Que una sèrie sobre zombies i emesa a la Sexta, es
converteixi en la més vista entre les estrangeres durant la temporada 2010/2011, sembla poc
menys que impossible. Doncs això és justament el que han aconseguit els 6 episodis de la
primera temporada de The Walking Dead, que han passat com un vendaval durant 3 dimarts
consecutius, amb rècords d’audiència inversemblants. No hi ha dubte que la cadena ha fet una
aposta decidida, i el risc ha tingut una resposta entusiasta dels telespectadors, que han
demostrant que poden ser receptius a noves propostes, farts de la repetitiva i sovint mediocre,
oferta del prime time.
Però el fenomen The Walking Dead ve de lluny. S’inicia al
2003, quan apareix el primer exemplar d’aquest còmic que narra les peripècies d’un grup de
supervivents d’un apocalipsi zombie, i que actualment ja ha arribat als 80 números. Amb un èxit
creixent a nivell popular, finalment al gener de 2010 la cadena AMC va anunciar la seva
adaptació televisiva, posant al capdavant un nom tan suggerent com el de Frank Darabont.
Conegut sobretot gràcies al seu film Cadena Perpetua, el fantàstic i el terror no són
una novetat a la seva carrera, ja que a més d’haver participat en els guions per exemple, de la
tercera part de Malson a Elm Street, o la segona de La mosca, l’any 2007 va
dirigir una magnífica adaptació de La Niebla, d’Stephen King. Durant el darrer any,
l’expectació pel projecte no ha fet més que augmentar a mesura que s’anaven filtrant notícies i
imatges de la sèrie, o amb la seva presentació al Comic-Con de San Diego, fins que finalment la
seva emissió als EEUU durant la nit de Halloween, va suposar la millor estrena en un canal de
cable del 2010, èxit que va continuar 5 dies després en l’estrena mundial simultània a 120
països, confirmant que es convertiria en un fenomen de masses.
Enfront aquestes dades la
pregunta és clara: de on han sortit tota aquesta legió de afeccionats, si tenim en compte les
xifres minoritàries que assoleixen les pel·lícules de zombies quan es passen a la TV o
s’estrenen al cinema? Doncs bé, els secrets d’aquest èxit són varis. En primer lloc, no hi ha
dubte que ens trobem davant un producte audiovisual de factura impecable, molt ben realitzat, i
amb tot tipus de mitjans. Les escenes a l’Atlanta desolada per la plaga de caminants morts són
espectaculars i molt realistes, amb una efectiva i efectista arribada del policia a cavall, en
el més pur estil John Wayne. I és que en el fons, aquesta sèrie és molt deutora de les
estructures i la mitologia del western. Canviant els morts vivents per indis, el grup de
supervivents han de sobreviure envoltats del perill, a la vegada que es relacionen i
s’enfronten entre ells, una mica com La Diligència de John Ford. I és aquesta vessant
més humana, curiosament en una narració de morts vivents, la que ha fet accessible aquesta
sèrie al gran públic. De manera molt intel·ligent, Darabont, repetint els esquemes ja emprats
en el grup de gent tancada al supermercat de La Niebla, posa un èmfasi especial en descriure
uns personatges volgudament arquetípics i universals: l’heroi, la dona, el conflictiu,
l’amic..., els seus problemes, les seves virtuts i les seves febleses, en una situació límit i
paranormal que posa en perill les seves vides. I és que malgrat que en aparença ens trobem
davant una sèrie de morts vivents, la veritat és que The Walking Dead permet altres
enfocaments i lectures. Una de molt evident, sense anar més lluny, és veure-la com una història
post-apocalíptica, de supervivència, com ho eren per exemple la recent The Road, o els
primers Mad Max, amb l’al·licient aquí de l’element dels morts vivents, però amb un to
pretesament més realista que altres apocalipsis zombies recents com ara les també excel·lents
28 días después, o Land of the dead del mestre George A. Romero.
I per si
fos poc, a més a més de tot això, The Walking Dead és també un excel·lent exemple del
gènere zombie, amb les seves escenes de masses de caminants perseguint els mortals, els seus
tocs de tensió, com la sortida empastifats de vísceres, els atacs sobtats, i, és clar, els seus
moments més gore. Sense renunciar tampoc a una certa humanització dels morts vivents,
especialment els que són familiars dels protagonistes, que no deixen de ser també víctimes de
la situació.
Ja està confirmat que hi haurà una segona temporada de 13 episodis, que
s’estrenaria a l’octubre (presumiblement de nou en la nit de Halloween), i on apareixeran nous
personatges del còmic. Esperem que es donin més pistes sobre les causes de la invasió zombie,
però en tot cas, segur que seguirem fruint de les aventures d’aquests grup de supervivents en
aquesta Amèrica devastada i crepuscular.
lectures: 1421
Marc Serra
16 de febrer de 2011
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
jo no he acabat de connectar amb aquesta serie, em sembla tot massa convencional
