cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DECLARACIN DE GUERRA I EL ESTUDIANTE COMPARTEIXEN EX AEQUO EL PREMI AL MILLOR LLARGMETRATGE EN EL 49 FICXIXON

La 49 edici del FICXIXON ha repartit dos premis ex aequo per escollir el millor llargmetratge de la present edici. La primera pellcula vencedora s largentina El estudiante del debutant Santiago Mitre guionista dalguns films del seu compatriota Pablo Trapero - en qu la universitat apareix com a reflex del propi pas i on lestudiant protagonista arriba a la seva conscienciaci poltica durant aquesta etapa. Aquesta pellcula va obtenir tamb el Premi al millor gui pel mateix realitzador. El film est focalitzat exclusivament en el punt de vista de lestudiant protagonista, narrada moltes vegades en veu en off, i est ambientada en els espais de la Facultat de Cincies Socials de la UBA com a hbitat natural i convuls dassemblees, pintades i vagues. Un film entre el territori de ladolescncia i els interessos sexuals i el descobriment de la poltica que es mou en el camp d ela ficci per que registra fets recents com la mort del ex president Nstor Kirchner o lassassinat dun militant dun partit desquerres conservant les seves imatges un aire tamb de documental.

Laltra pellcula guardonada com a millor llargmetratge ha estat la francesa Declaracin de guerra de Valrie Donzelli que ha esdevingut al pas ve un xit inesperat fins el punt de convertir-se en candidata als Oscar. Es tracta dun potent i intens melodrama protagonitzat per una parella jove que sha denfrontar al tumor cerebral que pateix el seu fill petit. Una parella jove conformada pels actors Jrmie Elkam i la mateixa realitzadora, Valrie Donzelli, que van afegir dos nous importants premis al ser reconeguts amb el premi al millor actor i el premi a la millor actriu.

s un film dpica personal, de lluita i resistncia, de supervivncia diria. Una pellcula vitalista que cont tamb una histria de romanticisme juvenil enmig del combat. Una pellcula infatigable, incansable, viva i emocionant. Una pellcula narrada per diferents veu off que ens transporta a lencisadora quotidianitat evocada pels relats de Truffaut. Una pellcula, per, que alguna vegada juga la carta de lespectacularitat i limpacte escnic amb moments de desesperaci, desmais i crits. I un film que cont en els seus crdits finals una dedicatria a la sanitat pblica francesa i els seus treballadors que t un valor supletori afegit ara en temps de retallades i retrocessos.

El suec Ruben Ostlund va aconseguir el premi al millor director per la seva pellcula Play en qu sexploren els territoris de la infncia prenent com a punt de partida lassetjament duns nens de color a uns altres nens suecs que seran les seves innocents vctimes en una pellcula on desapareix el mn dels adults i els progenitors. El director juga amb els estereotips racials com a trets distintius dels nens immigrants que desemboca en actituds gamberres i incviques fins arribar al robatori o lextorsi per plantejar el tema del racisme i la marginaci social en uns termes molt ambigus i poc clars. El director du a terme un treball esplndid de realitzaci jugant amb enquadraments fixes i el fora de camp per mostrar la violncia explcita o subliminal. I per si hi havia algun dubte sobre les inquietuds del director per parlar de la cara menys amable del seu pas pel que fa a les relacions entre nens utilitza la metfora dun bressol que apareix en un vag de tren i que punteja tota lacci per parlar duna infncia perduda.

El Premi Especial del Jurat el va aconseguir la pellcula dinauguraci Take shelter del nord-americ Jeff Nichols. s un film que ja havia triomfat amb anterioritat a la Setmana de la Crtica del festival de Canes i reposa sobre els angoixants malsons de caire apocalptic que pateix el personatge principal interpretat per Michael Shannon. Aquestes visions premonitries de destrucci el porten a construir un bnquer a casa seva en companyia de la seva dona i la seva filla petita que pateix sordesa. Aix que desenvolupa un comportament estrany, agreujat tamb pel trastorn psicolgic que pateix la seva mare, que desestabilitzar la placidesa de la comunitat rural.

La versi de Faust del rus Alexander Sokurov, guanyadora del festival de Vencia, va ser mereixedora del premi Gil Parrondo a la millor direcci artstica per Elena Zhukova. Es tracta duna lliure adaptaci del clssic de Goethe en qu el jove doctor Faust, insatisfet per lescs coneixement que t de lnima humana i passionalment enamorat de la jove Gretchen, fa un pacte amb un Mefistfels daspecte hum, per que amaga un cos deforme i monstrenc, i li ven la seva nima. Una pellcula rica visualment que explota novament alguns recursos coneguts de Sokurov com la deformaci de personatges, la textura vaporosa de les imatges o laspecte monocromtic de tonalitats verdoses.

El jurat va atorgar una Menci Especial a la nica representant espanyola de la Secci Oficial, Iceberg de Gabriel Velzquez, que explora unes infncies errtiques desprovedes dadults. La pellcula est ambientada en les ribes del riu Tormes i protagonitzada per quatre nois en una estructurada dhistries creuades. Es tracta duna pellcula que juga amb lelement potic de lentorn sense aconseguir-ho del tot i utilitza alguna metfora visual tan evident i senzilla que est a punt de malmetre el resultat final. Les seves imatges apareixen deutores en ocasions dels millors moments dorfenesa dels germans Dardenne o els retrats dadolescents en trnsit de Gus Van Sant per cal valorar el risc de fer una pellcula prcticament sense dilegs. Tamb cal valorar lausteritat del plantejament capa darribar a cert minimalisme expositiu en qu alguns moments forts sexpliquen amb alguna senzilla idea visual com deixar la pantalla en negre.

En un festival on han predominat retrats infantils com els premiats tamb cal considerar ladmirable Les gants del belga Bouli Lennars i altres que exploren la inestabilitat juvenil, trobem la darrera pellcula del fins fa poc provocador Todd Solondz, Dark Horse, que salimenta de les rebequeries dun nen gran que ha superat la trentena. Un jove que no acaba de crixer, un autntic personatge peterpanesc, arremolinat a les faldilles de la mare i enfeinat a lempresa del pare. Emparentada amb un tipus de comdia juvenil ms juganera i desenfada no deixa passar locasi per fer un retrat familiar gens amable, a estones corrosiu i sarcstic, i fins tot es pot posar seris, melanclic i trgic. Llstima que la seva realitzaci sigui tan retrica, plana, literal, despreocupat per qualsevol idea de posada en escena encara que cap al final s capa de crear algun moment aconseguit amb un simple moviment de retrocs de la cmera.

El que si que sacosta a un mn juvenil enrevessat, comproms, romntic i transcendental s el francs Nicolas Klotz, acompanyat dElisabeth Perceval, a Low life. Els directors de La cuestin humana fan ara un film inclassificable darrels sobretot bressonianes de joves lnguids, enamorats i polititzats. Tot envoltat en una atmosfera de letargia, com de ressaca, de deixadesa, en el context de cases ocupades, immigrants i repressi policial sobre els sense papers. Un es pot deixar arrossegar per aquest estat vapors i trobar moments destranya bellesa per sembla involuntriament una versi antisistema dels joves vampirs benestants de la saga Crepsculo.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film El estudiante


lectures: 680

Joan Millaret Valls

30 de novembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small