cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 49 FICXIXN EXPLORA ELS TERRITORIS DE LA INFNCIA I S'ENDINSA EN LA INESTABILITAT JUVENIL

Dins de la secci oficial sobta labundncia de pellcules protagonitzades per nens, segurament en sintonia amb una temtica que est unida a la prpia histria del Festival Internacional de Cine de Xixn i que amb els anys va desembocar amb la constituci duna secci prpia com Enfants terribles. Aix que els retrats infantils de diferent ordre semblen expandir-se fins a la secci principal. Una primera mostra seria Play del suec Ruben stlund que mostra lassetjament dun grup de nens de color immigrants sobre una altre colla de nens suecs en lentorn de centres comercials o tramvies urbans.

El director juga amb els estereotips racials com a trets distintius dels nens immigrants que desemboca en actituds gamberres i incviques fins arribar al robatori o lextorsi. Un component agressiu que recau sobre uns porucs i espantadissos nens suecs que sn vctimes dels seus excessos. Una pellcula prcticament sense presncia dels adults progenitors en qu es parla ambiguament sobre racisme i marginalitat social. El director en fa una radiografia freda i seca de la situaci amb una realitzaci sovint recolzada en plans fixos per jugar intelligentment amb el fora de camp com a recurs narratiu i artstic per donar a entendre situacions violentes. Per altres vegades es mostra explcit i literal fins arribar a la crueltat o el mal gust. Per sempre restar un retrat versemblant i creble duns comportaments infantils gens innocents establerts en el nostre mn i en un pas dombres i rebrecs com s Sucia.

Una pellcula que cont moments impressionants i preciosos s Les gants de Bouli Lanners sobre lescapada dun grup de nois sense dest fix. Un nou retrat de nois, a prop de lorfenesa, en qu els pares desapareixen de pantalla per alludir a labsncia dels progenitors. Sentiments de desorientaci i prdua que sovint sn associats als joves o als adults per que moltes narracions traslladen ara fins a la infncia. Un perode infantil de recerca, daventures, de jocs i malifetes, per desajustat en un mn de grans violent, brut o inexistent. Aleshores aquesta colla de nois salia amb una naturalesa verge i salvatge formada per prats, conreus i rius fins esdevenir lhbitat daquesta recerca sense dest. Un retrat de grup amb barca, remant, que procedeix dels relats clssics com Huckleberry Finn per que, a vegades, recorda la prdua de la innocncia dels germanets de La nit del caador de Charles Laughton. Entre trapelleries i fugides troben un escadusser recer dacolliment en la llar duna mare amb nena disminuda que els cuida sense demanar res. I, sobretot, la pellcula sap treu un profit majestus de lentorn i dels trajectes fluvials.

I una tercera aposta per retrats infantils sense adults que funcionen com a mns propis i autnoms seria Iceberg de Gabriel Velzquez. Lnica pellcula espanyola a competici en la secci oficial s una histria ambientada en les ribes del riu Tormes i protagonitzada per un grup de nens en una estructurada dhistries creuades. Es tracta duna pellcula que juga amb lelement potic de lentorn sense aconseguir-ho i utilitza alguna metfora visual tan evident que malmet el resultat final. Igual que les seves imatges apareixen deutores en ocasions dels millors moments dorfenesa dels germans Dardenne o els retrats dadolescents en trnsit de Gus Van Sant. Per cal valorar el risc de fer una pellcula prcticament sense dilegs per retratar les histries errtiques duns nens protagonistes aclaparats per diferents problemes. Tamb cal valorar lausteritat del plantejament capa darribar a cert minimalisme expositiu en qu alguns moments forts sexpliquen amb alguna senzilla idea visual.

Fins i tot una pellcula com la del fins fa poc irredent i provocador Todd Solondz, Dark Horse, salimenta de les rebequeries dun nen gran que ha superat la trentena i que no acaba de crixer, un autntic personatge peterpanesc, arremolinat a les faldilles de la mare i enfeinat a lempresa del pare. Emparentada amb un tipus de comdia juvenil ms juganera i desenfada no deixa passar locasi per fer un retrat familiar gens amable, a estones corrosiu i sarcstic, i fins tot es pot posar seris, melanclic i trgic. Llstima que la seva realitzaci sigui tan retrica, plana, literal, despreocupat per qualsevol idea de posada en escena encara que cap al final s capa de crear algun moment aconseguit amb un simple moviment de retrocs de la cmera.

El que si que sacosta a un mn juvenil enrevessat, comproms, romntic i transcendental s el francs Nicolas Klotz, acompanyat dElisabeth Perceval, a Low life. Els directors de La cuestin humana fan ara un film inclassificable darrels sobretot bressonianes de joves lnguids, enamorats i polititzats. Tot envoltat en una atmosfera de letargia, com de ressaca, de deixadesa, en el context de cases ocupades, immigrants i repressi policial sobre els sense papers. Un es pot deixar arrossegar per aquest estat vapors i trobar moments destranya bellesa per sembla involuntriament una versi antisistema dels joves vampirs benestants de la saga Crepsculo.

En una secci oficial amb destacada presncia francesa sobresurt un film com La guerre est declare de Valrie Donzelli que ha esdevingut al pas ve un xit inesperat fins el punt de convertir-se en candidata als Oscar. Es tracta dun potent i intens melodrama protagonitzat per una parella jove que sha denfrontar al tumor cerebral que pateix el seu fill petit. Un film dpica personal, de lluita i resistncia, de supervivncia diria. Una pellcula vitalista que cont tamb una histria de romanticisme juvenil enmig del combat. Una pellcula infatigable, incansable, viva i emocionant. Una pellcula narrada per diferents veu off que ens transporta a lencisadora quotidianitat evocada pels relats de Truffaut. Una pellcula, per, que alguna vegada juga la carta de lespectacularitat i limpacte escnic amb moments de desesperaci, desmais i crits.

Ms parelles juvenils posen en perill la seva estabilitat i confortabilitat emocional com passa a The future de la nord-americana Miranda July, protagonista tamb de la seva pellcula. Una parella perfecte, avinguda i enamoradssima veur com sesvaeix la seva felicitat. Una histria explicada des de lhumor, la dansa o la poesia que encaixa perfectament en els parmetres del cinema independent nord-americ. Resulta molt atractiu el vol surrealista que pren el relat quan el narrador esdev inopinadament un gat amb la poteta ferida en adopci que pot arribar a ser sacrificat. La mirada melindrosa, de nina trencada, o les grcies i sortides de to de la protagonista pot molestar a alg per la fugida endavant de la noia dissipa qualsevol concessi.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Dark horse, de Todd Solondz


lectures: 741

Joan Millaret Valls

24 de novembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small