HIMIZU i WOMB FINALITZEN EL CICLE DE COL·LABORACIÓ D'ENGUANY, ENTRE EL SITGES 2011 I LA FILMOTECA DE CATALUNYA
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que es celebra a Sitges des de fa 44 anys, ha viatjat enguany a Barcelona gràcies a una col·laboració especial amb la Filmoteca. Alhora, la Filmoteca també ha estat a Sitges com a coresponsable d’algunes projeccions molt singulars. L’intercanvi de programació, per exemple, ha permès que a Sitges es pugui veure Angoixa, de Bigas Luna, mitjançant una còpia restaurada per la Filmoteca mentre que a Barcelona es projectaven set pel·lícules incloses en la programació del festival. El dimarts 18 d’octubre es varen projectar a la Filmoteca els dos últims films d’aquest intercanvi fílmic: Himizu i Womb.
Himizu és un film d’un dels autors contemporanis més controvertits del Japó: Sion Sono, autor de Guilty of Romance (millor pel·lícula a la secció Oficial Fantàstic Òrbita), Cold Fish o l’aclamada Love Exposure. Himizu ha obtingut bona resposta tant al Festival de Sitges 2011 com a l’actual edició del festival internacional de Venècia on va aconseguir el premi Marcello Mastroiani per les interpretacions dels dos joves protagonistes (Shôta Sometani i Fumi Nikaidô).
Aquesta lírica adaptada a la gran pantalla (i és que Sono també és poeta a la vida real) ens relata la vida de Sumida, un jove adolescent obsessionat en portar una vida normal i corrent. Tasca complicada quan el món del seu voltant comença a enfonsar-se. De pare alcohòlic i mare fugaç, Sumida intenta seguir endavant mirant de manera positiva la perspectiva vital. Ara bé, quan les columnes que aguantaven la seva "normalitat" acaben per ensorrar-se i els mals pensaments comencen a aflorar, s’haurà de resistir a les més obscures temptacions.
El realitzador japonès s’inspirà en el manga de Minoru Furuya però inclou també, en el paquet lacrimogen, el desastre de Fukushima com a teló de fons. No només pel caire apocalíptic del film, sinó pel fet que es trobaven enmig del rodatge quan el terratrèmol i posterior tsunami de l’11 de març de 2011 va afectar al país del sol naixent. És també, doncs, un missatge d’esperança cap a una societat molt afectada actualment.
Malgrat la seva parsimònia, Himizu funciona com un termòmetre sobre l’estat d’ànim de la joventut nipona actual, extensible a tota la geografia mundial. Els seus personatges, que ho han perdut tot, fins i tot la possibilitat de rendir-se, ja només compten amb el crit com a via d’expressió. Els seus brams de desesperació funcionen com a manifest generacional i com a contrapunt al silenci que desprenen les ruïnes del tsunami.
Womb tanca el cicle i és que es tracta de la última pel·lícula sitgetana projectada aquest any a la Filmoteca. L’hongarès Benedek Fliegauf, autor de Milky Way, The Forest o Dealer, ens mostra la seva visió més cabalística sobre la vida i la mort.
Quan Rebeca (Eva Green) torna a la casa dels seus avis, es retroba amb el seu amor de la infància, Thomas (Matt Smith, onzè protagonista a la sèrie Doctor Who). L'atracció entre ells és tan forta que Thomas ho deixa tot per estar amb ella però (i això no és cap sorpresa) la vida no és eterna. Aquí començaran una sèrie d’esdeveniments que ens narraran el què el futur promet però encara no ens pot oferir.
És una peça de reflexió que insisteix en el discurs modern de la clonació humana i, com això, pot tenir efectes col·laterals cap a l’entorn més immediat o no tant immediat. Veurem com el conflicte, que apareix ja al minut vint, es desenvolupa durant minuts amb letàrgica però enigmàtica execució. Per amants del cinema que s’alimenta d’el·lipsis i que amb poques paraules expressa una idea amb un rerefons molt complex i encara desconegut per la humanitat.
És, doncs, una cinta contemplativa on no només ens captivaran els iris d’Eva Green, sinó l’atmosfera creada per la ocasió. A nivell tècnic no hi ha falses pretensions i Péter Szatmári s’esmerça en la fotografia, de manera que ens trasllada notablement tota la fredor intencionada que vol desprendre el film. Gèlida i a vegades distant, entre el drama i la ciència ficció, aquesta obra d’influència Jancsó es converteix en una perla danubiana que no menteix en el seu missatge.
L'actriu Eva Green al film Womb
lectures: 922
Èric Antonell
23 d'octubre de 2011
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
m'ha encantat l'article, sobretot per l'estructura i com està escrit, a mi womb em va semblar molt bona però himizu no l'he vista
