ALEXANDER MacKENDRICK. AUTOR: ASIER ARANZUBIA. COL. EDICIONS CÁTEDRA
La figura del realitzador d’origen escocès Alexander
Mackendrick, que va fer una important i inoblidable aportació al cinema anglès de postguerra,
ha vist com la seva dimensió cinematogràfica ha estat llastrada per tota mena de prejudicis
crítics contra el cinema britànic emanats sobretot de França – concretament alguna sortida de
to de l’estimat François Truffaut -. Es tracta d’un director que fins i tot va arribar a
treballar als Estats Units, tant a Chantaje en Broadway (1957), com en el seu comiat
cinematogràfic, No hagan olas (1967), un país on va restar-hi per dedicar-se molts anys
a la docència.
És autor d’una curta però imponent trajectòria conformada per nou títols
realitzats en divuit anys i realitzador emblemàtic d’una època irrepetible del cinema britànic,
sobretot per la seva implicació en l’empenta dels elogiats Estudis Ealing, però que ha estat
víctima d’un cert oblit amb la pràctica inexistència d’estudis en revistes especialitzades o
l’absència d’una obra monogràfica.
Hi ha un treball historiogràfic important de
seguiment de la trajectòria personal i professional de Mackendrick dins de la indústria
britànica que s’inicia en l’alliberament d’Europa, formant part d’un comitè que censurava les
activitats dels directors italians sospitosos de connivència amb el règim mussolinià. Després
s’incorporaria als, en aquells moments, petits Estudis Ealing, on debutaria amb la comèdia
Whisky galore (1949) i on arrancaria la seva fama de perfeccionista a través d’una
maniàtica atenció als mínims detalls de la posada en escena ocasionant-li diversos
enfrontaments amb els productors.
D’aquesta època destaca la enginyosa i vidriòlica
comèdia negra El quinteto de la muerte (1955) centrada en la col·lisió entre una
caricaturesca banda de lladres i un àvia indestructible. Un altre film ineludible en l’obra de
Mackendrick és el contundent thriller sobre la corrupció i l’ambició en el món del periodisme a
Chantaje en Broadway a través de la figura megalòmana i intimidatòria encarnada per un
imponent Burt Lancaster. Tampoc es pot obviar la magistral Viento en las velas (1965) on
esbossa el tortuós retrat psicològic d’un món infantil gens amable i innocent durant la seva
convivència amb uns pirates en l’espai clos d’un vaixell.
