cinema catal� . caT
Notícies anteriors
THE ARTIST REIVINDICA EL CINEMA D'ORIGEN MUT, DEIXANT-SE ESCOLTAR AMB DELIT I CONVERTINT A HAZANAVICIUS EN UN NOUVEL ARTISTE

Sha estrenat The Artist, com si dun obsequi nadalenc es tracts, amb un xit moderat de cartellera per envoltat duna percepci meditica prominent. El film s silencis per la resposta no ho ha estat. Si vost viu en el mateix mn que la resta i li interessa el cinema, a hores d'ara ja deu conixer el fenomen The artist: un film mut en blanc i negre amb la sorpresa de que aix no ha suposat cap obstacle perqu connecti amb lespectador contemporani i, curiosament i parallelament, hagi arrasat en una dotzena de festivals i altres mostres de cinema.

Michel Hazanavicius, director i guionista francs de cognom ex sovitic, ens regala un film-homenatge al cinema, dedicat al Hollywood dels anys 20, dcada d'or del cinema mut nord-americ. Estem davant d'una aposta arriscada en temps de megapostproduccions ampulloses. No obstant aix, el proverbi popular ens recorda que qui no arrisca no pisca i aquesta pellcula ja disposa duna flagrant collecci destatuetes composada, entre altres, per un trofeu de millor actor al Festival de Cannes, un premi de la crtica de Wahington al millor film i un guard del pblic del festival de San Sebasti. Sense tenir el veredicte final de les seves sis nominacions als Globus dOr.

Largument daquest silent film ens relata el decliu dun dol del cinema mut que veu arrunada la seva carrera a l'arribada del cinema sonor. Un argument que no ens s nou (Cantant sota la pluja). Tampoc ho s lascens fulgurant i posterior caiguda d'una estrella desplaada per un nou talent en el competitiu Hollywood clssic (Eva, Ha nascut una estrella, El crepuscle dels dus). The Artist no ha aparegut per capgirar les estructures narratives d'aquests drames als que fa l'ullet sin ms b a admirar-los a travs d'un gui eminentment solemne i una mise-en-scne candorosa per honesta.

Els actors - en blanc i negre esdevenen, a travs de la seva interpretaci, uns protagonistes carregats de coloraci i brillantor. Jean Dujardin i Brnice Bejo (muller del director a la vida real) sn els encarregats de convncer a lespectador amb gesticulacions dignes de Harold Lloyd i Agnes Ayres. La comunicaci visual esdev el plat fort, on cada gest s una exquisida composici de creativitat expressiva. Ell enlluerna amb el seu somriure grcil i simptic, al mateix temps que mostra la seva elegncia i un bigoti escrupolosament perfilat. Ella enamora per la seva oratjosa aura i es mostra radiant, intutiva, slida en la seva aparent lleugeresa.

La imatge es converteix en el pal del paller grcies a Guillaume Schiffman, que no defrauda amb una fotografia estilitzada i gil, on el blanc i negre ens semblar una efgie vintage. Schiffman, utilitza una aguda emulsi que sajusta tan en la mobilitat de la cmera dins dels llargs plans seqncia com en la placidesa de la cmera en els plans ms zenitals. Tal com va fer a Un coeur simple, Gainsbourg o L'avocat, Schiffman sabia que la fotografia havia dagafar les regnes del joc, liderant la composici visual i donant-li airositat a cada successi de pla.

La msica s laltra alma mater del film. Ludovic Bource, que ha collaborat a films com Rio ne rpond plus, Le Caire nid d'espions o Mes amis, ha composat una autoritria banda sonora amb ressons de Bernard Herrmann i polmics fragments de films com Vertigo. En aquest sentit, ja sn alguns o algunes com lactriu de la cinta de Hitchcock, Kim Novak, que han denunciat el fet. No obstant, la banda sonora est degudament sincronitzada i sencarrega duna tasca intricada, la de mantenir lespectador atent, relaxat o mitigat segons les imatges, amb una precisi millimtrica.

Hazanavicius no descuida tcnicament la cinta i recorre amb freqncia a un tipus de pla-mirall que aporta ms mgia al metratge de la que ja t. Els plans de detall combinen a la perfecci amb els primers plans i en aquests temps en qu el cinema com a realitat fsica est morint i el sinttic s'est apoderant de la pantalla flmica, el pastitx que proposa Hazanavicius troba el seu sentit. s, en el fons, una postal d'amor a les glries del cinema mut, un triomf de la teleportaci artstica a travs duna acurada narraci visual.

s una obvietat, per, destacar que aquest film del semi desconegut Michel Hazanvicius t ms mrit per la seva arriscada i personal experimentaci (per la seva revisi amb envejable frescor i contemporanetat dels prehistrics cnons del cinema mut) que pel que explica a travs de la pantalla, per aquest no s noms un prodigis objecte de culte dedicat a la veneraci de cinfils nostlgics, The Artist passa tamb per ser l'experincia cinematogrfica de la temporada, una d'aquelles puntuals pellcules plenes de grcia en qu sembla no existir la dissidncia a l'hora de qualificar-les.

El director gal ha consolidat un entretingut artefacte que l'ltim que pretn s incomodar, presidit per una contundent histria d'amor i centrat en l'poca en qu els actors van comenar a pronunciar dilegs en el nou cinema sonor. En el propi relat est, per tant, el que justifica l'haver utilitzat un llenguatge pretrit, no exempt de trucs creats amb posterioritat als anys en qu transcorre el film, i en el qual la desbordant gesticulaci dels actors i els vells interttols es posen al servei de la satisfacci de l'espectador de la segona dcada del segle XXI.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 833

Una crtica d'ric Antonell

11 de gener de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

que macu el cinema blanc i negre i que ben escenificada the artist
joan gonzlez13-01-2012

k maco el trailer, crec que lanire a veure aquest finde
Marta Ramisa13-01-2012

vaig a veurela aquest diumenge, ja comentar a veure que tal!
lex Colmena13-01-2012

k maca la crtica, com la pelicula
elena13-01-2012

wenu jo vaig veure la peli ahir i tampoc n'hi ha per tant, l'nic merit es que es una peli rodada a l'any 2011 per en blanc i negre i muda. no t mes
mart14-01-2012

pues a mi em va agrada, ja m'agradaria veure films amb so i color que
maria carme15-01-2012

que fosin tant interesants i entretinguesin. A l'enviar mha retallat el miss, estrany
maria carme15-01-2012

doncs mira, els fets parlen, The Artist s'ha emportat el globus d'or a millor film
lex Colmena16-01-2012

jo espero que al gos li donin un oscar
mart16-01-2012

estic d'acord amb l'oscar pel gos, s'ho mereix!!!
Gemma17-01-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small