cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EN UN MUNDO MEJOR (SUSANNE BIER, 2010)

Quatre cintes com Furia (Fritz Lang), La jaura humana (Arthur Penn), La naranja mecnica (Stanley Kubrick) i Gran Torino (Clint Eastwood), tenen en com la reflexi entorn de la generaci dactituds violentes en lsser hum individualment o en grup. Malauradament, les conclusions que sen desprenen no sn gaire esperanadores (ms enll del tpic final suavitzat que imposava lpoca i les productores), ja que en els quatre casos anteriors es dna per fet que aquest instint hum pot atiar-se amb relativa facilitat si es donen determinades circumstncies, i t conseqncies imprevisibles. I la veritat s que malauradament, exemples a la histria llunyana i recent no en falten.

Un plantejament semblant t la recent guanyadora de lscar i el Globus dOr a la Millor pellcula de parla no anglesa, la danesa: En un mundo mejor. Aquest drama extrem, per no per aix menys versemblant, s daquelles cintes que no deixa indiferent ning, i que convida a una digesti pausada durant els dies posteriors al seu visionat, per arribar a copsar tota la profunditat que samaga darrera la cruesa de moltes de les situacions que presenta. De la m cada cop ms reconeguda de la realitzadora danesa Susanne Bier, lespectador sendinsa en la vida de dues famlies benestants, que en un moment determinat creuen els seus destins i han denfrontar-se a diverses cares de la violncia: des de la que es produeix a qualsevol pati descola, a la ms primria dalguns homes que no saben afrontar les situacions daltra manera, fins a la terrible realitat de les guerres civils i tribals africanes.

A diferncia de grans talents cinematogrfics com Scorsese, Peckinpah o el mateix Tarantino, que han plasmat el vessant ms estilitzat de la violncia, en ocasions ratllant la coreografia musical, la directora aqu, la mostra de la manera ms realista possible, posant sobretot laccent en el seu naixement i les seves conseqncies posteriors. I ho fa intentant buscar la seva essncia ms bsica, que es pot trobar tant en un nen ric i consentit del nord dEuropa, com en un menyspreable i cruel senyor de la guerra afric. Per fer-ho, sajuda dun magnfic i riqussim gui, que retrata uns personatges polidrics i en permanent evoluci personal i moral. Aix, el doctor protagonista ha de lluitar contra els sentiments enfrontats que li provoquen les seves experincies com a cooperant al Tercer Mn, que basculen entre la rbia continguda i la voluntat de transmetre al seu fill la futilitat de qualsevol manifestaci violenta per resoldre els conflictes. I com tan b es retrata al film, no sempre s fcil mantenir-se fidel als principis que un t. Per altra banda, tamb s molt interessant el retrat del naixement gradual daquests instints en un adolescent, b sigui per causa dun fet traumtic com s la mort de la mare, per la sensaci de sentir-se protegit i respectat, o per mera curiositat.

Amb tot aix es composa un cctel absolutament impactant i emocionant, tamb grcies a lajut duns actors descomunals, que sense forades exhibicions interpretatives, transmeten una fora i una intensitat difcilment igualables en el cinema comercial de Hollywood. I s que qualsevol primer pla del doctor a lfrica commocionat per larribada dun nen malferits o una dona esventrada, o intentant reconciliar-se amb la mare del seu fill per telfon assegut davant la infinitat de loce, omplen la pantalla i ja valen el preu de lentrada. En un mundo mejor, com dirien els clssics, malgrat ser una cinta que es pregunta per ltica del mn actual, no es descuida de la part esttica, imprescindible per fer-ne atractiu el visionat i transmetre a lespectador els seus arguments.

Per en el fons, malgrat el desolador panorama que presenta el film, el cert s que deixa un cam per lesperana, apellant tant a la bondat innata de la naturalesa humana que tothom pot trobar dins seu, com al convenciment racional que responent amb violncia noms sen pot generar ms, per no solucionar cap problema. Leterna dialctica entre els plantejaments de Hobbes i Rousseau, envers la naturalesa humana. Esperem que al final simposi lmile al Llop.

Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film En un mundo mejor


lectures: 1045

Una crtica de Marc Serra

22 d'abril de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small