cinema catal� . caT
Notícies anteriors
SIN IDENTIDAD, DE JAUME COLLET-SERRA (2011)

Per fi sha estrenat lesperada darrera cinta del director Jaume Collet-Serra: Sin identidad. Aquest catal nascut fa 37 anys a Sant Iscle de Vallalta (Maresme), s un cas atpic dins el panorama cinematogrfic. Amb 18 anys es trasllada Los Angeles per estudiar cinematografia al Columbia College. Acabats els estudis inicia una exitosa carrera en el mn de la publicitat i els videoclips, fins que lany 2005, el productor Joel Silver (responsable entre daltres de La Jungla de cristal, Matrix o Arma Letal), li proposa dirigir La casa de cera, que tot i ser una tpica aproximaci al darrer terror juvenil i tenir com a reclam laparici de Paris Hilton, ja deixava entreveure detalls interessants de direcci. La bona acollida daquest debut va proporcionar-li la possibilitat de repetir amb Silver a La Hurfana, un inquietant relat duna nena adoptada per una famlia, que malgrat ser la histria de linfant que poc a poc es torna dolent, ja explicada en mltiples ocasions (sense anar ms lluny a El hijo del mal, on curiosament tamb exercia de mare lactriu Vera Farmiga), Collet-Serra aconsegueix donar-li una intensitat i uns tocs dintriga remarcables, que van convertir el film en un petit fenomen cinematogrfic.

Ara, la seva tercera cinta al costat de Joel Silver, ha suposat lesclat definitiu pel gran pblic daquest catal establerta als EUA. I s que amb Sin identidad, ha aconseguit un fet sense precedents per a un director nascut al nostre pas: ser el nmero 1 de la taquilla americana el cap de setmana de la seva estrena. I en un mercat cada cop ms dominat pel cinema de tall juvenil, no deixa de sorprendre que aquest thriller de ressonncies clssiques, orientat al pblic adult i sense excessives escenes dacci, hagi assolit aquest ress. Un dels principals secrets s sens dubte lenginys gui basat en la novella breu de lescriptor francs Didier van Cauwelaert. La pellcula arranca amb larribada a Berln del professor Martin Harris i la seva esposa, per assistir a un congrs de bio-qumica. A la porta de lhotel ell sadona que sha deixat el malet a laeroport i hi torna precipitadament en taxi. Durant el trajecte sofreix un accident i perd el coneixement. Al despertar, t problemes amb la memria i a ms es troba que un altre home es fa passar pel professor Harris, davant la seva impotncia per demostrar lengany. A partir daqu, comena un perills periple per una srdida Berln, on no mancaran les sorpreses, els girs inesperats de gui i res ser el que sembla.

No ha amagat Collet-Serra els referents de Hitchcock i Polanski a lhora de planificar aquest treball, i el resultat final certament no deixa massa lloc a dubtes. Escenes com la del museu, la del llapis de memria, la conversa entre els personatges de Bruno Ganz i Frank Langella amb el sobre de ... caf?, o lelecci de la rossa January Jones (la Betty Draper de Mad Men) sens dubte tenen ressonncies al mestre britnic, mentre que el tractament de lestranger atrapat en una capital europea en una situaci lmit remet obertament al Frentic de Polanski. Podrem dir que com en la resta de la seva obra, Collet-Serra veu de moltes fonts, per extreuren el que ms li conv i aconseguir aquella pellcula que t en ment, tot i que sense arribar a crear encara un estil propi, com per exemple ha fet Tarantino amb el seu reciclatge delements del cinema oriental dacci. Tamb s de remarcar laprofitament que treu el director de Berln, els seus carrers foscos i amenaadors, el seu ambient trbol (com si de la Viena de Harry Lime es tracts), o el seu paisatge ms cosmopolita. Per cert, que la primer idea de Collet-Serra va ser traslladar lacci del Pars inicial del llibre a Madrid, fet que finalment no va fructificar a causa de la manca dels incentius econmics, que si que existeixen a daltres parts dEuropa. Un aspecte que cal redrear de cara al futur si es vol consolidar una indstria cinematogrfica potent, que aprofiti larribada de projectes exteriors per millorar la producci interior. Per amb tot el mencionat fins ara no shagus pogut crear una obra com aquesta, sense lencertadssima elecci del csting. Amb una svia barreja dactors europeus i anglosaxons, i sense prejudicis de fama o dedat, secundaris com els mencionats Bruno Ganz, Frank Langella o Sebastian Koch, la solvncia de Diane Kruger, i sobretot el magnfic treball de Liam Neeson, a qui ledat i segurament tamb la recent prdua de la seva muller, la tamb actriu Natasha Richardson, 2 mesos abans de linici del rodatge, han fet que transmets al personatge del doctor aquest aire de persona masegada per la vida.

Ara b, ms enll de lestructura de thriller, o de cinema despies, Sin identidad tracta altres temes recurrents en el mn del cinema, com per exemple la prdua de la memria, que ha donat lloc a ttols mtics com ara: Memento, la trilogia de Bourne, El gran dictador, Desafo total, De sobte lltim estiu, El mensajero del miedo, o Recuerda. En aquest cas es tracta dun element clau per construir la intriga i sobretot el darrer pas de rosca del gui, per anar-li desvetllant a lespectador poc a poc les claus de la histria mentre el doctor interpretat per Liam Neeson va reconstruint el trencaclosques del seu passat. Per a ms, en aquest cas, la memria va lligada a una altre tema, tant o ms important en la trama, com s la suplantaci de personalitat, que tamb t innombrables precedents dins el set art com per exemple: Perseguit per la mort, Cara a cara, El talento de Mr. Ripley, Sommersby, El presoner de Zenda, o Dave, presidente por un da, sense comptar el vessant fantstic amb les mltiples versions dels lladres de cossos. En aquest punt, el film aconsegueix fer dubtar lespectador sobre qui s realment el professor Martin Harris i sap transmetre de manera molt versemblant, langoixa i el desconcert del personatge de Neeson davant la nova situaci.

Ja consolidat com un dels noms de referncia entre els nous directors de la meca del cinema, Jaume Collet-Serra prepara per la Warner i amb la intervenci de la productora de Leonardo Dicaprio, Appian Way, una adaptaci del mite de Drcula, de tall ms clssic i allunyada de les actuals modes de vampirs adolescents sobrats de bondats. Sembla que es titular Harker, el personatge del proms de Mina a la novella, ara reconvertit en detectiu de Scotland Yard i nmesi del protagonista. Tenint en compte els antecedents del director catal en el cinema de gnere, no hi ha dubte que s una persona idnia per retornar als orgens del mite i a la seva vessant ms terrorfica. En tot cas, esperem que lexemple de Collet-Serra pugui ser seguit per altres joves emprenedors del nostre cinema i ben aviat apareguin ms noms de ress internacional que tamb assoleixin aquesta simbiosi entre qualitat i comercialitat, que no haurien de ser tan sovint, conceptes irreconciliables, com ha demostrat ben clarament Sin identidad.

Fitxa de la pellcula

Notcies - Cinema Catal . NET
Liam Neeson en una escena de Sin identidad


lectures: 803

Una crtica de Marc Serra

9 de juny de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Molt hitchcockniana, s cert. Encara que una mica avorrida i poc ben resolta pel meu gust.
Enric09-06-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small