cinema catal� . caT
Notícies anteriors
SOMEWHERE, L'LTIM TREBALL DE SOFIA COPPOLA, S'ESTRENA EN ALGUN LLOC DEL PAS, UN ANY MS TARD

Un any ms tard, en algun lloc del territori (i s que poques sales del pas han exhibit Somewhere), arriba el desapercebut Lle dor daquesta edici del festival de Vencia. Sofia Coppola ens presenta el seu quart llarg, un relat ntim, hipntic, fins i tot controvertit. Per alguns una cinta plmbia, per per altres, la fascinant monotonia i decadncia que desprn, es converteix en el seu principal aval.

En l'argument de Somewhere assistim al retrat d'una estrella de Hollywood, un personatge anomenat Johnny Marco que interpreta de manera efectiva un madur Stephen Dorff (Blade, Enemigos Pblicos o Jvenes Salvajes). Aquest fams actor, viu al mtic Hotel Chateau Marmont de Los Angeles, lloc on moltes celebritats han degenerat a base de festes excntriques, alcohol, sexe, drogues, etc.

Precisament aix transcorre la vida de Johnny: sense objectius, incomprs, sent objecte de les cmeres, d'entrevistes sense sentit, de sessions fotogrfiques tedioses amb companys de repartiment que l'odien, de festa en festa, de llit en llit i d'ampolla en ampolla. Fins que la seva filla, Cleo (immensa Elle Fanning que amb 13 anys ja ha brodat papers a Super 8 o a El curioso caso de Benjamin Button), es presenta de nou en la seva vida i, d'una manera o altra, far que torni a connectar amb la realitat.

Sofia Coppola, sempre amb el pes de lombra paterna, probablement estigui encara cercant el seu lloc en aquest mn complicat i contradictori del celluloide. Guionista i directora, la filla dun dels millors directors de la histria del cinema, aconsegueix amb la seva pellcula representar una amalgama de sentiments i situacions que segurament ha viscut amb el seu pare desprs de cada gala, rodatge i sessi fotogrfica.

Inevitablement, el millor film de La Biennale di Venezia, ens recordar a Lost in translation, i s que en aquesta ocasi torna a parlar sobre la soledat de l'xit, els excessos que emergeixen desprs d'un objectiu ja aconseguit i la desillusi d'un somni intensament perseguit. Una vegada ms, deambularan per la pantalla uns personatges sense rumb que ens dibuixaran les incongruncies de la realitat, mons extravagants i una terrible sensaci de desdia personal.

A nivell visual, s un autntic fresc on es denota un estil molt personal i singular. Harris Savides, que ja ha treballat amb grans com David Fincher i Gus Van Sant, aconsegueix una textura fotogrfica molt encertada i sallunya de lesttica videoclip. Lemulsi ens aporta certa pesadesa, buscada bviament pel que ens explica la pellcula, i Savides crea llum don no nhi ha, tal com ho va fer amb American Gangster, The Game, Elephant o Zodiac. La calidesa dels tons quan Johnny passa el seu temps amb la seva filla Cleo, unida a la fredor de quan el protagonista est sol, aconsegueix aportar al conjunt de l'obra l'espurna que requereix.

La ltima de Coppola s una histria plena d'intimisme, gaireb autobiogrfica, d'un ritme tant pausat que es converteix en un no apte per a un personal que exigeix canvis de pla constants. Incls pels que tinguin memria filmogrfica, xoca amb la resta dels seus anteriors treballs, usant molts ms plans generals i fixos, excepte en moments puntuals. s evident que Coppola est evolucionant com a realitzadora i aqu s on es comen a palpar certa maduresa.

Un altre aspecte a destacar s la selecci musical, artilleria letal en el cinema d'aquesta directora que ja ho va demostrar a Mara Antonieta o a la mateixa Lost in Translation. Aix doncs, escoltarem al film temes com My Hero de The Foo Fighters, So Lonely de The Police, entre d'altres aportacions d'artistes com Kiss, The Strokes, Brian Ferry i la partitura original per la pellcula, a crrec d'un tal Phoenix, a ms d'un s del silenci terriblement perfecte i dacord amb la narraci.

Definitivament, una llstima que aquesta histria ens arribi a les nostres sales un any ms tard i que segurament poca gent veur, i aguantar, ja que Somewhere s un relat per a gent que s'ha perdut alguna vegada en aquest cam etern que s la vida, gent que ha oblidat la illusi en algun moment, gent que ha caigut en una espiral de decadncia o per persones incompreses que noms necessiten alg prou fort per tornar a la realitat, tornar a viure, tornar a sentir, tornar a estimar. Per aix i per ms, aquesta obra podr ser vilment incompresa com tamb adorada per la seva essncia vital.

Notcies - Cinema Catal . NET
Stephen Dorff i Elle Fanning, en un instant del
film Somewhere


lectures: 713

ric Antonell

3 de novembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

a mi em sembla una meravella de pellcula; quina gran dosi d'amor, per favor!
Olga03-11-2011

si pero la millor de la Sofia segueix sent Lost in translation...
Marcus Brody03-11-2011

Gran pellcula: senzilla, tendra i terrible. Un viatge al costat fosc de la fama que ens recorda que el mirall de vegades retorna el veritable rostre que el mira...
Albert06-11-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small