LUIS GARCIA BERLANGA. AUTOR: FRANCISCO PERALES. EDITORIAL CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
Benvinguda sigui l’oportuna reedició ampliada del llibre
de Francisco Perales consagrat al cineasta valencià Luis García Berlanga desaparegut el
novembre del 2010. Un director que obtindria el seu primer gran èxit comercial amb
Bienvenido, Mr. Marshall (1952), una brillant paròdia de la fugissera i esperada
presència nord-americana en un poblet típic i folklòric de l’Espanya de la pobresa, el
racionament i l’estraperlo.
Berlanga és autor de títols convertits en clàssics com
Plácido (1959), un film en el qual s’enfronta a les diferències socials entre la
tendresa i la crueltat comptant per primera vegada amb la col·laboració magistral del guionista
Rafael Azcona.
Més tard, amb El verdugo (1963), Berlanga faria un irònic al·legat
sobre la pena de mort i aconseguiria una de les fites artístiques més elevades del cinema
espanyol en la seva magistral combinació d’humor negre i realisme social emparentat amb
l’esperpent i el grotesc.
Berlanga atresora un significatiu cúmul de títols que van
desestabilitzar el cinema més oficial del règim i de l’època gràcies a l’adaptació personal de
la corrent del neorrealisme italià i ingredients com el sainet i la picaresca espanyola. El
resultat ha esta un reguitzell de pel·lícules que han esdevingut mirall únic i privilegiat de
l’evolució històrica espanyola contemporània.
Després de retratar i caricaturitzar la
trista postguerra del franquisme espanyol des dels anys 50, tot esquivant la censura, Berlanga
no s’arronsaria i satiritzaria la transició i la incipient democràcia amb films indispensables
com La escopeta nacional (1978) o els seus derivats com Patrimonio nacional
(1980).
Amb el temps, Berlanga faria gala d’una visió progressivament més descarnada i
exagerada fins derivar en l’absurd i el caos. S’accentua així una tendència àcrata, una
dissidència creixent i un pessimisme amarg que desembocaria en la voràgine de la coralitat de
París, Tomboctú (1999).
Berlanga esdevindrà un dels escassos realitzadors
espanyols que ha abastat més dècades en actiu i, també, en repercussió, des del seu llunyà
debut amb Esa pareja feliz (1951) al costat d’un altre renovador del carrincló cinema
espanyol de la postguerra, el també desaparegut Juan Antonio Bardem.
El llibre pren nota
de les vicissituds de la vida de Berlanga per passar a estudiar les influències externes i
internes en la seva obra. L’autor dedica un important capítol a copsar un imaginari propi del
director conformat per diferents constants temàtiques i preocupacions diverses com la felicitat
o la mort. El present volum amplia el marge d’una primera edició de l’any 1997 i actualitza
l’extensa i variada filmografia berlanguiana fins el seu comiat fílmic en format de
curtmetratge a El sueño de la maestra (2002).
