cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL PODER A L'OMBRA. LES OMBRES DEL PODER: J.EDGAR, DE CLINT EASTWOOD

Clint Eastwood sapropa a la controvertida i opaca figura fundadora del centre dinvestigaci FBI, J. Edgar Hoover, qui va estar al capdavant de la instituci des del 1924 fins a la seva mort lany 1972 en temps del president Nixon. Un personatge histric de rellevncia crucial que va viure a lombra del poder per remenant informaci confidencial de tothom i sobrevisquent a diferents governs. Un personatge temut i poders convertit en un autntic contrapoder per la seva facilitat per controlar informaci privilegiada aix com secrets inconfessables de presidents i persones importants en correspondncia amb la dimensi llegendria del personatge i el seu arxiu personal mai trobat. Un personatge intocable, enquistat en el seu crrec durant decennis, pervisquent en el temps mentre veia passar un president rere laltra i que Eastwood reflecteix magistralment com un ritual en la successi dentrevistes en el despatx del nous presidents, sempre invisibles i fora de camp; uns encontres que tenen lloc sempre sota la mirada del quadre dun fundador de la ptria i repetint mateix pla.

Es tracta duna pellcula agosarada en el sentit de que s un film poltic i histric i Eastwood defuig la inscripci de notes i textos explicatius al respecte i mant tamb la manca de referncies temporals com dates i dades mentre les fa aparixer en lnies de dileg o dins de lacci. El resultat s un film claustrofbic i tenebrs en sintonia amb la dimensi del personatge de J. Edgar que s mostrat sempre com un personatge ambicis, excntric i totalitari en un ambient perpetu de bunqueritzaci. Un home que viu a la feina, recls en el seu despatx, en una geografia immutable, sempre en penombra. Tot aix est descrit amb una fotografia enfosquida, de tonalitats monocromtiques grises i negres moltes vegades; un enfocament que veu directament del cinema negre ms expressionista privilegiant els clarobscurs i les zones dombres per encomanar una sensaci de misteri i inquietud que banya al personatge en aquesta dinmica de proporcionar una mica de llum sobre un personatge de vida privada inconeguda.

Lhermetisme que envoltava el personatge es mostra grficament en la preeminncia dels escenaris que reprodueixen els interiors on treballen J. Edgar i els seus collaboradors. Personatges intemporals en espais closos, allats de lexterior, convertits amb el pas del temps en mmies o fssils, indiferents al pas del temps, que segueixen movent els fils en la rereguarda del poder, mentre desfilant els nous presidents a baix el carrer. Una situaci anloga a la que viu J. Edgar amb la seva mare i descrita per Eastwood com una relaci malaltissa, de submissi, en un espai governat per lasfxia, per una mare possessiva i castradora fins als contorns del terror, amb un desenvolupament duna personalitat psicoptica per part de J. Edgar que el mena fins al transvestisme i lhomosexualitat reprimida, reproduint, en part, latmosfera podrida de Psicosis de Hitchcock.

Eastwood sacosta a la figura de J. Egar a travs del recurs de la redacci de les seves prpies memries que transcriu a diferents secretaris. Aix permet al director reconstruir els episodis fonamentals de la histria del personatge com la seva participaci directe en la desmembraci dels escamots terroristes comunistes amb la deportaci dels seus lders lany 1919 torant i forant la legalitat en benefici propi. Desprs vindr la fundaci de la mateixa FBI i la lluita contra el gangsterisme els anys de la depressi vulnerant la llei i alhora aconseguint la modificaci de la legislaci per afavorir els mtodes de lorganitzaci. Especial atenci mereix lepisodi del segrest i posterior mort del nen dun heroi nacional com el pilot Lindberg com a moment dinflexi que afavoreix la professionalitzaci de la recerca de pistes fins a la detenci del sospits.

Aquesta recreaci histrica est explicada a travs dels constants viatges en el temps, amb anades i vingudes del passat al present i viceversa, fins a esbossar-ne una illustrativa evoluci. I les memries que transcriu J. Edgar s un classe de narraci de carcter hagiogrfic, construdes a la mida del mateix personatge, faltant a la veritat i tirant de veta de les mentides i la tergiversaci dels fets per bastir una biografia gloriosa i pica. Aix desemboca en la pellcula en una collisi entre la veritat histrica i la seva recreaci, entre lobjectivitat i el subjectivisme o la mala intenci del narrador, aspecte aquest desemmascarat en darrer terme pel seu ms estret collaborador.

La intenci esclaridora dEastwood al mig daquest regne de les ombres, comandat per un virrei rodejat duna cort de collaboradors insubstitubles, que es mouen entre la fidelitat, ladmiraci i lentrega amorosa, navega en lambigitat al freqentar un territori intransitat per la mateixa manca de referents vitals i privats del personatge, mostrant el seu costat ms fosc per alhora transmetent una visi respectuosa i, fins i tot, justificativa i de tribut, que saproparia als trets ms positius dels clssics biopics que dibuixen herois sacrificats i abnegats en la seva total entrega a la causa patritica de la defensa del pas.

En aquesta gran pellcula de Clint Eastwood, esdevingut cronista extraoficial de les dinmiques del poder i de la poltica del seu propi pas, desentona la relaci professional, personal i sentimental entre J. Edgar i el seu eficient collaborador, Clyde Tolson, que es mou entre latracci i la rbia dels amants no declarats en un principi, fins que es trasllada a la relaci de parella no oficial en la vellesa. En aquest moment sincideix massa en laspecte ms melodramtic i romntic de la relaci, a la manera de Brokeback mountain, per entendrens, fins a caure en el ridcul, per culpa del maquillatge recarregat que els transforma involuntriament en pures mscares, ninots animats amb sopars en taules denamorats.

Malgrat aquest mats, ens trobem davant duna gran pellcula de Clint Eastwood que esdev cronista extraoficial amb aquesta radiografia sobre les dinmiques obscures del poder i de la poltica del seu propi pas, un film que podria formar part dun programa doble o complementari de lanterior Banderas de nuestros padres. Pel que sembla no ha tingut gaire sort en les nominacions als Globus dOr i tampoc en les dels Oscar, per la magistral interpretaci de Leonardo DiCaprio en la pell de J. Edgar Hoover hauria de ser de premi.

Notcies - Cinema Catal . NET
Leonardo Di Caprio, com a J. Edgar Hoover


lectures: 1085

Una crtica de Joan Millaret Valls

26 de gener de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

doncs llegint aquest text dna moltes ganes d'anar a veure-la!
M.P. de sourcix27-01-2012

doncs a mi em sembla que on aquest director (recordem de 81 anys) s'en surt millor i explota la seva bona m s en les escenes personals amb Tolson, la mare i la secretria. La resta s ms funcional i en alguns punts de narraci precipitada i superficia
Atticus F.01-02-2012

A ms, no s si ser pel seu republicanisme confs, hi ha un apropament massa benvol amb un personatge tan fosc. I la tria dels aspectes retratats podria ser ms interessant. Malgrat tot una cinta molt recomanable.
Atticus F.01-02-2012

Per cert, en aquest sentit em va semblar ms interessant, incisiva i rodona: El buen pastor, cinta amb molts punts en com. O fins i tot El aviador, pel que fa a retrat biogrfic protagonitzat per un certament remarcable Di Caprio
Atticus F.01-02-2012

gRAN DICAPRIO!!!
Gerard02-02-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small