LUCÍA DEL XILÈ NILES ATALLAH SOBRESURT EN ELS 23 RENCONTRES DE TOULOUSE
Molts films llatinoamericans han arribat a Toulouse dins
els 23 Rencontres acompanyats del seus directors o actors per presentar les diverses propostes
tot establint profitoses converses amb espectadors i premsa acreditada. Destaca la presència
del jove actor mexicà Gabino Rodríguez que està present en tres llargmetratges de la secció
oficial. De moment s’ha vist Verano de Goliat del realitzador mexicà Nicolás Pereda en
què es difuminen els límits entre documental i ficció per posar damunt la taula el problema de
la representació d’allò real. Així s’utilitza el format entrevista com si fos una eina
d’investigació però tot és pura invenció. S’enquesta un grup de nens sobre l’assassinat a
càrrec d’un amic i familiar d’ells o després també s’entrevista una dona a qui han matat el
marit i no emprèn cap denúncia per culpa de la corrupció policial. Els passatges de ficció
presenten a una dona que ha estat abandonada pel seu marit i arrossega constantment una maleta
amb la seva roba i mai sap si desprendre-se’n o guardar-la. Altres protagonistes són el seu
propi fill, de pràctiques a l’exèrcit i després desenfeinat, en un context amb sentiments de
desorientació i pèrdua i sense horitzons. També un món de violència i brutalitat adherit a un
Mèxic rural i pobre.
També s’ha exhibit un interessant film protagonitzat per gabino
Rodríguez sobre el desig d’escapar d’un present avorrit i pobre mitjançant l’emigració als
Estats Units com espai ideal on es poden satisfer els somnis, A tiro de piedra del
mexicà Sebastián Hiriart. Així, el film reposa sobre l’univers del l’emigrant amb temes com
tema la frontera, les il·lusions i el viatge. Un itinerari clàssic i mític que comporta la
transformació personal i l’obtenció de les fites esdevé ara un retrat de trajecte frustrat i
d’il·lusions trencades amb el retorn a casa. Resulta suggerent la motivació per marxar del
protagonista, pastor de cabres en una zona desèrtica mexicana: un clauer amb un paisatge
d’Oregon, un amulet que actua com a simbòlic mapa del tresor. Un clauer que quan apareix arriba
precedit també per un somni de contorns indefinits en un paisatge nevat. Un paradís final
trobat però compendi d’un viatge fracassat ja que serà repatriat.
Entre els films més
destacats cal parlar d’un virtuós i fascinant exercici d’estil a càrrec de Niles Atallah,
Lucía. El film retrata la història de Lucia – interpretada per Gabriela Aguilera, dona
del director - i el seu pare malalt i deprimit en una enrunada casa a Santiago de Xile durant
els funerals del dictador Pinochet. El film transmet una malaltissa sensació d’immobilitat i de
tedi en una casa vella a punt d’esfondrar-se, com la mateixa trista vida del pare i la filla,
que el cuida. Una mena de presó de barrots invisibles on la dictadura hi està present sempre
fora de quadre. Una dictadura que ha deixat ferides traumàtiques en el pare i una situació
d’incomunicació entre pare i filla. L’horitzó és escapar a un immoble nou, que representaria el
Xile en progrés, en una clàssica dinàmica de transició d’allò vell a allò modern, però es veuen
obligats a restar en la desmanegada casa com a símbol d’aquest empantanegament existencial. Un
estat de deixadesa i buidor crònic sublimat pels somnis de Lucia, els seus treballs amb
estampats de flors retallades o la manipulació de la imatge que sembla a estones un film animat
per la tècnica stop-motion. La fotografia és extraordinària i la planificació i composició
d’escenes és d’una meticulositat impressionant.
Un altre film xilè notable ha estat
Mi último round de Julio Jorquera que reflecteix un Xilè en transició força anodí i de
futur incert a través d’una història d’amor homosexual entre dos homes que deixen la zona rural
on viuen per anar a Santiago de Xile. La pel·lícula treballa en els ressorts del melodrama i
està ple dels ingredients habituals en totes les històries d’amor difícils o tràgiques. El
títol ja és prou eloqüent al respecte i assenyala l’aspecte terminal d’un malaguanyat
enamorament entre un jove solitari amb feines ocasionals i un altre home boxador a qui detecten
una malaltia que es pot agreujar si no abandona aquest violent esport. Hi ha l’originalitat del
punt de partida de moure’s en el gènere de la boxa, ben atípic a Xile, i situar una relació
homosexual en aquest context ben masculí. I tampoc no es pot obviar la bona realització de
factura clàssica del debutant director amb una estructura circular demolidora ja que comença i
acaba amb dos enterraments pràcticament simètrics.
