cinema catal� . caT
Notícies anteriors
L'ATRACCI DE L'ABISME: THE TURIN HORSE, DE BLA TARR

Tot i que The turin horse sembla el comiat cinematogrfic del cineasta hongars Bla Tarr, tal com ell sha encarregat danunciar a tort i a dret, cal alegrar-se de que almenys una de les seves pellcules es pugui estrenar en sales. Es tracta dun vell conegut dels festivals, que ja va estar a Barcelona en el marc de lextint festival MICEC, i part de la seva obra est editada en DVD a casa nostra. s un dels cineastes ms admirats i reverenciats del planeta grcies a algunes joies cinematogrfiques com Armonas de Werckmeister (2000) o Satantango (1990-1994).

Desprs duna pantalla en negre, en qu es relata lancdota dun cavall maltractat que Nietzsche va abraar com a un germ lany 1889 a Tur, el film arrenca amb una majestuosa i hipntica seqncia en qu la cmera segueix en moviment el pas feixuc i monton dun vell i cansat cavall arrossegant un carro en un entorn rural assotat pel vent. Un pla-seqncia que transmet tot el sofriment i el pes duna vida durssima, tant per una bstia de crrega com per lhome que condueix, enmig dun temps inclement i una terra erma.

El film transcorre en sis rutinries jornades mentre el mn sembla descomposar-se paulatinament, com si duna maledicci apocalptica es tracts. Diferents elements marquen un inexorable cam vers lextinci duna famlia formada per un pare impedit i la seva filla que el vesteix i desvesteix: el cavall es nega a tirar del carro i desprs refusa el menjar; el pou de laigua sasseca; o reben la visita dun personatge errabund que profetitza de forma inintelligible i confusa el que vindria a ser la destrucci absoluta.

El film consta de 30 seqncies i una mateixa acci repetida diriament, com pot ser lacte de menjar-se una patata bullida daltre banda lnic sustent alimentari -, pot ser filmada des de quatre preses diferents. Lents moviments de cmera i bells enquadraments millimtrics per emfasitzar la buidor ms absoluta en un regne tenebrs de clarobscurs proporcionats per la fotografia en blanc i negre. Alguns plans resulten trasbalsadors, com s el cas del relleu dels protagonistes per seure en una cadira mirant fixament per la finestra vers lexterior, conformat per un paisatge destepa desertitzador.

Tot per encomanar aquesta mena dencapsulament, una monotonia agnica, una successi de gestos rutinaris i en silenci com a darrers batecs duna pica de la subsistncia i la resistncia. Estem lluny de lesttica miserabilista i, daltra banda, ms propers a un enfocament existencialista de la vida per mostrar el desemparament hum enmig de lhostilitat del mn circumdant. Una esttica de la caiguda que senyala el cam de la derrota inevitable fins a desembocar en la foscor absoluta i lextinci desprs de la darrera flama apagada, la darrera guspira de vida. El darrer pla, els protagonistes esculpits en la obscuritat, com a conseqncia directa de la impossibilitat de vncer la immobilitat, dibuixa un quadre antolgic de la desolaci humana difcilment oblidable. Latracci de labisme en tota la seva feridora bellesa.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 700

Una crtica de Joan Millaret Valls

15 de febrer de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

NOMS HE VIST \
PERE GRIFOLL15-02-2012

Noms he vist \
Pere Grifoll15-02-2012

una MERAVELLA!!!
Ferm20-02-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small