cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CINEMA DE RETROVISOR

Entrats ja a la tardor i deixat enrere lestiu, cal fer una mica de reps del que ens ha deixat el set art durant la cancula. I la veritat s que el panorama no ha estat excessivament engrescador i massa desigual, ja que la majoria destrenes potents, han estat remakes, reboots, seqeles, homenatges, operacions de nostlgia..., per poca cosa de nou. Vaja, el que es podria anomenar, cinema de retrovisor, que un cop esgotada la imaginaci a la majoria de grans estudis, i davant la por i la mediocritat de molts dells, han preferit remenar en antics productes exitosos, abans de intentar donar quelcom diferent a un espectador corresponsable pel seu conformisme. s la frmula de buscar el menor risc, a canvi duns beneficis sovint minsos per segurs.

Per comenar els exemples, i com no podia ser daltra manera, continua la invasi de super-herois, que va iniciar-se amb els orgens dels X-Men, absolutament innecessaris desprs de les cintes de Bryan Singer. Va seguir amb una incomprensible aproximaci a lheroi de la mitologia nrdica de vinyeta per excellncia: Thor, a crrec dun evidentment inadequat Kenneth Branagh (a quina persona sensata de la indstria se li pot ocrrer triar aquest perfil de director per aquest tipus de cinta ?). En la mateixa lnia es va situar la lamentable versi de la Llanterna Verda, que demostra que el cinema comercial hauria de comenar a fer una revisi dels seus estndars mnims de qualitat, ja que no tot shi val per fer diners. I finalment vam tenir la presentaci dEl capitan Amrica, que amenaa amb alguna continuaci per finalment unir-se a lesperada adaptaci del cmic de Los Vengadores, amb lIron Man, Hulk, o lanteriorment mencionat Thor. La cinta de Joe Johnston, ms cuidada des del punt de vista formal que argumental, apella a lesttica i lnima del cmic de manera ms evident que daltres productes daquest estil que busquen una certa renovaci i modernitat. Aqu, amb un maniqueisme desacomplexat, saconsegueix com a mnim plantejar el tpic enfrontament entre el b i el mal (no exempt val a dir-ho dun regust patritic), de manera clssica i un punt ingnua, i amb algunes escenes de la segona part de la cinta que recorden sospitosament a la primera trilogia dStar Wars. I s que aquella galxia tan llunyana, ha perviscut en el conscient i el subconscient de moltssima gent, com anirem veient ms endavant.

En lapartat de nissagues, sha acabat amb ms pena que glria aquest fenomen anomenat Harry Potter, que si b va tenir uns inicis engrescador que aportaven un punt de novetat (sense ser-ho realment), unes histries com a mnim entretingudes i un prets valor pedaggic i dinculcaci de valors per a la mainada (menys patent que en els llibres), a mesura que avanaven els lliuraments sanava tornant ms previsible i similar a molts altres productes daquest estil. I per acabar, potser en els dos lliuraments ms fluixos, ha arribat aquest dptic final amb una primera part que sembla que sigui dirigida directament a adolescents que volen dedicar-se a estudiar psicologia o filosofia, i una segona que posa punt i final a ladolescncia daquests amics amb lesperat i inevitable duel amb la seva nmesi: Lord Voldemort, sense aportar massa res de nou, ni suposar un clmax efectiu envers la resta de captols.

Molt ms simptica i fresca ha resultat sens dubte la sorprenent segona part de Cars, possiblement la cinta Pixar ms injustament tractada per la crtica i el pblic, ms per comparaci amb la resta dobres mestres de la factoria que no pas per demrits propis. Per la veritat s que aquest segon lliurament no desmereix la cinta fundacional, i aconsegueix donar una volta de rosca al cinema despies a travs daquests cotxes animats, i a ms aconseguint que lespectador connecti amb la histria malgrat que el pes del protagonista passa de licona infantil Randy MacQueen, al seu maldestre amic Mate, en la lnia de pardies com el Johnny English de Rowan Atkinson, o lAustin Powers de Mike Myers. I tot aix sustentat en un aclaparador disseny visual, que arriba a cotes de precisi i detall que es fa difcil de creure que puguin ser superades en breu, i que deixa films de fa relativament pocs anys, a molts pixels de distncia. Costa decidir-se entre les virtuts de les recreacions geogrfiques que es van succeint, ja que impactats pel tram japons i sense temps per admirar-se de la recreaci itlica, arriba el ter final dabsolut accent british que et deixa amb la boca encara ms oberta.

Per sens cap mena de dubte, la cinta ms esperada daquest final destiu ha estat Super 8, lhomenatge de J.J. Abrams al cinema infantil i fantstic dels 80, apadrinat a la producci pel seu gran smbol: Steven Spielberg, que a ms ho ha fet des de la seva productora Amblin, amb la icnica imatge dE.T. volant en la bicicleta. Aquest exercici de nostlgia cinfila i personal, permet tamb al responsable de sries com Lost o Fringe, recordar els inicis de la vida cinematogrfica de molts directors de renom davui en dia, que van inocular-se el ver del set art mitjanant laccs a les antigues cmeres de super 8, que permetien a aquells infants de finals dels 70 i inicis dels 80, emular les cintes que els havien impressionat en aquella tendra edat, amb pocs mitjans i molt illusi. I el curt de zombies que suposa el macguffin de la trama i es pot fruir en els ttols de crdit finals ns un magnfic exemple. Deixant dit per endavant que es tracta duna pellcula que es frueix des del primer fotograma, que en molts moments et fa reviure sensacions daquella poca, malauradament massa oblidades, i que malgrat el gran canvi que ha sofert el cinema dentreteniment els darrers 20 anys aconsegueix reproduir aquella textura dimatge, de msica, dactors, darguments, dingenutat... en un grau altssim, no es pot obviar que el ter final de la cinta, amb labs de la tcnica digital, el canvi de to de la narraci i un precipitat i poc treballat desenlla, et fa sortir de la sala amb un petit regust de decepci per no haver pogut visionar una obra totalment rodona.

I curiosament, Super 8 ha coincidit en el temps amb una cinta que podria ser el seu revers humorstic: Paul. Aquest nou homenatge a la cincia ficci dels 80, a travs duna parella de nerds anglesos de viatge cap a la mtica rea 51, previ pas inevitable pel Comic con de San Diego, ha estat sens dubte una de les sorpreses ms agradables dels darrers mesos, grcies a la seva frescor, el seu gamberrisme, la seva cineflia ben entesa i la seva mescla de subversi i respecte pel gnere de la cincia ficci. Malgrat la direcci dun dels responsables de lesclat de la nova comdia americana: Greg Mottola (Supersortits), el film s un producte 100 % de la parella Simon Pegg i Nick Frost, que ja van deixar la seva particular visi humorstica del cinema de zombies a Zombies Party, i de les buddy movies policials a Arma Fatal. Ara, en paraules del mateix Pegg, han volgut fer una carta damor a Steven Spielberg, que fins i tot participa a la festa amb una breu aparici de veu. I s que aquesta cinta beu tamb directament de les fonts de treballs del rei Mides de Hollywood com E.T. o Encontres a la tercera fase, que curiosament a la seva vegada tamb es basaven en antigues sries B que havien format part de la formaci cinfila del director de Taur. Reciclatge amb valor afegit. Finalment cal fer una menci especial a El origen del planeta de los simios, de qui poca gent podia esperar-se la seva consistncia i bona factura com a producte dentreteniment, a ms de les seves possibles dobles lectures. Tot el contrari del que es pot dir de la innecessria revisi de la cinta de John Millius, Conan el brbaro. En resum, que el cinema contemporani intenta transitar a tota velocitat amb un modern i lluent vehicle digital en 3D, tot i que en realitat, lluny de trobar una ruta i un dest clars al final de la carretera, continua buscant el cam a travs del retrovisor, fet que massa sovint acaba suposant posar la marxa enrere, per reproduir amb molt poca fortuna tot all bell i interessant que en el seu moment va suposar una fita i un pas endavant. Sens dubte, uns mals referents per edificar la cultura cinfila de les generacions ms joves, que sn el cinema de dem.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 767

Marc Serra

7 d'octubre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small