El passat dissabte dia 4 de juny el realitzador José Luis Guerín rebia el Premi Ciutat d’Osca al teatre Olimpia de la mà del director del Festival Internacional de Cine d’Osca. L’acte d’homenatge al director català va comptar amb la projecció del seu film més celebrat, En construcción (2001), i la presència d’un ampli grup de col·laboradors d’aquesta pel·lícula documental com la seva habitual muntadora Núria Esquerra o l’actor protagonista Abdel Aziz el Mountassir. José Luis Guerín, per agrair el guardó, va estalviar les paraules i va cedir el seu discurs a la música de la mà de la violinista i col·laboradora Gala Pérez.
En motiu de l’homenatge a José Luis Guerín, el Festival d’Osca ha organitzat una retrospectiva orientativa del creador català i ha ofert diferents obres audiovisuals com el seu diari de viatges filmat per diferents ciutats del món durant la seva condició de convidat en diferents festivals a la recerca de moments i fragments extrets de la vida a Guest (2010). Aquest recorregut per l’obra d’un director que no es cansa mai de fer-se preguntes, esbrinar i experimentar amb la càmera va donar unes preciosos resultats també a En la ciudad de Sylvia (2007) en què el director cerca una dona fugissera que el té embadalit pels carrers d’Estrasburg. La projecció va anar acompanyada també de Unas fotos en la ciudad de Sylvia que esdevé un esbós filmat del que després serà En la ciudad de Sylvia a través d’enregistraments fugaços de rostres i de dones mentre es intenta recuperar una noia ara absent que havia conegut feia més de vint anys.
En aquest espai dedicat a glossar la figura del director José Luis Guerín hi hagut oportunitat de veure Dos cartas a Ana (2010) en què s’explora i qüestiona de forma brillant la relació entre model i pintor en l’espai blanc d’una tela que equival als mateixos processos creatius del cinema projectats en la pantalla. Són dos treballs que repensen el cinema i la pintura a través de la figura de diferents pintors i les seves obres perdudes en la antiguitat greca. També s’esbossen noves relacions en la construcció de les imatges a través de l’ombra projectada en una paret que pot possibilitar fixar el retrat de l’home estimat, segons explica la llegenda d’una dona que vol preservar el seu amant que se’n va a la guerra.
El monogràfic consagrat al director català va comptar a més amb la projecció de la relació epistolar fílmica entre Guerín i el seu admirat Jonas Mekas conformada per diferents cartes filmades que aconsegueix establir un fèrtil diàleg en la distància a Correspondencia Jonas Mekas-José Luis Guerín (2009-2011). Es tracta d’un intercanvi d’impressions, reflexions, confessions i intimitats que perfilen un Guerín sempre inquiet, intel·ligent i agosarat qüestionant-se i interrrogant-se sobre el propi mitjà expressiu i la condició de les imatges. Apareix un Guerín conscient i metòdic que busca ordenar les imatges o sortir amb perseverança a la recerca de quelcom, d’una revelació, o fa un tribut a una periodista desapareguda. I, d’altra banda, apareix un Mekas desordenat, caòtic, que filma instintivament, aleatòriament, un Mekas que acaba confessant a càmera que filmar és com viure.
