cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ESPIES ANALGICS I DIGITALS

Les pantalles nadalenques ens han deixat com a regal dues cintes que retraten el mn de lespionatge des de punts de vista diametralment diferents: Misin Imposible: Protocolo Fantasma i El Topo. Un programa doble que es complementa perfectament per oferir una panormica de com ha evolucionat aquesta activitat, el cinema i la societat en general, els darrers 40 anys. Dues propostes de luxe, cadascuna amb el seu estil, el seu ritme,les seves virtuts, per que acaben tenint ms punts en com del que aparenten les seves imatges.

Desprs del pas per la direcci de J.J. Abrams, ara, aquest (que continua en tasques de producci) i Tom Cruise (autntica nima de la franqucia), han decidit donar nous aires a aquest quart lliurament amb el fitxatge de Brad Bird, desprs del seu xit en un altre film dacci com Els Increbles. I la veritat s que la seva m es nota sobretot en el ritme, que no para del primer al darrer fotograma, com ja passava en lesmentada cinta danimaci, aix com en la fotografia ntida i colorista dalguns passatges com el de lhotel de Dubai, o la festa de Bombai. Per malgrat tot, el director t la virtut de no abusar de les escenes dacci, limitant-se prcticament a la persecuci final, la de Dubai enmig de la tempesta de sorra i la fugida de la pres. Per contra, recorre sovint al suspens amb encert, amb escenes tan remarcables com la falsa pantalla del Kremlin, les dues entrevistes simultnies a lhotel, o la seducci del magnat indi.

Tom Cruise continua essent el centre de tota la trama, i 15 anys desprs de la primera cinta, mant immutable el seu carisma, el seu nervi, i una envejable forma fsica, com si no hagus passat el temps. Tanmateix, com ja havia fet anteriorment, t la virtut de rodejar-se dexcellents secundaris, en aquest cas el competent Jeremy Renner, la imponent Paula Patton i el cada cop ms polifactic Simon Pegg, un dels actors de lany amb la magnfica Paul, i la seva aparici a Tintn. Llstima del desaprofitament de Michael Nyqvist (el Mikael Blomkvist de la versi sueca de Millenium), un dels dolents ms mal construts i espordic dels darrers anys. Segurament aquestes quatre Missions Impossibles estan una o dues passes per darrera de la suprbia trilogia de Bourne, autntica renovadora dels films dacci i espies, amb un substrat dramtic consistent, per poden mirar perfectament de tu a tu, els darrers James Bond. I en qualsevol cas, ning podr negar lexcellent factura com a producte dentreteniment, amb el plus darribar a un amplssim ventall despectadors. I s que amb un pquer de mestres com De Palma, Woo, Abrams i Bird darrera la cmera, tens tots els trumfos a la m per guanyar la partida.

Pel que fa a El Topo, adaptaci de lobra de John le Carr, que ja havia passat per la petita pantalla en format srie de la m de la BBC fa 30 anys, tamb ha tingut com un dels elements bsics la tria del director. En concret, el suec Tomas Alfredson, que havia enlluernat el mn del cinema fa un parell danys amb la inquietant, original, contundent i hipntica: Djame entrar, exploraci de lunivers vampric en un ambient infantil, en el glid hivern nrdic. Els protagonistes, dos nens solitaris rodejats dun entorn ms aviat srdid i trist, no es troben tan allunyats del grup dagents de lMI6 britnic, que deambulen com fantasmes del passat, per un mn en permanent evoluci.

Superat un inici un tant confs, on tarda en plantejar-se amb claredat la trama, la cinta ens va endinsant en la partida descacs que juguen aquests espies per descobrir el talp que ha aconseguit infiltrar la intelligncia sovitica. I amb la distncia que donen els anys i lacabament de la Guerra Freda, la pellcula no t cap mirament en desmitificar el paper daquests salvadors de la ptria i de lOccident capitalista, retratant un dia a dia molt allunyat de limaginari collectiu creat per Sir Ian Fleming. El que all eren viatges, aventures, dry martinis i dones, aqu s burocrcia, despatxos, tracions, i tot en un ambient extremadament gris i mancat de glamour. I s que el director suec excelleix en el retrat daquests ssers decadents, de vides buides i desgraciades, que intenten compensar infructuosament amb una feina cada cop ms mancada de sentit, que es retroalimenta grcies a les seves nmesis de laltre costat del tal dacer. Vaja, que si no fos per les vides que es perden, fins i tot podrien semblar nens jugant a ser herois, contra altres nens. Tamb cal destacar de manera especial la mitja hora final, on es precipiten els esdeveniments i es van lligant tots els caps, de manera implacable, gaireb simfnica, recordant una mica (salvant totes distncies i sense nim de blasfemar), els desenllaos dels Padrins de Coppola. Una lli de muntatge i ritme, que hauria de fer callar tots aquells que han titllat el film de lent.

Per aconseguir aquests resultats Alfredson recorre a un increble grup dactors, del primer al darrer, que en un exercici de contenci interpretativa i sense estridncies, aconsegueixen transmetre a lespectador els matisos ms ntims dels seus personatges. El seu caminar encorbat, les seves mirades perdudes, la melangia dels seus rostres, deixen al descobert lenorme solitud del seu mn, i els molts sacrificis personals que acaba comportant-los aquesta vida, com la renncia del personatge de Benedict Cumberbatch a la seva parella, que tindria el seu equivalent en la darrera escena de Missin Imposible, quan tots integrants del grup es van aixecant un per un per perdres entre la multitud i tornar a ser un nmero ms, sense ning que els estigui esperant a casa. I especialment amb en Tom Cruise veient des la distncia la seva dona, a qui tamb ha hagut de renunciar per amor, per no posar-la en perill.

Notcies - Cinema Catal . NET
Gary Oldman a El topo


lectures: 644

Marc Serra

17 de gener de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small