cinema catal� . caT
Notícies anteriors
THE DESCENDANTS ABORDA LA FRAGILITAT DE LA CONDICI HUMANA AMB UNA EMINENT DECNCIA I LA CONVERTEIX EN UNA DE LES FAVORITES PELS OSCAR

Desprs de set anys sense realitzar un llargmetratge, Alexander Payne torna a la direcci i ho fa, en aquesta ocasi, comptant amb un grup dactors en estat de grcia, que interpreten uns personatges els quals viuen en un Hawaii diferent del de la postal turstica. El film aborda alguns dels assumptes ms espinosos que pot enfrontar a una famlia contempornia, amb tanta sensibilitat que lespectador gaireb no notar que l'estan illustrant al mateix temps que entretenint.

Lluny de conformar-se com un melodrama familiar o un mer manual d'autoajuda personal. Sense perdre la seva aparent senzillesa, el director dEntre Copas, A propsito de Schmidt o Election, sap narrar lodissea dun heroi tragicmic amb enorme comprensi i realisme, desplaant-se dun pol a un altre de largument amb la mateixa gentilesa i decisi que ho fa de la comdia al drama. En altres paraules: tot i laparent bon rotllo de la mirada de Payne, el nord-americ no evita plantar cara a les facetes ms incmodes de la histria.

Les seves principals armes sn, entre altres aspectes, les esplndides interpretacions: George Clooney, que avant la lettre semportar una estatueta al millor actor protagonista als Oscar (ja la t de millor secundari, per Syriana), broda un paper carregant amb la major part interpretativa del film, al mateix temps que el descobriment a la gran pantalla de la televisiva vintanyera Shailene Woodley facilita un plcid contrapunt a Clooney, assumint el protagonisme femen amb bona nota mentre el seu personatge va madurant sota el sol tropical.

La fotografia, a crrec de Phedon Papamichael, s pura artilleria visual que ja va funcionar a films com En busca de la felicidad, El hombre del tiempo o la oscaritzada En la cuerda floja. Papamichael aconsegueix crear llum don no nhi ha (i s que el cel est sempre teixit duna teranyina de nuvolositats) on aquesta llangueix entre els seus impressionants paisatges illencs i els rostres variants dels seus personatges. La calidesa dels tons quan Matt passa el seu temps amb les seves filles, unida a la fredor de quan el protagonista est sol, aconsegueix aportar al conjunt de l'obra l'espurna que requereix.

La millor pellcula dramtica dels Globus dor s, sense dubte, un tragicomdia amb tants elements de tragdia com de comdia. Payne no alterna somriures i llgrimes, sin que tenyeix totes les situacions d'un gran psit de malenconia, pena i humor que sorprn, commou i delecta l'espectador al llarg de tot el metratge. Ho fa demostrant un enorme domini a l'hora de modular humor i drama, al mateix temps que diposita atenci al detall hum a travs duns enginyosos dilegs i unes acurades interpretacions.

La histria no deixa de ser convencional, per cal tenir en compte que davant del projecte tenim un director que senorgulleix de parlar de personatges reals amb problemes que l'espectador s capa d'identificar i, al seu torn, els inunda de sentiments tan universals com la culpa, el perd, la ira, l'esperana o el penediment. La parella (un altre tema recurrent en el cinema de Payne) i les relacions paternes, sn tractades amb bastant naturalitat, sense afegir ms dramatisme del necessari sin ms aviat incloent tocs d'humor que aconsegueixen rebaixar el to trgic del conjunt, soluci que no el converteix en un relat lacrimogen prt--porter.

Es podria considerar, el cineasta Alexander Payne, com un dels autors allats dins de la indstria evasiva de Hollywood, un estrany i difcil cas de classificar. El seu no s un cinema independent ni estrictament comercial: es tracta dun celluloide ntim amb un segell molt personal que en la seva tasca com a coguionista es veu encara ms reflectit damunt els protagonistes que dibuixa. Matthew Broderick a Election, Jack Nicholson a A propsito de Schmidt, Paul Giamatti a Entre copas i George Clooney en aquesta tenen caracterstiques en com: frustraci, derrotisme i perplexitat.

La pellcula guardonada per lAssociaci de Crtics de Los Angeles s un drama intelligent i sensible, tan punyent com carregat d'esperances - encara que no hi hagi un sol gir fcil, amable o feli en el transcurs de la pellcula - s una histria personal i alladament localitzada precisament en un arxiplag que queda retratat tursticament, com passava a Entre copas amb les vinyes californianes, per en la seva hiptesi s, al mateix temps, universal. I val la pena, malgrat un metratge dilatat en excs, degustar-lo com un bon Mai-Tai hawai.

El film no s especialment existencialista, ni vol assolir per la via psicotrpica una nova autoconscincia, tampoc vol projectar cap estat meta-conscient for. Essent ms indie o menys, ms cool o menys trendy, la cinta construeix una personalitat autoral basada en la interioritzaci de les seves formes que, sovint, ofereix excellents mostres d'oxigenaci en el relat: el moment catrtic del busseig a la piscina o la seqncia clau, quan el personatge de Clooney pren conscincia de la seva prpia existncia: sota l'atenta mirada dels seus avantpassats es veu com un descendent ms sense cap mrit a destacar.

Ms a prop queden qestions no per ntimes menys transcendentalistes. El parads no s tal com ens limaginem i s que a Hawaii tamb hi existeixen l'estrs del segle XXI, la recessi i els embussos. I tamb les crisis de mitjana edat que es resolen amb divorcis inesperats fusionats amb la incomunicaci cap a la prole adolescent. La pellcula neix des d'un hipottic punt anatmic intermedi on es creuen totes les funcions vitals, sensorials i racionals. De manera que va pel seu propi peu amb total autonomia i, malgrat el que pugui semblar des de l'exterior, no es casa amb ning ni amb res.

Definitivament, Los Descendientes s capa dentretenir-nos genunament, amb armes senzilles i recursos merament clssics. s un exercici de cavillaci plable amb un domini matronmic absolut del fet cmic i del gir dramtic. De ritme pausat i escenari malenconis, observa i retrata amb humanitat als seus complexos personatges, els quals, mostren emocions lgiques i coherents davant l'esdevenir de la vida. Al final, com si dun saurpsid del trpic es tracts, serpenteja a travs de la nostra vulnerable existncia per mostrar-nos la llum que ens ajudar a seguir caminant.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de Los descendientes


lectures: 790

Una crtica d'ric Antonell

24 de gener de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

jo crec que guanyar millor actor als oscar
ferran gonzlez24-01-2012

a mi em va encantar i crec que s'emportar l'estatueta a millor pelicula!
Ana Safont24-01-2012

Clooney Oscar segur...
Ramis25-01-2012

millor peli midnight in paris! The Descendants actor i ja est, tot i que s molt bona
Julia25-01-2012

Increible que no hagin nominat a l'actriu que fa de filla gran del Clooney, est sensacional! bona peli, per esperava ms, s inferior a Entre Copas
Ferran H.26-01-2012

si, es inferior a Entre copas, estic d'acord amb ferran. bona crtica
miquel g.26-01-2012

felicitats per la crtica eric
j. auguer twitter27-01-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small