cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA INVENCIN DE LA MODERNIDAD. O CMO ACABAR DE UNA VEZ POR TODAS CON LA HISTORIA DE CINE. AUTOR; CARLOS LOSILLA. EDITORIAL: CTEDRA. COLLECCI: SIGNO E IMAGEN

Tal com manifesta lautor, el llibre t una constituci fragmentria ja que s fruit dun treball dinvestigaci iniciat des de fa uns deu anys i que ha pres cos en diferents textos terics dispersos dedicats a qestions relatives a la modernitat cinematogrfica. Treballs previs publicats sobre les filiacions existents entre la Nouvelle Vague i el cinema nord-americ, estudis concrets de films dAlain Resnais o Vincente Minnelli, aproximacions a cineastes com Richard Brooks, Leo McCarey o lanlisi del modern cinema francs hereu de la modernitat cinematogrfica encarnada per la Nouvelle Vague, han conformat un relat personal qestionador duna determinada concepci de la histria del cinema explicada de forma lineal i cronolgica i superar aix la rigidesa de les perioditzacions tancades.

Aquest conjunt de publicacions diverses revela una profunda coherncia i rigor en la reescriptura duna radiografia del cinema modern feta de connexions, transvasaments i contaminacions mtues entre milers dimatges cinematogrfiques que acaba donant ple sentit i forma al present volum. Un volum que, daltra banda, apareix com a compendi grfic i ampliaci dels plantejaments desenvolupats en volums precedents del mateix autor com Flujos de melancola i La invencin de Hollywood en qu es matisen termes i concepcions tancades com els mites del cinema clssic i el de les ruptures de la modernitat en favor de nous paradigmes com les transicions, les substitucions o la promiscuitat entre cineastes diversos.

Carlos Losilla parla de convivncia de clssics i moderns per torar aquestes etiquetes amb fortuna en una reelaboraci del relat de la histria del cinema en qu privilegia la dcada dels cinquanta com a porta per on es creuaven cinema americ i cinema europeu. Daquesta manera es fan interactuar films distants o oposats duna anomenada premodernitat europea i del classicisme americ. Lautor enllaa el mateix any 1955 La palabra del dans Dreyer amb Melodas de Broadway de Minnelli, o Un condenado a muerte se ha escapado (1956) del francs Robert Bresson amb Tu y yo (1957) del nord-americ Leo McCarey.

Les transicions es succeeixen i simbriquen els nous cinemes amb les runes del classicisme en un any com el 1960 en qu lautor fa conviure diferents films Como en un espejo del suec Ingmar Bergman, Pgina en blanco del nord-americ Stanley Donen, El ao pasado en Marienbad del francs Resnais, Sbado noche, domingo maana del britnic Karel Reisz i el cinema del itali Luchino Visconti daquests anys amb figures que sacaben esvaint en la foscor com a El gatopardo.

Losilla tamb analitzar el cinema nord-americ dels anys 60 i 70 a remolc de la Nouvelle Vague per constatar la seva renovaci i futures transgressions, desprs que directors del cinema nord-americ de mitjans dels anys 50 com Elia Kazan, Robert Aldrich o Samuel Fuller mostressin fractures en el model clssic i alimentessin alhora lembranzida del cinema europeu. La modernitat sinstalla en el cinema nord-americ amb ttols com Los profesionales (1966) de Richard Brooks mentre el flux dinfluncies i transferncies condueix a lanomenat Nou Hollywood amb films plens de turbulncies com La conversacin (1973) de Francis Ford Coppola, que recull lherncia del cinema negre clssic i alhora shi afegeix una nova pulsi per transcendir normes, codis i gneres que donen peu als esquius thrillers dels setanta.

Els anys 80 i 90 sn els anys de la fugida, del desconcert, el caos o la buidor. Hi ha cineastes que intenten resistir, models que desapareixen, o altres que agonitzen en lanomenat tardomodernisme mentre la nostlgia sinstalla tamb en els clssics convertits en manieristes. Anys de postmodernitat i eclosi dels no llocs amb geografies despersonalitzades i figures que deambulen sense sentit. Una nova situaci que a Frana tindr el revulsiu duns cineastes com Bruno Dumont, Claire Denis o Philippe Grandrieux que torpedinaran lherncia paterna, la filiaci de la Nouvelle Vague, amb nous rebrecs per burlar el seu origen.

Un llibre representatiu duna nova manera de reescriure el relat de la histria del cinema que defuig els llocs comuns, que qestiona, indaga i explora en imatges que van i venen, que es separen i es retroben. No cal dir que la seva lectura s apassionant i regala una experincia plaent i estimulant.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 701

Joan Millaret Valls

31 de gener de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small