cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MERITRIA CONXA D'OR PER L'ATREVIMENT DE LOS PASOS DOBLES DEL DIRECTOR CATAL ISAKI LACUESTA

La 59 edici del Festival Internacional de Cine de Sant Sebasti va atorgar el seu mxim guard a larriscada i desconcertant pellcula africana del director giron Isaki Lacuesta Los pasos dobles. Isaki Lacuesta aconsegueix el premi ms important en un festival que coneix prou b desprs dhaver participat en les ltimes edicions amb Los condenados (Secci Oficial de lany 2009) i La noche que no acaba (Secci Especials Zabaltegi de lany 2010). El jurat, format, entre altres, pel cineasta lex de la Iglesia, el director i guionista Guillermo Arriaga o lactriu nord-americana Frances McDormand, va concedir sorprenentment la Conxa dOr a un dels films ms controvertits i polmics del festival. Es tracta dun film estrany, hbrid, entre la sana ironia, lexperimentaci i el registre documental que ofereix moments de bellesa i potncia.

Lheterogenetat del conjunt pot moure a la perplexitat de lespectador per s precisament en aquest component de risc on es troba el seu major atractiu. La vivncia africana dIsaki Lacuesta, al costat de la creativitat del pintor mallorqu Miquel Barcel en les textures i les matries, cont diferents registres genrics, es solapen diferents lnies narratives i es procedeix a una recerca i reflexi, a estones fascinant, sobre els records, la memria i les empremtes del temps.

Una altra pellcula que ha sortit triomfadora de la present edici ha estat la cinta grega Adikos kosmos/Mundo injusto de Filippos Tsitos a lobtenir la Conxa de Plata a la millor direcci i la Conxa de Plata pel seu actor principal, Antonis Kafetzopoulos. La recepci daquest film ja va desvetllar un consens fora generalitzat entre la premsa fins al punt dinclourel en tots els pronstics de cara al palmars final. Mundo injusto est protagonitzada per un funcionari de policia benintencionat, en lestela dels perdedors del cinema negre, que veu com es trastoca tot plegat a partir duna acci violenta que du a terme en un clima de crisis econmica i moral.

La Conxa de Plata a la millor actriu va ser per la jove Mara Len pel seu papers a La voz dormida de Benito Zambrano. Lactriu es posa en la pell duna minyona cordovesa catlica, innocent i generosa que fa tot el que pot i ms per acompanyar i ajudar a la seva prpia germana empresonada i condemnada per la seva filiaci comunista a la pena capital a la dura postguerra espanyola. El film cont una esplndida i emotiva actuaci de les dues actrius principals malgrat lexcessiva tragicitat de tot plegat i encara que ens trobem davant de lensima revisitaci dun cinema sobre la Guerra Civil en qu es recupera la memria histrica i es reivindica la ideologia, sacrifici i dignitat dels derrotats. Un film que visualment intenta desterrar la sensaci de cinema de cartr pedra que contenen molts films espanyols sobre aquesta temtica per que recau sovint en la caricatura pel dibuix primari dels personatges tpics del franquisme com les religioses, els militars i les funcionries.

Un excessiu Premi Especial del Jurat a la millor direcci va ser concedida a lactriu i realitzadora francesa Julie Delpy pel seu film Le Skylab. Aquesta pellcula es construeix al voltant dun estiuenc i campestre retrobament familiar cap a finals dels anys setanta en qu emergeixen la complexitat de les relacions familiars i les diferncies ideolgiques irreconciliables. Julie Delpy es desempallega fora b en els constants moviments dels actors, perfila els trets diferencials de cada membre enmig de la coralitat del repartiment i es mou entre la nostlgia, lhumor i la ironia, per no sap mesurar, per exemple, els fragments de comdia que proporciona lactor Eric Elmosnino, sencalla en lesbs pardic i satric dalguns membres de lentorn domstic i es descontrola en fragments massa dilatats com els balls de la discoteca.

El premi a la millor fotografia va recaure en Ulf Brants pel seu treball en el melodrama excessiu Happy end del director suec Bjorn Runge. Malgrat la seva estilitzada factura visual, es tracta duna pellcula que es recrea fins a lenuig en situacions trastornades i impactants en un mapa hum presidit per ladversitat i que es mou entre la commoci i el ridcul a la recerca dun final esperanador.

Una situaci semblant s la que es desenvolupa en un altre film com Sangre de mi sangre del portugus Joao Canijo que va ser reconeguda amb el premi de la crtica internacional FIPRESCI i una menci especial del premi TVE Otra Mirada. Es tracta dun revulsiu film protagonitzat per una famlia desclassada de suburbis que transmet amb intensitat i proximitat els maldecaps diaris en lmbit de les relacions interfamiliars. Aquest potent melodrama social gaudeix duna realitzaci rigorosa, complexa i elaborada que proporciona seqncies esplndides per que dilapida el seu gran talent en una de les seves lnies narratives al escorar-se cap al final en el tremendisme i la mostraci de la humiliaci humana, malgrat tingui la seva lgica interna.

La calidesa, simplicitat i humanitat que traspua la tendra i simptica peripcia de dos germans allunyats per culpa de la separaci dels seus pares a Kiseki/Milagro, ha ajudat a que el director japons Hirokazu Kore-eda fos premiat amb el Premi al millor gui per la seva escriptura i que rebs, tamb, el premi del jurat catlic SIGNIS. Malgrat la seva aparent lleugeresa, el film no est exempt de profunditat, delicadesa, sensibilitat i llions de vida.

En aquesta variable dispersi de guardonats segur que shi troben absncies, omissions i injustcies - daltra banda, despropsits i relliscades habituals en un Festival com el de Sant Sebasti . Aix, mrits de cintes com la seca No habr paz para los malvados de lespanyol Enrique Urbizu o lelegncia de The deep blue sea del britnic Terence Davis no han trobat acomodament en el veredicte final. Digual manera, enmig duna Secci Oficial dextrema discreci i ensopiment es podrien ressenyar alguns ttols que no han satisfet les expectatives dipositades en ells com la fallida Rampart del nord-americ Oren Moverman, la discreta 11 flowers del xins Wang Xiaoshuai, la insipidesa de Los Marziano de largentina Ana Katz o l insuficincia dAmen del sud-core Kim Ki-duk.

Notcies - Cinema Catal . NET
El realitazador Isaki Lacuesta


lectures: 763

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Sant Sebasti)

26 de setembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small