CHICO & RITA, LA PRIMERA ANIMACIÓ CATALANA & ESPANYOLA NOMINADA ALS OSCAR
Després d’una llarga carrera farcida de premis, Chico & Rita camina amb pas ferm cap a la 84ª edició dels premis Oscar de Hollywood. El 26 de febrer se l’espera al Teatre Kodak de Los Angeles on el seu nom sonarà entre els altres nominats: Rang, Un gat a Paris, El gat amb botes i Kung Fu Panda 2. És la primera vegada en la història del cinema que una pel·lícula realitzada a l’estat espanyol competeix en la categoria de millor pel·lícula d’animació. Ho fa lluitant amb títols tant taquillers com Kung Fu Panda 2 o El gat amb botes i desbancant a produccions altisonants com Arthur Christmas: Operación Regalo d'Aardman Animations , la seqüela de Cars o l'exòtica RIO.
A la Cuba de finals dels anys quaranta, Chico i Rita viuen una apassionada història d’amor. Chico és un jove pianista enamorat del jazz i Rita somia amb ser una gran cantant. Des de que es coneixen en un portentós i acalorat ball dins d’un club de l’Havana, la destinació els va unint i separant, com si de la lletra i la melodia d’un bolero es tractés. La història d’aquests dos personatges arriba carregada d’una enorme expectativa, en part gràcies als bons comentaris que ha rebut per part de la crítica internacional, però sobretot per la seva flamant nominació als premis Oscar d’enguany.
És per això que requereix un sol apartat el palmarès del film. Premiada dins i fora d’Espanya, Chico i Rita, realitzada per Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, ha obtingut diversos premis dins i fora de les nostres fronteres. A Berlín va aconseguir el Premi del Cinema Europeu a la gala que es va celebrar durant el mes de desembre, la indústria espanyola la va guardonar amb els passats Goya (millor animació) del 2011 i amb el premi José María Forqué al millor documental, sense oblidar que també ha estat reconegut com el millor llargmetratge al Festival International d'Annecy (prestigiós festival d’animació).
Una altra dada interessant és que Fernando Trueba podria guanyar el seu segon Oscar. El director madrileny ja disposa d’una estatueta daurada i és que el 1992, l’acadèmia de Los Angeles el va premiar pel seu treball a la fantàstica Belle Époque, film coral, ple d’enginy i emmarcat en una època que, malgrat el títol, parla dels posteriors i complicats dies a la proclamació de la Segona República Espanyola. En ella hi intervé Penélope Cruz, guanyadora de l'Oscar a la Millor Actriu de Repartiment per Vicky, Cristina, Barcelona, coproducció catalana realitzada per Woody Allen que també estarà nominat enguany per Midnight in Paris als Oscar.
Fernando Trueba ja va abordar la seva passió pel jazz llatí en el film documental Calle 54 (2000). Però aquesta cinta és un projecte molt més ambiciós, amb una història d’amor que ens trasllada de l’Havana a Nova York, en les dècades dels anys 40 i 50, mitjançant la fusió d’animació realitzada a mà i la tecnologia digital. La passió de Trueba pel cinema i pel jazz llatí es barregen amb la dolça i càlida il·lustració, convertint-la en una esclat de vida i color que també deixa una sensació biogràfica a l’espectador tan pel recorregut històric que fa com per la seva alma mater, Bebo Valdés.
La música de Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro (Bebo Valdés) i els sons cubans, inundaran cada centímetre quadrat de la sala i és que el compositor i arranjador cubà de 94 anys, una icona internacional, dins del film es converteix en un vertebrador mestrívol. La lírica de la seva música traspassa a la gran pantalla de manera que no només els melòmans gaudiran d’aquest escenari ideal. Cal també una menció especial al tema musical principal del film, la cançó "Rita-Lily", taral·lejada per Estrella Morente i és que en una altra època, estaria condemnada inevitablement a esdevenir un clàssic, igual que tots els boleros als que homenatja.
A nivell visual, l’animació és deliciosa; la recreació de l’època amb cada il·lustració i cada acord de la banda sonora desprenen una aura plena de passió cap a aquest univers tan delimitat en el temps. La base del film és la il·lustració i posterior animació, realitzada per professionals dels barcelonins Estudis Mariscal, situats a Poblenou. Dani Alcaraz, Kimo Osuna, Arturo Hernandez i Esteve Puig han estat els principals artífexs d’aquest fonament vivent, mentre Javier Mariscal ha supervisat minuciosament tot el treball, complementant-se a la perfecció amb Arnau Quiles, qui ha realitzat el muntatge.
El mèrit de Mariscal és aportar una pujada de sensualitat a una història clàssica d’amors i desamors, de trobades i separacions entre un pianista i una cantant de boleros al llarg de diverses dècades. Especialment el personatge de Rita, tot un cim del dibuix animat, desprèn sensualitat en cada corba del seu contorn voluptuós, o millor dit, en tots i cadascun dels seus traços turgents i és que l’impecable traç acrílic del multidisciplinari dissenyador valencià denota concupiscència a cada fotograma, esdevenint part identitària del film.
La gran originalitat del film resideix precisament en el seu format animat ja que no es tracta d’una història d’amor precisament nova. El film compta amb innumerables picades d’ullet i homenatges al cinema, que van des d’Un dia a Nova York (Stanley Donen i Gene Kelly, 1949), La tentación vive arriba (Billy Wilder, 1955), Casablanca (Michael Curtiz, 1942), o Vertigo (Alfred Hitchcock, 1958), per citar els més evidents. Fins i tot el mateix Marlon Brando és convertit en un fugaç personatge dins de la història. És difícil, per tant, no trobar una referència cinematogràfica popular al llarg dels 94 minuts.
Ens trobem davant d’una història de passions desfermades, d’aquestes on l’immens amor que es professa queda esmicolat per les barreres que els interposa la fatalitat, a l’estil de Tu i Jo (An affair to remember), de Leo McCarey. Aquí, l’elegància de Cary Grant i Deborah Kerr és substituïda amb escreix pel soberg i desbordant Chico, mentre que la correcta i mesurada cantant interpretada per Kerr és arrasada pel foc cubà d’una Rita dibuixada en estat de gràcia que alimentarà l’ànima dels romàntics més incurables.
El públic de Catalunya tindrà l’oportunitat de gaudir d’aquesta pel·lícula doblada en català avui divendres 10 de febrer, a les 21:55 hores per Televisió de Catalunya. Després de l’emissió de la pel·lícula, TV3 ha preparat un especial del programa cinematogràfic "Sala 33". El seu presentador, Àlex Gorina, analitzarà les claus de la pel·lícula acompanyat de diversos convidats. Pels qui hagin d’eludir la cita televisiva, també la podran veure als cinemes Girona de Barcelona durant aquesta setmana.
Pels qui no l’hagin vista encara, advertim de que aquesta no és només una pel·lícula d’animació sobre traïcions, gelosia, desenganys i malvats que trunquen una història d’amor, culminat i sublimat per un final que és capaç de tocar el cor fins i tot a un ésser inanimat. Chico i Rita ens ofereix un festí per a la vista i l’oïda amb un ritme trepidant, sense sensibleria edulcorant, aconseguint moments de magnífic lirisme i combustió fervent. Estem davant d’un dels pocs llargmetratges d’animació adults que s’han fet en aquest país (amb el permís de la recent Arrugues o De Profundis) i només per això val la pena admirar-la.
La millor pel·lícula del Festival de Cinema Europeen des Arcs és doncs, més que dibuixada, viva. És un personatge més que batega amb la música de Bebo Valdés. Per moments semblarà que estiguem degustant un film de la Metro-Goldwyn-Mayer escalfada pel foc de la música llatina més les pinzellades aromatitzades de Mariscal i és que els hotels i les sales de festes al més pur Hollywood de l'star-system i l’amor de Trueba que emana de cada fotograma, es converteixen en un postal d’amor - gens subtil - cap a Hollywood. Si aquest amor és correspost, podríem estar parlant d’un Oscar inaudit & històric.
lectures: 991
Una crítica d’Èric Antonell
10 de febrer de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
m'ha agradat la peli eric , gracies per la recomaancio
helena
11-02-2012
em va encantar la peli, gracies per la critica
marti
11-02-2012
esperem que s'emporti l'oscar!
cinergia
11-02-2012
RANGO es muy superior;;,,,
Manu
11-02-2012
Rango no em va agradar, un gat a paris la vaig veure als verdi i era millor, chico i rita estava bé pero no se pas si semportara l'oscar
berta
12-02-2012
jo voto per Rango!!!
Marcus Brody
12-02-2012
doncs jo voto per chico y rita que té més premis que rango i és més bona
