cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA SOLEMNITAT DE TERRENCE MALICK DIVIDEIX CANNES'2011

En una primera crnica en viu del festival es far un reps parcial i incomplert a la programaci vista, centrada nicament en la secci oficial. Malauradament no figuren els comentaris de pellcules vistes per manca despai com la de Nanni Moretti, linnocent, tendra i emotiva Habemus Papam; o la prometedora, malaltissa i visceral We need to talk about Kelvin de Lyne Carrigan.

Els germans Dardenne confirmen amb Le gamin au vlo lexcellent reputaci que atresoren en el festival de Canes grcies a les dues Palmes dOr aconseguides grcies a La promesa i El Nio. Els germans directors belgues retornen a les histries protagonitzades per nens mitjanant relacions conflictives amb els seus progenitors. Le gamin au vlo torna a ser una tragdia moderna sobre un infant abandonat que va a la urgent recerca dun pare que ja no el vol i durant aquest trajecte dolors i angoixant trobar inesperadament una dona dinstint maternal que el cuidar. Ens trobem de nou davant duna histria petita i senzilla per carregada de fora i versemblana grcies a un destructiu personatge infantil abocat a la marginalitat que podr ser redreat. Ens enfrontem a uns germans Dardenne reconeixibles tot i que introdueixen per primera vegada una actriu coneguda com la francesa Ccile de France que contagia calidesa i emotivitat. Entre les novetats tamb comptem amb lingredient musical aportat per uns fragments de Beethoven que reforcen, si cap encara ms, la terrible ferida afectiva duna infncia desvalguda.

Una altra pellcula dominada per la temtica dinfncies problematitzades ha estat la contundent cinta del debutant director austrac Markus Schleinzer, Michael, sobre la figura dun pederasta que t en captivitat un infant segrestat en el soterrani. Es tracta duna histria aterridora sobre el sotmetiment i brutalitzaci dun innocent de la m dun respectable ve i home dempresa que amaga el seu costat ms sinistre i salvatge. Aquesta histria cruel est explicada de forma distanciada, indirecte i ellptica, en sintonia amb el fer del seu compatriota Michael Haneke, sense caure en la mostraci i exhibici gratuta directe de lhorror. Al final resta una cinta seca i freda, prcticament neutra, que refora tota lambigitat del personatge del violador donant a entendre el seu carcter agressiu per alhora afavoreix una faceta de figura paterna que, de fet, no ajuda gaire a transmetre tota la repugnncia de la situaci.

En aquests primers tram del festival ja sha desvetllat la incgnita de lansiat darrer film del nord-americ Terrence Malick, The tree of life, i el resultat s que sembla haver-se produt una fractura irreconciliable entre la crtica. Segur que t alguna cosa a veure les desmesurades expectatives creades a lentorn de la reaparici dun director tan poc productiu que afavoreixen que desprs la decepci sigui ms accentuada. Si haig de ser sincer haig de dir que mai em refio del currculum aclaparador dun director i que intento enfrontar-me a totes les pellcules a selecci oficial digual manera.

The tree of live s un sumptus melodrama familiar farcit de transcendncia i religiositat sobre la vida i lexistncia. A part de moments enlluernadors i trasbalsadors fa gala tamb duna reiteraci de maneres potiques excessivament embellides. Hi ha tot un enfocament csmic i universal materialitzat en formes i textures abstractes i informals fortament suggeridores per hi ha un predomini abusiu i molest de gestualitat, traces i maneres lriques estudiades i recurrents quan es centra en els personatges. Trobem tamb un discurs massa explcit i redundant despiritualitat subratllada i amanerada. El resultat s una pellcula massa ambiciosa i solemne, en qu la desmesurada podria ser un allicient, per que acaba resultant feixuga, pesada i, fins i tot, molesta. Un film desequilibrat que sescora vers un formalisme buit i estetitzant i posats artificiosos que va en detriment de lemotivitat i la sensibilitat que vol encomanar.

Fora irrellevant ha resultat la cinta francesa LApollonide. Souvenirs de la maison close del francs Bertrand Bonello sobre la casa de prostitutes de luxe del ttol a cavall dels segles XIX i XX a Pars. Es tracta dun film improductiu i inofensiu sobre un microcosmos tancat femen format per un grup de noies prostitudes en un Pars burgs i ric. El film s, al capdavall, una collecci destampes i disposicions femenines de cert erotisme absolutament decoratives i nostlgiques. Un cans catleg de languidesa i atmosferes evanescents que mai aconsegueix transmetre res a travs de les microhistries melodramtiques daquestes noies. En detriment daquest treball cal esmentar que la histria ms terrible al voltant duna noia que s marcada per sempre amb una cicatriu fruit de la fantasia perversa i malaltissa dun client ens deixa absolutament freds. Al final resulta tot gratut i artificis grcies tamb a una indissimulada complicitat i recreaci dels glamurosos i vetusts ambients amb cortinatges, sofs o llenceria que mai pot penetrar en aquest univers femen.

En aquesta crnica no podem deixar de subratllar lencisadora i congratulant sorpresa que ha significat el tour de force artstic de Michel Hazanavicius, The artist. Es tracta dun llargmetratge que imita amb precisi i mestria el cinema silent clssic de Hollywood. Resulta increble com una cpia o una rplica pot resultar tan encantadora com el seu motlle original. Una cinta mitmana i nostlgica que veu dels clssics components del melodrama amb noia desconeguda que triomfa en el cinema mentre que un actor fams mascul veu com comena a declinar la seva estrella amb la irrupci del so. Perfectes dosis dhumor i drama enmig duna histria carrinclona revista daltres vegades per que desvetlla inopinadament una immensa simpatia i plaer. Tamb resulta inevitable que es produeixi una afluncia de cites cinfiles de ttols emblemtics com Ha nacido una estrella, Cantando bajo la lluvia o Ciudadano Kane enmig duna pellcula de cinema sobre el mateix cinema I s que al capdavall ens retrobem amb el nostre propi imaginari cinematogrfic format al cap dels anys fruit de la visi de la histria del cinema i de les seves peces fonamentals.

Notcies - Cinema Catal . NET
The Tree of Life, de Terrence Malick


lectures: 1006

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)

17 de maig de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

a vegades, potser el misteri que envolta a tot el que prepara Malick, acaba perjudicant la seva prpia obra
Nuck17-05-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small