cinema catal� . caT
Notícies anteriors
VALOR DE LEY: VENJANA BBLICA

Els germans Coen visiten per primer cop el gnere western a Valor de ley i obtenen el privilegi dinaugurar la 61 edici del Festival Internacional de Cine de Berlin grcies a aquest remake que han portat a terme a partir del mateix ttol dirigit per Henry Hathaway el 1969 a partir duna novella de Charles Portis i que va significar lnic Oscar pel seu protagonista, un malms John Wayne.

Fidels com sempre a un encasellament difcil i problemtic, els germans Coen saben burlar els codis dun gnere com el western en benefici propi per convertir la revisitaci de Valor de ley en alguna cosa ms. Per questa indefinici o desajustament pel que fa als gneres funciona en totes direccions. Aix la paradoxa o subversi del gnere sorgia en altres films com els thrillers Sangre fcil o No es pas para viejos que semblaven torar el format del cinema negre per acceptar-ne una lectura en clau de gnere western.

Com sempre, lactual aproximaci que representa Valor de ley als gneres cinematogrfics arriba per esquivar-ne precisament les convencions. I, per descomptat, per portar tamb laigua cap al seu propi mol i afegir un esgla ms en un cinema torbador que es construeix sobre la violncia, la destrucci i la mort malgrat els seus cmplices i aplaudits jocs cinfils, les seves conyes, el seu gust pels personatges estrafolaris o lhumor negre.

Valor de ley sembla aparentment una operaci frvola i lleugera de reciclatge i recuperaci de ttols vells per crec que amaga un retrat amarg i tenebrs dun pas construt sobre la barbrie a travs del retrat duna nena entossudida en venjar la mort del pare com a acte de justcia bblica, cega. Una nena orfe estranyament madura que no sembla necessitar ni substituir una figura paterna perduda. Una nena en qu la seva famlia mai apareix en escena. Un personatge resolutiu, segur i sense febleses. Ning diria que hi ha una infantesa robada per culpa daquesta obstinaci en la venjana reparadora i que la converteix, al capdavall, en un sser enigmtic.

I s que el seu cam est cosit de cadvers. Un reguitzell de morts lacompanya arreu en un trajecte noctmbul, ple descenes nocturnes, quasi ttric. Fins i tot, quan sacosta la resoluci final enmig del dia, ella ser precipitada en un forat amb perills letals, una mena davern. Una nena dinnocncia profanada que contempla tats, presencia execucions pbliques, veu penjats en paratges desrtics, quasi apocalptics, o, personatges que trafiquen amb cadvers. A estones, sestableix un parentesc amb un western fantasmagric i mrbid com Dead man de Jim Jarmusch.

I, en alguns moments, aquest trajecte per un territori salvatge i desgovernat farcit de morts arriba accentuat per la visi retrospectiva de la nena, com la dona de Lot, que mira enrere per veure uns cossos moribunds en una miserable cabana o les vctimes dun tiroteig escampades pel terra. Visions de lhorror que mai podran conformar una adolescncia pacfica. Una adolescncia i joventut elidida, no mostrada en pantalla, que desemboca en unes tonalitats pertorbadores subratllades en lepleg final, un salt tempestus en el temps. El resultat s una figura solitria, asexuada, vestida de negre funerari, de tonalitats ambiges, fins i tot, sinistres.

Resulta admirable linici de la pellcula per transmetre una sensaci destranyesa i inquietud grcies a la lenta i progressiva mostraci dun cos deixat i abandonat en un pla nocturn davant duna llar illuminada. Es tracta del pare assassinat de la nena protagonista, una noia que comena a relatar la seva inclement histria de revenja. Una veu acompanyada duna notes a piano que recorden algun salm religis i que ens transporten inevitablement fins a aquell film malet sobre infncies robades i predicadors psicpates que era La nit del caador. Lhomenatge es fa explcit a Valor de ley en una agnica i salvadora cavalcada nocturna sota les estrelles que conflueix emotivament en un precis pla que delata una llar de trets reparadors. Podria ser un refugi de desemparats don podria sorgir perfectament lesperit matern i acollidor de la protagonista de La nit del caador, Lillian Gish.

Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET
Jeff Bridges i Hailee Steinfeld, a True Grit (Valor de ley)


lectures: 1075

Una crtica de Joan Millaret Valls

15 de febrer de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

resulta molt diferent de la versi Hathaway-Wayne
Josep M.18-02-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small