S'ESTRENA BARCELONA, CIUTAT NEUTRAL, UNA RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DE LA CIUTAT COMTAL SITUADA A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Es celebrava la seva preestrena el 23 de novembre als cinemes Comèdia de Barcelona, acompanyada de catifa vermella, flamants banderoles i ballarines com les dels antics espectacles del Paral·lel. Hi va assistir tot l’equip de la pel·lícula, com també Mònica Terribas (directora de TV3), Montserrat Bou (directora d’audiovisuals de l’ICIC) i Agustí Mezquida (productor executiu), entre altres.
Després d’una setmana laboral, s’estrena el dilluns 28 per continuar el dia següent, el dimarts, en horari de màxima audiència. L’estrena de la minisèrie va ser la cinquena emissió més vista del dilluns a Catalunya mentre que dimarts va perdre 190.000 espectadors, tot i mantenir el lideratge en aquella franja horària (per davant de Telecinco). La nova producció de TV3 ha reunit en la seva totalitat 978.000 espectadors i ha aconseguit una quota mitja de pantalla del 17,65%.
La pel·lícula, que consta de dues parts de 90 minuts, va ser emesa amb força expectació, i és que es tracta d’una significant coproducció europea on hi ha participat també Portugal. En aquest sentit, la primera cadena de la RTP portuguesa emetrà la TV movie el dia 5 de desembre en horari de prime time i en VO en català, subtitulada. Com apunt i segons el productor, varen proposar el projecte a altres cadenes com TVE i Antena 3 però varen declinar formar part del projecte perquè era en català.
De manera que, fa just un any, Televisió de Catalunya, la productora Prodigius Cinema i la portuguesa StopLine Films, rodaven Barcelona, ciutat neutral, una història d'amor impossible, però també d'amistat i de somnis de joventut, en el context de la Primera Guerra Mundial i en una ciutat, Barcelona, que escenifica una Casablanca del vell continent on van a raure persones de diferents classes socials i orígens geogràfics.
El rerefons del film és la Barcelona de principis de segle. Els protagonistes són joves que no estan disposats a renunciar als seus ideals ni als seus impulsos més eminents. En aquest background històric també destaca la concentració d’un centre d’espionatge situat a Barcelona, degut a la seva neutralitat i major comoditat pels agents secrets, tant aliats com desertors, que cercaran informació moguts per interessos bèl·lics i estratègics de vital importància.
El punt de partida situa l'espectador a l'agost del 1914, al port de Barcelona. En un vaixell que no arribarà mai a salpar es coneixen els dos protagonistes, Karl (Bernat Quintana), un jove burgès que vol fugir d'una vida en la qual se sent enclaustrat, i Glòria (Nausicaa Bonnín), una bibliotecària sindicalista i d’arrelades conviccions anarquistes. Els dos protagonistes hauran de fer compatibles els seus principis i les seves emocions en un moment històric incert però no suficientment perillós per deslligar-se de les seves rutines vitals.
Personatges contemporaneïtzats que escenifiquen el món de la joventut contra el món adult. La història explica valors universals però ho fa amb comptagotes i la transformació dels protagonistes, la seva anagènesi cap a la maduresa, és massa flegmàtica. L’alteració d’una Barcelona cap a uns canvis força profunds es deixen veure a mesura que avança el temps però sense deixar suficient empremta, un cop plantejat el conflicte.
S’ha de destacar l’apartat d’exteriors i direcció tècnica, observant un gran esforç per rodar nombroses localitzacions amb un acabat tècnic notable, ja que la història demanava trepitjar carrers i filmar edificis emblemàtics per induir època en el metratge. La sèrie es va rodar en una quarantena d’espais com ara la Colònia Vidal de Puig-Reig, l’estació del Nord, el parc de la Ciutadella, el castell de Montjuïc, el Museu de Zoologia, Can Cabanelles de Mataró o el port de Barcelona.
La fotografia aprova amb bona nota i és que Mario Montero ha sabut dotar de color i llum cada escena, recreant fotografies inertes en blanc i negre de l’època. A través de la prominència de la fotografia, Barcelona esdevé un personatge més, sense sobresaturació de cap tipus. Per consegüent, l’emulsió esdevé un dels elements positius del telefilm, jugant un paper galant i en alguns moments massa destacat.
Entre altres elements positius, hi ha una banda sonora d’estil sobri i és que Arnau Bataller, que ha participat a films com Herois o sèries com Polseres Vermelles, compon una música amb notes lleugeres i tònica històrica, sense caure en la tipicitat d’un estil massa apegalós o previsible degut al gènere. És així, un element important tant en moments de tensió o romanticisme com en transicions d’escenes on es denota un muntatge adient i una notable sincronització audiovisual.
“Projectes de ficció històrics que queden com a part del nostre patrimoni i que han suposat un gran esforç” deia la directora de TV3. És cert que quedarà, en part, com a patrimoni cultural del nostre país, però en un futur incert on la cadena espera fortes retallades pressupostaries, és qüestionable la producció de films on hi participa un equip de 76 actors, 150 tècnics i 800 figurants, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, on no queda molt clar a quin target de públic va dirigit i on el resultat és més descafeïnat de l’esperat.
A l’igual que vaig elogiar la producció 14 d'abril: Macià contra Companys, recent coproducció d’èxit de TVC, ara em toca replantejar l’efectivitat d’aquest film altisonant que no pot superar el share de les seves cadenes competidores durant la seva estrena i que perd, en la segona entrega, un bon grapat d’espectadors. Tenint en compte que tampoc exerceix com a renovador del seu gènere, deixant un regust agredolç per un guió que podria haver espremut més certes situacions i prescindir d’unes resolucions massa esquemàtiques.
lectures: 917
Èric Antonell
30 de novembre de 2011
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
interessant però massa influida per les sèries pròpies de TV3; falta personalitat, sobre tot, a nivell visual...
Carles
30-11-2011
sí, jo crec també que no s'haurien de gastar tanta pasta en produccions que tampoc són cap meravella
