cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UN POLANSKI POC SALVATGE I DEFICAT A LA GRAN PANTALLA, ADAPTA LE DIEU DU CARNAGE DE YASMINA REZA, PROJECTADA ALS NOSTRES CINEMES AMB EL NOM d'UN DIOS SALVAJE

Roman Polanski sap que les seves cintes sn motiu de reclam a festivals i cinemes darreu del mn. Aprofitant-se daquesta prevalena, es pot permetre el luxe dadaptar obres teatrals mantenint el discurs original amb fidelitat per sense diferir massa de la dramatrgia intrnseca del text, amb un llenguatge cinematogrfic que ens semblar eventual per locasi i que sovint brilla per la seva absncia.

La font dinspiraci, Le Dieu du Carnage, s obra de lescriptora i dramaturga francesa Yasmina Reza, que ja havia collaborat anteriorment amb el Polanski ms teatral. Lautora reconeguda al pas gal, va adaptar Metamorfosis de Franz Kafka, el que li va valer una nominaci al premi Molire a la millor traducci i que de retruc va permetre estrenar lobra al director franc-polons, en el Thtre Antoine de Paris.

Nascut a la capital francesa, Polanski ja havia collaborat al teatre i s que va debutar a lany 1946 com actor en El fill del regiment, de Valentin Petrovich Kataev, combinant-ho de forma verstil al 1949, amb el teatre de titelles a la Companyia Grotesk, en l'obra El circ de Tarabumba. No s fins al 1981, amb Amadeus, on dirigeix per primera vegada una obra de teatre professional, una biografia sobre Mozart que li va valer un gran xit de pblic i crtica.

Un Dios Salvaje, malauradament, no defuig de lesttica teatral tot i ser exhibida pel projector. Situat en un nic escenari, dos matrimonis sembranquen en una acalorada discussi degut a una batussa entre els seus respectius fills. Desprs dun fantstic pla panormic on transcorre la brega juvenil, Polanski ens introdueix de ple en el conflicte dels pares. La tensi entre ells s proporcional a la comicitat de la situaci, mostrant-nos progressivament els defectes ms confidencials de cada personatge.

El primer que crida l'atenci del film s l'atmosfera claustrofbica que crea el director, fidel reflex de la situaci que viuen els dos matrimonis, contrastat amb un rumb ms enrgic per crear moments denorme hilaritat i bauxa. A vegades desagradable i tallant, a vegades interpretada amb destresa, s potser la pellcula ms rpida mai dirigida per un gaireb director octogenari que ha deixat el llist massa alt en anteriors treballs com El escritor, Tess o El pianista.

El qu a priori destaca ms del conjunt s el reconegut i oscaritzat repartiment d'actors amb un o dos Oscar a casa pels tres primers - format per una Jodie Foster en un paper probablement massa histrinic (el doblatge tampoc l'afavoreix), una Kate Winslet ms moderada per que aconsegueix un encertat contraps femen, un Christoph Waltz tant pragmtic com destacat i un John C. Reilly que treu la seva musculatura ms cmica per apaivagar els instants ms sufocants.

Tcnicament, la pellcula s sensacional des del primer pla general fins a lltim. Aquesta vegada no hi ha rastre dels famosos plans en primera persona, segell personal del director. Per sobretot s dins de lescenari on ls de miralls dona un excellent profunditat en un espai tan clausurat i limitat aix com plans de detall oportuns que ens ajuden a endinsar-nos a la personalitat ms introvertida i mesquina de cada personatge.

Pawel Edelman, conegut pels seus treballs a Ray, El pianista o La vida ante sus ojos, fidel collaborador de Polanski, no defrauda gens amb una fotografia rutilant que crea llum don no nhi ha. Ajudat pels espills, la textura daura laire limitat que abasta la cmera des dels quatre vrtexs de lhabitaci, deixant una textura de concepte vast i llumins que conjuga a la perfecci amb la tnica de la histria. Tant en el teatre com en el cinema, la illuminaci juga un paper important dins dun interior lilliputenc i aix li dona un grau addicional al film.

El ms important duna comdia, el ritme, tamb s un dels plats forts dUn Dios Salvaje i s que una precisi millimtrica i un timing endimoniat aconsegueixen mantenir lespectador assegut a la butaca, sense ls de cap pausa segant. El film, que va ser present a la secci oficial del Festival de Vencia denguany, obeeix a la prosdia del text original i assoleix el divertimento desitjat en una cinta que es transforma progressivament en un circ de safareig filmat.

Carnage (ttol original del film), que s una comdia entretinguda durant els vuitanta minuts, no sempre llueix reeixidament la seva millor cara degut a que la tensi continguda durant tot el metratge no acaba desclatar en cap moment. Aquesta sensaci ens acompanyar a tot el film, un llarg de vocaci naturalista i amb ecos de L'ngel exterminador de Buuel, que gaudeix dagilitat i ritme absorbent per que peca de continncia en la conflagraci final del conflicte.

De desenlla abrupte i duna resoluci que no adopta a la lgica, ens semblar com si el tel caigus inesperadament en acabar lltim acte. Mentre els tramoistes recullen lattrezzo i els actors desfilen cap als vestidors, el pblic no se sent especialment defraudat ja que Un Dios Salvaje compleix en la seva funci (entret dignament) per no es lliura mai d'una sensaci damanerament i hermetisme que probablement ha trat al Polanski dorgens teatrals.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 712

ric Antonell

9 de desembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

s, semblava teatre filmat, no s de les millors de polanski ni molt menys
mnica sala09-12-2011

el escritor molt bona per aquesta m'ha defraudatt
mireia11-12-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small