cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ARRUGUES, EL LLARGMETRATGE D'ANIMACI ENFOCAT A LA TERCERA EDAT MS ADULT I MADUR DE LA HISTRIA DEL CINEMA ESTATAL

Arrugues s una pellcula danimaci adulta en 2D, que safegeix a altres precises visions de ficci sobre els trastorns neurodegeneratius i la funci de la gent gran en una societat consumista i injusta. Ho fa adaptant la novella grfica homnima de Paco Roca, una obra que va rebre el Premi Nacional de Cmic el 2008. La preseleccionada als premis Oscar, es converteix en una fita de lanimaci catalana i espanyola, convertint-se aix en un dels pocs llargmetratges danimaci adulta i reflexiva que existeixen a la histria del nostre cinema.

El film nominat als premis Goya per millor animaci i gui adaptat, s un film certament inusual: Primer, perqu igual que De profundis (Miguelanxo Prado, 2007) i la recent i nominada a la 84 edici dels premis Oscar, Chico & Rita (Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, 2010), s una de les poques cintes espanyoles d'animaci en dues dimensions destinada al pblic adult. Segon, perqu s l'adaptaci de lindit cmic de Paco Roca. I, tercer, perqu en ella els "superherois" sn un grup dentranyables ancians que viuen en un geritric.

El cinema, mirall del nostre mn, ha comenat a mostrar el seu inters per lAlzheimer en una srie de films de divers calat. Entre els ms valents i emocionants, destaquen l'oriental Shi, una meravellosa cinta de Lee Chang-dong, la fantstica i multi reconeguda El hijo de la novia de Juan Jos Campanella o la catalana Bicicleta, cullera, poma, un documental que pren com a punt de partida la valenta manera denfrontar l'Alzheimer a travs del poltic Pasqual Maragall, per endinsar-nos en el tractament i els avenos per combatre aquesta terrible malaltia.

La cinta, estrenada al Festival de Sant Sebasti, tracta sobre dos passatgers que, b per voluntat prpia o per voluntat dels seus familiars, coincideixen en el vag (residncia, asil, centre de dia) que els condueix fins al seu dest. Ells sn Emilio i Miguel, un s nouvingut i laltre un gat vell, pel que exerceix de guia i relacions pbliques del vag. Entre ells naixer un viu sentiment damistat i dependncia. Variats sn els personatges que es troben all, cadascun amb els seus simptics desvaris, fins i tot ens podem trobar amb una histria d'amor, d'amor veritable i etern.

Emilio, ex-director d'una petita sucursal bancria de barri, aconseguir que la seva estada sigui menys copiosa grcies al seu company d'habitaci Miguel (aqu, a diferncia del cmic, amb accent argent), un vell murri que es pren la vellesa amb sentit de l'humor. Al costat d'ells, un elenc de personatges entranyables que va des d'un locutor de rdio que repeteix fins a la sacietat el que els altres diuen, fins a una anciana que tem ser abduda pels extraterrestres, passant per una dona gran que creu viatjar en l'Orient Express. Tots ells conviuen a la residncia sota l'atenta mirada del personal mdic i el temor de ser traslladat a la "planta dels desnonats".

El director Ignacio Ferreras ha adaptat el material de Roca amb gran lleialtat i respectant lesperit de lobra de lillustrador valenci. Tan la novella grfica com el cmic demostren el dicteri sobre una societat que aparca als ms grans com si fossin productes que han deixat de ser tils. El director argent-madrileny segueix de manera ms o menys fidel gran part de la trama del cmic, tot i que la dulcifiqui en alguns aspectes. Pels qui hagin llegit el cmic, fidedigne en la majoria daspectes, els dibuixos resulten una mica ms amables i menys cnics que l'original.

El mateix passa amb el personatge de Miguel, aquest murri anci que no dubta a estafar als altres residents del centre davis. Els guionistes han suavitzat algunes accions del personatge per aconseguir ms adhesi de lespectador cap a ell i que aquest no sembli un malfactor despietat. Tanmateix, malgrat aquests petits pers, Arrugues s una magnfica pellcula d'animaci adulta que utilitza elements estrictament cinematogrfics per provocar emoci i traslladar un sentiment de melangia dcil a lespectador.

Resulta summament encertat aquest ritme pausat que Ferreras imprimeix a tota la histria. Aquesta lenta i bella cadncia que s'adapta a l'ambient d'un lloc inspid on mai passa res. El director de How to Cope with Death (2002), curt premiat en nombrosos festivals internacionals, entre ells Annecy, Melbourne i Ottawa, encerta tamb al visualitzar tots aquells moments on es recreen records i fantasies dels avis que viuen a la residncia. Les evocacions de la joventut dels ancians, plenes de vitalitat i alegria, contrasten amb la frugalitat del centre on es veuen condemnats a viure.

Mereix tot un apartat la slida carrera dIgnacio Ferreras en el camp del cinema d'animaci ja que va treballar al departament artstic de la srie Rugrats i el film Astrix et les vikings (Astrix i els vkings, 2006), aix com en l'animaci de la producci de Dreamworks titulada Joseph: King of Dreams (2000). Per ltim, tot i la decepci de que Arrugues no estigui a la cursa final pels Oscar, gaudeix dhaver treballat en la s nominada a l'Oscar, LIllusionniste (Sylvain Chomet, 2010), treballant en el gui illustrat i en lanimaci.

Per la seva banda, la msica mereix un altre punt i a part i s que Nani Garca, compositor corunys de sries infantils i msica jazz, aporta un adequat halo melanclic a les peripcies dels dos entranyables personatges principals. De tonalitats galiques, la banda sonora aporta tintura nostlgica i bella aflicci. No passaran desapercebuts els tangos i boleros argentins que suposaran el contrapunt a tot all que esdev dissortat. s una part important del film ja que a lanimaci li cal material de suport per acompanyar la mgia que desprn aix com per emparar la seva fragilitat.

Igualment, per no menys important, els guionistes aconsegueixen que els dos personatges protagonistes i els nombrosos rols secundaris es guanyin l'afecte i la comprensi d'un espectador que presencia emocionat cada moviment dels personatges. El resultat s obra dngel de la Cruz, Paco Roca, Ignacio Ferreras i Rosanna Cecchini, que la converteixen en una cinta bella i trista que provoca la reflexi sense acudir als sermons o als cops baixos melodramtics. Prova daix s que el gui que ha sigut nominat als Goya com a millor gui adaptat.

En l'aspecte visual, destaca el fil conductor i senzill dels dibuixos, caracterstic de l'animaci tradicional en qu predominen els traos nets i el color sense estridncies, que serveix de marc per a una histria plena de cruesa i emotivitat sobre la solitud, lallament, l'amistat, la dignitat, la vellesa, el tedi vital i la demncia senil. El dibuix, s doncs, una part extraordinria de la pellcula, allunyant-se de l'exageraci i lextravagncia dels personatges i convertint-los en uns protagonistes tant humanitzats que en alguns moments lespectador soblidar de que est veient una animaci.

Cum laude pel catal Baltasar Pedrosa, cap danimaci dArrugues que ha dirigit films de referncia europea com Gisaku (el primer llargmetratge destil anime integrament fet a Europa) o conegudes sries de la televisi estatals com D'Artacan y los tres mosqueperros. Tot i tractar-se duna animaci minimalista, demostra lrica a la gran pantalla illustrant un mn harmnic on el dibuix ms acrlic i tradicional, de la vella escola, ens recorda que lanimaci bidimensional tamb existeix, permetent a lespectador degustar cada pigment com si dun fresc en moviment es tracts.

"El llarg adu", apellatiu amb el qual un dels personatges es refereix a la malaltia durant el metratge, ens mostra el vulnerables que sn els pacients que la pateixen i el vincle de dependncia que es crea amb els seus parents. El tacte amb el qual es tracta el dia a dia de la malaltia i la senzillesa amb la qual se'ns mostra la dedicaci dels familiars envers els pacients, fan dArrugues un relat per a gent que ha caigut en una espiral de decament o per persones desvalgudes que noms necessiten alg prou fort per tornar a la realitat, tornar a viure, tornar a sentir, tornar a estimar.

El retrat d'aquest purgatori terrenal (quotidi) s cru, per tremendament real. La tamb nominada als premis Annie de Los Angeles, es converteix en una obra anacrnica i universal. Ho fa esdevenint una histria dura per realista, plena de tendresa sense caure en sentimentalismes. Un relat respectus, madur i sincer que, la catalana Cromosoma (coneguda per produir Les Tres Bessones) i la gallega El perro verde films, han traslladat a la gran pantalla, gaireb vinyeta a vinyeta. Una pellcula a la qual no li cal enlluernar en laspecte visual per transmetre el seu missatge, quedar gravada en la nostra ment i fer-nos reflexionar amenament.

Hbils acrbates, Ignacio Ferreras i el seu equip, sense renunciar a les emocions ms terrenals satreveixen a parlar de temes frgils, aportant una tonalitat dintriga i misteri per al gaudi de lespectador i sense convertir-se en un producte merament lacrimogen. Aquesta s una de les animacions que arriben al ms interior de cadasc, realitzant un exercici d'autoavaluaci i reafirmaci de la prpia identitat, on no volem arribar-hi per carns prpies, sin des duna perspectiva neutral. Per aix i per ms, aquesta obra podr ser vilment incompresa com tamb adorada per la seva essncia vital.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 923

Una crtica dric Antonell

7 de febrer de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

una pelicula molt maca
maria07-02-2012

la fan en catal, a on? no ho he sabut trobar
marc07-02-2012

Cinemes Girona (Barcelona) Cinema Truffaut (Girona) Espai Funatic (Lleida) CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) Cinema Catalunya (Terrassa)
ric08-02-2012

molt millor que CHICO Y RITA!!!
Neus08-02-2012

gracies per la llista de cines
marc09-02-2012

a mi em va agradar molt chico i rita pero arrugas no esta gens malament
joan09-02-2012

goya per arrugas!!!
marta20-02-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small