MÁS ALLÁ DE LA VIDA (CLINT EASTWOOD, 2010). EDICIÓ EN BLU-RAY
La mala acollida que ha rebut per una part important de la crítica internacional, no ha perjudicat per res les valoracions de tots aquells que defensem la darrera obra de l’incombustible Clint Eastwood. Probablement degut a una mala interpretació dels missatges que ens ha volgut transmetre el veterà cineasta nord-americà, molts dels detractors de Más allá de la vida (2010) s’han sentit violentats al pensar que el cèlebre cineasta pretenia alliçonar-los amb una visió filosòfica sobre les complexitats de l’ànima humana. Potser sí que aquesta percepció pot condicionar i molestar el visionat del film, però també és bastant probable que aquesta no sigui la lectura més adequada, doncs, per sobre de tot, és quelcom molt més senzill, una delicada i precisa reflexió al voltant de la soledat i de la necessitat de sentir-se estimat, utilitzant l’aspecte de la mort propera com a eina vinculant entre la individualitat no pretesa i la demostració de flaquesa emocional.
Es fa difícil d’imaginar que Clint Eastwood hagi pretès endinsar-se en el gènere fantàstic, i molt menys en el terror, doncs fixeu-vos que, malgrat l’afany per parlar de la mort i la forma de qüestionar-se el més enllà, els seus instants de tall paranormal són molt discrets, respectuosos i mostrats com un terreny llunyà per part del prestigiós cineasta. Tampoc crec que aquesta sigui una pel·lícula amb vocació comercial malgrat l’empenta de la Warner, el protagonisme de Matt Damon o la famosa seqüència del tsnumai. Más allá de la vida és un film molt íntim que, fins i tot, convida a gaudir-la en solitari, una gran experiència. Doncs bé, si voleu assaborir-la en format domèstic – en solitari o acompanyats – ho podeu fer gaudint d’una excel·lent edició en format Blu-Ray escrupolosament editat per Warner i que inclou uns extres que us permetran descobrir com es va recrear el tsumani gràcies al qual va rebre una candidatura als Oscar® en la categoria de millors efectes visuals, un anàlisi al voltant de les localitzacions internacionals del film, l’experiència personal de Clint Eastwood, l’aproximació Hi ha vida més enllà de la mort?, un aprofundiment sobre la pel·lícula, el vincle dels bessons, un espai dedicat a l’equip francès del rodatge, la utilització de la llum blanca, el factor Eastwood i el casting que forma l’interessant repartiment. No sabem si hi ha vida més enllà de la mort, però si sabem que més enllà de Clint Eastwood hi ha tota una història cinematogràfica que no deixarà d’inspirar-se en la seva obra.
a mi també m'agrada però crec que el problema d'aquesta pel·lícula es el to massa contemplatiu de molts capítols i la inspida interpretació de Matt Damon
Àngel
30-06-2011
A Clint Eastwood se le exige demasiado; es un maestro y todo un jefazo pero habría que dejarle más libertad de decisión. Esta es una estupenda película, demacrada por culpa del cambio de registro que supone; no siempre hará westerns o cine bélico...
