LUIS GARCIA BERLANGA. AUTOR: FRANCISCO PERALES. EDITORIAL CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
Benvinguda sigui l’oportuna reedició ampliada del llibre de Francisco Perales consagrat al cineasta valencià Luis García Berlanga desaparegut el novembre del 2010. Un director que obtindria el seu primer gran èxit comercial amb Bienvenido, Mr. Marshall (1952), una brillant paròdia de la fugissera i esperada presència nord-americana en un poblet típic i folklòric de l’Espanya de la pobresa, el racionament i l’estraperlo.
Berlanga és autor de títols convertits en clàssics com Plácido (1959), un film en el qual s’enfronta a les diferències socials entre la tendresa i la crueltat comptant per primera vegada amb la col·laboració magistral del guionista Rafael Azcona.
Més tard, amb El verdugo (1963), Berlanga faria un irònic al·legat sobre la pena de mort i aconseguiria una de les fites artístiques més elevades del cinema espanyol en la seva magistral combinació d’humor negre i realisme social emparentat amb l’esperpent i el grotesc.
Berlanga atresora un significatiu cúmul de títols que van desestabilitzar el cinema més oficial del règim i de l’època gràcies a l’adaptació personal de la corrent del neorrealisme italià i ingredients com el sainet i la picaresca espanyola. El resultat ha esta un reguitzell de pel·lícules que han esdevingut mirall únic i privilegiat de l’evolució històrica espanyola contemporània.
Després de retratar i caricaturitzar la trista postguerra del franquisme espanyol des dels anys 50, tot esquivant la censura, Berlanga no s’arronsaria i satiritzaria la transició i la incipient democràcia amb films indispensables com La escopeta nacional (1978) o els seus derivats com Patrimonio nacional (1980).
Amb el temps, Berlanga faria gala d’una visió progressivament més descarnada i exagerada fins derivar en l’absurd i el caos. S’accentua així una tendència àcrata, una dissidència creixent i un pessimisme amarg que desembocaria en la voràgine de la coralitat de París, Tomboctú (1999).
Berlanga esdevindrà un dels escassos realitzadors espanyols que ha abastat més dècades en actiu i, també, en repercussió, des del seu llunyà debut amb Esa pareja feliz (1951) al costat d’un altre renovador del carrincló cinema espanyol de la postguerra, el també desaparegut Juan Antonio Bardem.
El llibre pren nota de les vicissituds de la vida de Berlanga per passar a estudiar les influències externes i internes en la seva obra. L’autor dedica un important capítol a copsar un imaginari propi del director conformat per diferents constants temàtiques i preocupacions diverses com la felicitat o la mort. El present volum amplia el marge d’una primera edició de l’any 1997 i actualitza l’extensa i variada filmografia berlanguiana fins el seu comiat fílmic en format de curtmetratge a El sueño de la maestra (2002).
