cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JESS FRANCO. AUTOR: CARLOS AGUILAR. EDITORIAL CTEDRA. COLECCIN SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS

Jess Franco t una filmografia incomptable que sapropa als dos cents llargmetratges, la majoria dels quals han estat produts en rgim de coproducci europea, i sovint signada amb diferents pseudnims, tan masculins Jess Franco o Clifford Brown, entre altres com femenins Candy Coster o Lulu Laverne, entre altres -. Una obra exhaustiva de difcil estudi consagrada a un gnere tan innoble com el de la srie B o Z. Aquest apropament a una obra inabastable afegeix noves dificultats com una personalitat de novella forjada de mentides i tergiversacions.

Un director de culte idolatrat per una minoria de seguidors del fantstic ms demencial, pobre i erotitzat, en sintonia amb la reivindicaci actual dels gneres considerats menors i la reescriptura i deconstrucci de la histria oficial del cinema. Daltra banda, un director i un cinema menystingut pels estudiosos i la crtica seriosa en aquesta tendncia datracci i rebuig que provoca lenigmtic, curis i insolent Jess Franco.

Una obra marcada per una obsessiva luxria ertica forjada en la fantasiosa ment dun prfid voyeur. Per tamb una filmografia que mostra debilitat per claus genunament melodramtiques com incestos, trames fulletonesques o histries que basculen entre el romanticisme i la perversi. Aix com una obra presidida per una comicitat prpia que fa gala dun humor dists o entremaliat per sobretot deutor duna gran ironia des de la seva prpia presncia que arriba fins a lautopardia en alguns casos. Una prolfica obra que salimenta del mateix cinema i del gnere fantstic i de terror per tamb beu del cmic o la msica, fascinat com estava pel jazz. Carlos Aguilar apunta tamb vers les referncies literries de Jess Franco, que van des de la presncia subtil del sentit de langoixa deutora de lescriptor William Irish fins a la marca explcita i reverencial de les pulsions ms perverses del Marqus de Sade.

Carlos Aguilar desglossa lamplssima trajectria flmica de Jess Franco en diferents etapes. Des duna primera fase que tindria un punt dinflexi cabdal en el seu trasllat a Pars el 1952, el seu fracassat debut cap als anys 60 en el marc de la comdia espanyola amb ttols com Tenemos 18 aos i la inauguraci del cinema de terror gtic espanyol lany 1961 amb Gritos en la noche. El 1966 arrancaria una altra etapa amb Cartas boca arriba que transmutaria el terror per un nou gnere sota la influncia esttica i narrativa del cmic tot enterrant el blanc i negre.

Un altre moment clau de lobra de Franco seria la seva collaboraci amb el productor britnic Harry Alan Towers que fructificaria en nou ttols entre 1968 i 1970 enmig duna inimaginable turbulncia administrativa. Desprs vindr una poca breu de dos anys sota els encants de Soledad Miranda amb ttols com Las vampiresas (1970). Desprs de la trgica mort daquesta actriu sevillana ve un procs de transici transnacional sota el fracs de les produccions Manacoa que el portar a viure de forma serpentejant a Pars i a rodar amb Lina Romay, la seva futura parella, films entre lerotisme soft i el ms hard. Entre 1975 i 1977 roda amb pressupostos molt baixos i rodatges rpids sota lauspici del productor sus Erwin C. Dietrich amb alguna pellcula destacable com Cartas de amor a una monja portuguesa (1976) enmig dun grapat de films de nul valor.

Desprs Jess Franco es reinstalla a Espanya lany 1978 amb la desaparici del general Franco i de la censura per continuar amb films de caire pornogrfic per aprofitar la nova conjectura o copiar el cinema trash itali per acabar denfonsar en el desprestigi i la mala reputaci. Desprs aprofitaria la poltica industrial afavorida per la legislatura de Pilar Mir entre els anys 1983 i 1987 mentre els programes dobles rurals sextingeixen i apareix el mercat del vdeo on acaba trobant refugi per culpa tamb de la prdua didees, talents i anys de greus mancances tant professionals com artstiques amb pssimes pellcules com En busca del dragn Dorado de lany 1983.

Una ltima etapa vindria determinada pel reconeixement i els homenatges desprs danys de marginaci i oblit. Una etapa que arrancaria amb la mudana a terres malaguenyes i el rodatge de una pellcula com Tender flesh (1997) produda per admiradors i fans i que significaria el seu comiat del celluloide i la incorporaci de la filmaci en digital. Una darrera etapa que culminaria amb el Goya honorfic de lany 2009 i que ell va dedicar a Juan Antonio Bardem ja que aquest lhavia introdut en la indstria cinematogrfica desprs duna carrera ininterrompuda i entusiasta des de 1955.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 1659

Joan Millaret Valls

13 de desembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small