cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CELEBRANT ELS MS DE 70 ANYS DE LA RGLE DU JEU, DE JEAN RENOIR
En el moment de la seva estrena, el 7 de juliol del 1939 al majestus teatre-cinema Coliseu de Paris, va ser destrossada vilment per la crtica i de forma ms inconscient per part del pblic. La causa era lanatema soterrada i demolidora que suposava el film respecte a una classe social en decadncia (tenint en compte les peculiaritats de classe de la societat francesa de lpoca), aix com la susceptibilitat i els aires de guerra que en aquell moment comenaven a recrrer el vell continent.

El film preveu lenfonsament dels valors humanistes i traa un quadre sense cap condescendncia sobre els costums de la societat francesa. De la cinta sen desprn amoralitat i frivolitat per part dun cercle social subtilment delimitat. Lambigitat que desprn el film, que no va ser bonament interpretada pel pblic, va suposar la seva mala acollida i la posterior i mutilant censura que va rebre per part del seu propi pas. Entrada la segona guerra mundial, tamb va ser prohibida pels nazis.

Afortunadament, dcades desprs, lany 1959, Jean Gaborit i Jacques Durand van realitzar lesfor per restaurar el film quan van ser descobertes les llaunes on es trobaven les cintes amb les preses descartades pel director. Aix que amb el consentiment de Renoir, es va muntar lobra de forma ntegra i el resultat s la magnfica versi que podem apreciar avui que, per ironies del dest, s actualment considerada una de les millors pellcules de la histria.

Per a la realitzaci del film, Renoir es va inspirar en obres de Beaumarchais i les seves noces de Fgaro, en Molire, Marivaux i, sobretot, en Els capritxos de Marianne de Musset, de la qual, originriament va pensar en rodar una transposici actual. Aix mateix, en la seva autobiografia, Renoir reconeix que a la concepci inicial de la pellcula tamb hi varen contribuir la msica barroca francesa de Couperin i Rameau i, com no, les intrigues amoroses dels seus amics ntims, com tamb el seu punt de vista sobre certs cercles socials.

Des del mateix inici del film, els versos de Les noces de Fgaro de Beaumarchais, situen a lespectador directament en el nucli de la qesti: lunivers del joc amors, sexual, i fins i tot social. El joc dun mn ordenat per jerarquies, protocols i convencions sobre el que s apropiat o inapropiat del comportament hum. La ironia de la cinta s que demostra mpliament que, en realitat, ning se sotmet i obeeix les seves prpies regles i que, tan aviat com la societat comena a organitzar-se per estatus socials, es produeixen incontrolables tendncies i un gran nombre de pulsions desinhibides.

Podem apreciar lexistncia de personatges representatius de les diferents classes socials i, fins i tot, la dualitat o el parallelisme social existent entre elles. Aquest discerniment saccentua al mostrar-nos el mn dels burgesos envers al del seu personal, que est al seu servei compartint escenari, drames i problemes comuns (essencialment dndole sentimental i sexual). Una societat en qu lhonestedat i la coherncia es veuen immersos en un context de cinisme i dhipocresia illimitada que, Renoir, de forma aguda, transmet a lespectador.

s interessant veure que personatges com Jurieux (Roland Toutain), Schumacher (Gaston Modot) i, en certa mesura, Christine (Nora Gregor), es rebellen i sindignen davant daquesta mauleria i duplicitat moral que els envolta, per s aquesta coherncia la que els converteix en uns perdedors, uns inadaptats en aquest mn farisaic i begu que no permet conviure amb el verisme, que sencuirassa en el mn del joc, la salacitat i la lleugeresa per suportar el tedi de la vida. Un film certament anacrnic que podria representar la realitat ms despietada i real.

s dels primers films francesos que tracten la dificultat en mantenir la integritat moral i els punts de vista divergents en un ambient comunal que rebutja la sinceritat, al considerar-la un grafema de mal gust i que, en ltima instncia, aquesta pot desencadenar en tragdia. En forma de metfora, degustarem especialment durant el nus del film, un mn de llops astuts que coneixen a la perfecci les regles de la munteria i on els conills i els faisans estan inexorablement destinats a ser caats com correspon, d'acord amb la cruel i ms implacable llei de la naturalesa.

Lexcepci la trobem en el personatge dOctave, interpretat pel propi Renoir, que actua de forma desclassada i, literalment, com a mestre de cerimnies. Ell ser lalquimista encarregat dajudar a la gent a descobrir qui sn realment i qu s el que volen, al mateix temps que descobreix, com qualsevol altre, els seus propis conflictes i les seves disjuntives morals. Sn molt importants els comentaris subtils daquest personatge, aix com les diferents valoracions sobre els elements que desfilen per la gran pantalla, amb especial atenci a una de les seves ltimes sentncies sobre el succet i la moralitat de la histria.

A nivell visual, podem destacar les constants estilstiques del cinema de Renoir com sn els seus llargs plans seqncia, ls magistral de la profunditat de camp, la fludesa de lacci que constantment sembla desbordar els lmits de la pantalla, el re-enquadraments en les escenes dinteriors, la ruptura de les convencions cinematogrfiques didentificaci, el joc entre realitat i representaci teatral, aix com les magnfiques i metafriques escenes de cacera i festa reeixida al castell.

Jean Bachelet no defrauda amb una fotografia estilitzada i gil, on el blanc i negre de lemulsi ens semblar un fresc del propi ascendent del director, limpressionista Pierre-Auguste Renoir. Collaborador eventual de Jean Renoir, Bachelet utilitza una fotografia que sajusta tan en la mobilitat de la cmera dins dels llargs plans seqncia com en la placidesa de la cmera en els plans ms zenitals i esttics. Tal com va fer a Boum sur Paris, Je l'ai t trois fois o Dsir, Bachelet sabia que la fotografia havia de congeniar amb el gnere de la tragicomdia i que no podia suposar una obstrucci en el ritme, donant-li airositat a cada successi de pla.

L'humanisme sempre va ser una de les constants temtiques dins de la filmografia de Renoir, entossudit a demostrar que els ssers humans comparteixen problemes emocionals i psicolgics comuns, ms enll dels seus orgens o classes socials, i que necessitem de lajuda dels altres per suportar-les. La seva visi idealista del mn es basa en la creena de renunciar a conixer i compartir el coneixement dels nostres elements bsics i comuns, per evitar la desigualtat, la crueltat, i el conflicte que tan sovint destrueix vides, amistats i fins i tot pasos. En la cspide de la seva filmografia, tamb veurem el to ms sarcstic i amarg sobre aquest seu punt de vista.

Font dinspiraci de Truffaut i la Nouvelle Vague, La regla del joc est considerada una de les obres mestres (de les tantes realitzades per Jean Renoir) de la histria del cinema ja que ve apareixent amb regularitat - desprs de Ciutad Kane (O. Welles, 1941) - en les llistes de les millors pellcules de la histria que cada deu anys elabora la revista britnica Sight & Sound. Per a aquells que desconfin del parer dels crtics cinematogrfics, res millor que fer una revisi daquesta imprescindible, desconeguda (per alguns) i sublim obra del set art.
Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de La rgle du jeu


lectures: 748

ric Antonell

20 de desembre de 2011


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

ohhh quin classsic! bonisssima
Mart Canadell27-12-2011

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small