cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TOD BROWNING. AUTOR: JOS MANUEL SERRANO CUETO. EDITORIAL CTEDRA. COLECCIN SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS

Autor duna obra profunda i reflexiva tot i treballar en lmbit constrenyedor dels estudis de Hollywood al oferir una visi desencisada i fatalista de la vida que no encaixa en el cinema escapista i gratificant de lpoca. Una obra cinematografia presidida per la deformitat fsica humana i els trastorns mentals. Una obra carregada de dolor i rbia que desprn malestar i provoca desassossec.

Home enigmtic de biografia farcida destranyes vivncies com un passat dartista ambulant que li va donar a conixer els suburbis novaiorquesos. Desprs debutaria com a actor en produccions de la Biograh. Els seus inicis en el cinema ens ha deixat una obra prcticament perduda. Aix no es conserven cap dels seus primers catorze treballs en format de curtmetratge duna bobina o dues que va rodar entre 1915 i 1918.

La seva obra tamb s molt mal coneguda ja que sovint se lha encasellat en el fantstic i el terror pels seus ttols ms coneguts com Drcula o Muecos infernales. Aix que Browning s molt recordat per tot un clssic del terror com Drcula (1931) malgrat tractar-se dun film sobrevalorat, ranci i vell prcticament des del seu naixement, en qu abunda una indissimulable teatralitat en tot plegat. Un film que va coincidir amb la mort de Lon Chaney i que va conduir a la cima de la fama a un actor de dubtosa carrera com Bela Lugosi que ja havia interpretat el paper del comte Drcula en el teatre.

Una pellcula que va generar fins i tot una cpia en espanyol en una poca en qu es rodaven dobles versions de les pellcules, per arribar aix tamb al pblic hispanoparlant, ja que encara no shavia installat el doblatge, rodada per George Melford. Drcula tamb va ser una de les primeres pellcules rodades en el cinema sonor per Browning que era un director familiaritzat exclusivament en el cinema silent.

Duna obra mal coneguda i perduda cal assenyalar lexistncia duna joia introbable com La casa del horror/London after midnight (1927) que ha estat reconstruda en forma de fotomuntatge i sonoritzat. Una pea maleda de trama detectivesca que sembla originar-se en la versi dels escenaris de Drcula i on Lon Chaney feia dos papers, com a fals vampir de trets caligarescos que preconitzen lestil gtic que desprs sinstaurar en el cinema, i tamb feia de policia.

Ms bon record tenim duna autntica delcia del fantstic i el terror com Muecos infernales (1936) amb un majestus Lionel Barrymore, que es disfressa damable velleta, i que guarda certa analogia amb un film anterior del mateix director com El tro fantstico (1925). Un film que descansa fora sobre els efectes especials centrats bsicament en la miniaturitzaci dhomes i animals que al cap dels anys donaria peu a aquella meravella de cinema de cincia ficci de la postguerra en un clima de por a la bomba atmica i que va ser El increble hombre menguante (1957). Un film fascinat i surrealista que ens regala moments antolgics com el regal letal camuflat en un arbre nadalenc protagonitzat per vdues enfollides i cientfics boigs i construt sobre el motor de la venjana.

Per la seva filmografia potser est ms propera del drama hum i de la tragdia. Aix el director va trobar abans en Lon Chaney el cos transformista ideal per interpretar tota mena de discapacitats aix com homes perversos i malfics en una poca pletrica abans de larribada del sonor en la dcada dels anys vint. Lon Chaney, Lhome de les mil cares, que va oferir diferents rostres al terror, va treballar amb Browning en fora ocasions i junts van donar un corpus de films dall ms bizarre de tot el cinema silent. Recordem el mag aturmentat Phroso de Los pantanos de Zanzbar (1928) esdevingut heroi destrut en un univers de crueltat i venjana en un mn macabre. Inesborrable resulta la visi duna obra sublim sobre el sacrifici i la tortura com Garras humanas (1927) duna cruesa inimaginable a crrec el llanador de ganivets en un circ, Alonzo, en un Madrid extic i onric. Erotisme, tragdia, truculncia i mutilacions sajunten per transmetre una atmosfera irrespirable prcticament de tons sadomasoquistes.

T una pellcula inclassificable com Freaks/La parada de los monstruos (1932) de contingut desestabilitzador que va xocar forosament amb els gustos del pblic. Un film provocador i escandals esdevingut una obra mestre dinusual bellesa a latorgar carta de normalitat a un grup de monstres repudiats i marginats a treballar com a atracci de fira. Ara els monstres no sn criatures fantstiques nascudes de la ficci per provocar la por i lesglai sin que els monstres ara sn reals i humans i provoquen directament consternaci. Browning deixa de banda el maquillatge i lartifici per plantar davant nostre una realitat atordidora sense buscar la mirada morbosa.

Malgrat retirar-se prcticament del cinema i de la vida lany 1941, un ttol cabdal de lanomalia i la monstruositat humana com Freaks ha influt obertament altres directors com el surrealista xil Alejandro Jodorowsky en alguns films com El topo, protagonitzat per un grup de marginats deformats, i Santa sangre, sobre una trista, macabre i malaltissa histria ambientada en un circ.

Sens dubte, el nord-americ David Lynch deuria tenir en ment tamb lampla galeria de personatges grotescos, discapacitats o esguerrats, que poblen la cinematografia de Tod Browning a lhora dadaptar el cas terrible de El hombre elefante (1980). Tamb lesttica de la lletjor de Browning pot haver marcat alguns directors com laragons Lus Buuel en els seus retrats de personatges i entorns degradats, en la rusticitat de les fesomies de Pier Paolo Pasolini o, tamb, en la comdia del grotesc, lexcs o laspecte carnavalesc de Federico Fellini.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 671

Joan Millaret Valls

9 de desembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small