cinema catal� . caT
Notícies anteriors
KATMAND, UN ESPEJO EN EL CIELO, UNA COPRODUCCI CATALANA AMB MIRADA, NIMA I GAUD

Arriba Katmand, un espejo en el cielo, premiada recentment als premis Gaud denguany per la millor protagonista femenina, la madrilenya Vernica Echegui. Tamb nominada als Goya per la mateixa categoria i per millor gui adaptat, aquesta producci, encapalada per la productora barcelonina ubicada al carrer Balmes, Media Films, compta tamb amb la participaci de Televisi de Catalunya, Televisi Espanyola, Canal + i Es Docu. Un cctel pressupostari que ha perms rodar un film en territori nepals i catal amb totes les condicions tcniques i artstiques.

La complexa situaci geogrfica del Nepal, asfixiada per les pugnes entre l'ndia i la Xina no resoltes ni polticament ni histricament, ha convertit aquesta repblica federal democrtica en un dels pasos asitics amb lndex ms alt d'analfabetisme. El seu govern no veu com a prioritria l'obligatorietat de l'educaci i permet que el sistema educatiu sigui corrupte, amb instituts de pagament i funcionaris subornables, de manera que part d'aquest capital illegal va a parar a les seves arques i aquest rendiment li s tan favorable que, ni monrquics ni maoistes, han mogut un dit per canviar aquesta deplorable situaci.

Davant d'aquest escenari abjecte, una jove dona catalana va decidir partir rumb fix cap a Katmand, capital del Nepal, per intentar canviar un sistema obsolet, testimoni que es recull en el llibre dUna Mestra a Katmand, escrit per la ripollesa Victoria Subirana, i que la madrilenya Icar Bollan ha pres com a model per rodar un llargmetratge que, abans de tot, anteposa els valors de l'educaci per sobre de la denncia social. Katmand, un espejo en el cielo es presenta, en tot moment, allionadora i condescendent, aliena a la subtilesa i violentada per la possibilitat de discursos mnimament transgressors.

La trama del film, tamb acaba essent una excusa per mostrar, fotograma a fotograma, les complexes relacions que mantenen les diferents comunitats tniques nepaleses entre elles, explorant algunes d'aquestes manifestacions culturals adscrites a les creences religioses regionals i, com a vegades, aquestes poden arribar a ser un obstrucci pel desenvolupament econmic de moltes famlies o castes socials. Tot a travs de vincles afectius que es van lligant magistralment a travs duna narraci gil i una histria que, si no estigus inspirada en fets verdics, resultaria igual de creble.

La protagonista de la cinta s Laia, una intrpida i motivada mestra que va decidir abandonar la semi-acomodada vida de Barcelona per executar la seva autntica vocaci. Compta amb l'ajuda de Sharmila, una jove professora nepalesa que li facilita les tasques de traducci i que lajudar a conixer Tsering, un noi (massa bo) disposat a forar un matrimoni de convenincia perqu pugui obtenir el visat definitiu que li permeti iniciar un ambicis projecte, el qual, consisteix en agrupar a tots els nens sense recursos en un mateix centre educatiu. Per en un estat corrupte s complicat dur a terme semblant gesta, i ms quan l'amor sinterposa pel mig.

En mans d'un altre realitzador, aquest relat dauto-superaci podria haver derivat en un tpic pamflet turstic, en qu a ms de mostrar alguns aspectes culturals del pas, es tendeix a magnificar les belleses inhspites a on difcilment lindividu pot accedir-hi quan hi viatja. Aquest s el risc sorgit quan es roden paisatges inslits i extics sobre celluloide, per Bollan ha optat per focalitzar-se en el drama personal, deixant en segon terme els escenaris onrics. Aquests paratges noms s'utilitzen per fer ms suportables algunes de les adversitats i calamitats a les qu s'enfronten els joves protagonistes.

Deambulen per la gran pantalla personatges temperamentals per continguts en les seves emocions, elles sn Vernica Echegi i Sumyata Battarai, que es debaten (internament i externament) entre el deure moral de seguir endavant i els seus desitjos ms vitals. Entra en aquest paquet interpretatiu l'estreta relaci que mant el matrimoni de convenincia (Echegi i Norbu Tsering Gurung) per tirar endavant els projectes educatius a qu aspiren, compaginant-ho amb el seu acostament amors irrefrenable i progressiu; una difcil pulsi romntica recolzada amb excellents per sacrificades interpretacions.

Katmand expressa sense benevolncia molts dels problemes universals que afecten a certs pasos subdesenvolupats, per fent de la denncia un mitj per plantejar possibles solucions que, com es constata en la histria verdica que hi ha a darrere de les imatges, poden acabar essent viables. Bollan insisteix que no es tracta de recuperar o imposar a altres cultures aquests valors (en dess) de les nostres societats, sin ensenyar-los a prosperar a travs dun model educatiu integrador, que no margini a ning, i que afavoreixi el desenvolupament de facultats intellectuals que siguin tils per progressar tan econmicament com culturalment.

No satisfeta amb donar fe de les injustcies i els desequilibris ms sagnants de la nostra prpia realitat, la directora, creadora de grans ttols com Te doy mis ojos, Tambin la lluvia o Mataharis, ha esdevingut tota una cineasta del mn i en tamb una veu auto-erigida d'alguns desfavorits del planeta, vctimes b per les poltiques occidentals o b degut als seus propis rgims corromputs. Una directora amb objectius globals que no ha caigut a la temptaci del piscolabis transnacional a travs de la cmera, especialment en virtut de la seva prpia llibertat de discurs i la seva fidelitat a uns ideals d'autoria relacionats amb la responsabilitat humana.

Partint de les experincies de Vicky Sherpa, la cooperant catalana que va obrir una escola a Katmand, i a partir de les vivncies plasmades en el seu propi llibre, la historia es desenvolupa amb total vocaci humanista, on lenfocament crtic s dobjectiu maximalista i gens limitat. Sarticulen discursos morals de carcter ampli i sigui quina sigui la resposta, la veritat s que la lectura crtica d'una societat aliena ha de venir precedida d'una operaci de sinceritat, de nu integral pel que fa a preconcepcions intellectuals radicals. Si no s aix, l'exercici crtic corre el perill de sortir amb defecte de fbrica i Katmand no cau en lerror.

Tamb sha de ser crtic, per, amb la visi de la directora madrilenya on aqu articula una de les seves habituals operacions de catarsi i rentat moral collectiu, a travs de tctiques d'acusaci gaireb ofensives per l'obvietat del seu plantejament i, en alguns casos, amb un missatge final massa esquemtic o simplista. Intencions moralistes on, per, un didactisme propiciat pel remordiment burgs esmicola qualsevol possibilitat oberta a lo relatiu. De manera que, portant tot el conjunt a un pas ms enll del ja exposat, el film podria haver explotat ms les complexitats humanes o arribar ms lluny del seu missatge general.

Perqu aquesta concepci del drama social sigui tant assertiva, no s casualitat que Bollan hagi collaborat amb Paul Laverty, guionista habitual de Ken Loach, preparat per donar-li una definici honesta al gnere. Grcies a aix, els personatges circumdants a la protagonista guanyen gradualment humanitat per anar deixant la porta oberta a concessions melodramtiques justificades i acaben convertint-se en catalitzadors per a una collecci de denncies socials molt interessants. Bollan no converteix (voluntriament) les tristes realitats en meres fuites lacrimgenes, en tpics cinematogrfics o, pitjor, en el vehicle per a una mirada (la seva) que s'autointueix part del victimisme global.

Entre altres elements positius, hi ha una banda sonora destil sobri i s que Pascal Gaigne, que ha participat a films com Verbo, El ladrn de los sueos o Azul oscuro casi negro, compon una msica de notes lleugeres i tnica intranscendent, sense caure en lelitisme i la tipicitat dun estil massa apegals o previsible, degut al gnere dramtic que desprn el film. s aix, un element important tan en moments de tensi o romanticisme com en transicions descenes on es denota una frugalitat que encaixa molt b amb els meravellosos paratges himalaiencs. Una banda sonora que no incomoda a lespectador i que garanteix un background sonor apropiat.

La fotografia, a crrec dAntonio Riestra, s pura artilleria visual que ja va funcionar a pellcules com laclamada Pa Negre, loscaritzada Frida o la inslita Lidice. Riestra aconsegueix crear llum don no nhi ha (degut a la teranyina nuvolenca que reten la serralada asitica) on aquesta llangueix entre els seus impressionants paisatges taraiencs i els rostres variants dels seus personatges. Mereix bona nota la illuminaci dels interiors summament tnues. Aix mateix, la calidesa dels tons quan Laia passa el seu temps a lescola, unida a la fredor de quan la protagonista est sola, aconsegueix aportar al conjunt de l'obra l'espurna que requereix.

Resulta encertat doncs, tal com ho va fer la francesa Entre les murs, la germnica La ola o la iraniana La pizarra, crear la concepci dun cinema com a testimoni del procs educatiu, com a catalitzador de les sinergies entre professorat i alumnat, o com a simple eina per a la formaci escolar.Katmand, un espejo en el cielo, podria voler jugar a aquesta lliga per no ho fa amb el rigor i la punteria de les anteriors, ja que pel que es dedueix, aquest mirall del mn, reflecteix ms una societat composada dssers humans disposats a arriscar-ho tot per un objectiu noble, aportant un gra de sorra perqu quelcom canvi al nostre voltant.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 893

Una crtica dric Antonell

17 de febrer de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

em va encantar, una pelicula molt allionadora
maria18-02-2012

una mica lenta, iciar bollain es una sado del drama
joan oliver20-02-2012

A mi el cine de la Bollan em sembla plasta i prepotent, no m'agrada cap de les que ha dirigit i aquesta encara menys
Ferm20-02-2012

ric, com sempre fas un soliloqui molt pulcre i acurat de les pellcules que anem a veure. Iciar Bollan no m'agradava massa per les temtiques que solia tocar, per he de reconixer que l'argument d'aquesta pellcula no m'ha decebut gens. Besades
Laia C.20-02-2012

La veritat s que em fa una mica de mandra veure-la per m'ho pensar.
Pepito21-02-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small