LA MÀGIA DE WOODY ALLEN CAPTIVA LA TAQUILLA ESPANYOLA I FRANCESA
El darrer treball del genial Woody Allen, Midnight in Paris, va asolir el número 1 en taquilla, a Espanya i França, en el seu primer cap de setmana d'explotació comercial.
Va recaptar un milió d'euros, aconseguint la primera posició en la taquilla dels cinemes espanyols, superant a Sin identidad de Jaume Collet-Serra. Uns 150.000 espectadors van gaudir de la pel·lícula del mestre novaiorqués.
Midnight in Paris segueix recollint excel·lents resultats de taquilla durant la seva segona setmana a les sales de cinema de l'estat espanyol. S’han afegit més de 350.000 espectadors i una recaptació superior als dos milions d’euros, ocupant la segona posició del rànquing només superada pels Piratas del Caribe: en mareas misteriosas.
A França, on la seva estrena va coincidir amb la inauguració de la 64 edició del Festival Internacional de Cinema de Cannes, es va col·locar en el número 1 del box-office durant el seu primer cap de setmana en cartellera. Midnight in Paris ha estat la millor estrena d’una pel·lícula de Woody Allen al país gal, superant els 800.000 espectadors en només 11 dies.
La crítica especialitzada i el públic aplaudeixen amb unanimitat aquesta comèdia lleugera, de tall fantàstic i ben interpretada. Woody Allen aconsegueix transmetre a l'espectador la seva declaració d'amor a París, i obre desitjos de viatjar i explorar cadascun dels racons que apareixen a la pel·lícula. La fantasia 'alleniana' sedueix i transporta el públic a somiar en la possibilitat de conèixer diverses celebritats com el protagonista del film. Els millors moments del filme està en aquests viatges en el temps que permet conèixer una altra realitat i redescobrir la nostra.
lectures: 1238
Redacció
23 de maig de 2011
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
a mi m'ha decebut molt, he trobat repetitiva i crec que woody allen ja només fa les pel·lícules per a ell mateix
Petrus
24-05-2011
L'enèssim regal del mestre, és la peli que molts dels enamorats del París dels anys 20 hauríem rodat d'estar en el seu lloc. Quina diferència amb la postal estereotipada de Vicky, Cristina, Barcelona, mancada de la sinceritat i passió que si té Midnight
