cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UN SPIELBERG AMB EXCS D'EDULCORANT ENS PRESENTA WAR HORSE

Pocs mesos desprs de la superlativa visita al planeta Herg i el seu intent per recrear un blockbuster demolidor (obviat als Oscar), Steven Spielberg estrena una nova pellcula altisonant, War Horse, una obra extremadament fsica, rodada arran de terra, sense bijuteries tcniques i amb sobrada espectacularitat. Una histria juvenil per alguns i adulta per altres, magnificada pel seu rerefons bllic, que ha aconseguit 6 nominacions a la 84 edici dels premis Oscar per millor pellcula, fotografia, direcci artstica, so, banda sonora i edici de so.

La histria del film ens explica l'extraordinria amistat que sorgeix entre el jove Albert i un cavall anomenat Joey, que per desgrcia o per atzar, els seus camins acabaran separant-los a causa de la Primera Guerra Mundial. El pare d'Albert, degut a greus problemes econmics, ven Joey a la cavalleria de l'exrcit britnic per lluitar en el front, on el corser ser testimoni directe d'un perode furibund de la histria com ho va ser la Gran Guerra. Una trama farcida de barreres que tan lequ com lhum hauran danar superant, com si duna prolongada prova dobstacles es tracts.

Malgrat els impediments que troba pel cam, el coratge daquest noble animal ser font d'inspiraci per tothom qui es creua amb ell, per Albert no pot oblidar al seu estimat ter i abandonar la seva llar per lluitar en els camps de batalla, des del seu propi pas fins a territori gal. Durant lextens viatge, cercar incansablement al seu amic equ per portar-lo sa i estalvi a casa. Aquest s lnic objectiu vital del que disposa el coprotagonista al llarg de 146 minuts del metratge i, per aquest motiu, el film podr ser vilment maltractat com tamb adorat per la seva essncia vital i connatural.

Les connexions entre animals i ssers humans sn marca de fbrica ja coneguda del director americ i s que des de Jaws a Jurassic Park, Steven Allan Spielberg ens ha presentat relats audiovisuals on part de la fauna esdev testimoni dun mn cruel i salvatge, ensenyant-nos a travs dels ulls de la bstia com encara existeix esperana i, en alguns casos, represlia. Spielberg, director i productor de 65 anys, intenta de forma ambiciosa unir el seu talent de cineasta dentreteniment jovenvol amb el seu talent de cronista bllic, tot i que en alguns moments desatent i, fins i tot oblida, la part narrativa.

Spielberg, que estima els clssics com ning, es permet ecos de John Ford o William Wyler, a travs dun homenatge amb un cel vermells de capvespre on contra l'horitz veiem la silueta d'un genet (un cavaller del temps) tornant a casa. Incls per alguns, lesplndida escena final dEmily Watson i el seu marit (el sempre potent Peter Mullan), ens recordar a lincendiari pla final d'All que el vent sendugu, ja que el prodigi spielbergi aquest cop recau en la saviesa visual i s que War horse desprn en tot moment perfum embriagador de gran pellcula i certes nsies de clssic.

A mode de recordatori, cal rememorar que Steven Spielberg ha inspirat a tota una generaci de joves i nous cineastes. L home que va permetre a tot el pblic connectar amb el cinema dels anys 80, quan el celluloide semblava haver quedat estancat, ens presenta ara un dels seus treballs ms personals i que lespectador probablement recordar menys en un futur. Un director capa dexplicar una crisi matrimonial enmig de loce i violentada per un taur, aquest cop fa un acte de fe jugant-se el seu reialme per salvar un magnfic cavall, per acabant per mossegar la pols arenosa del melodrama.

La cinta, tamb nominada als premis Satellite, disposa dun acabat tcnic excellent, per laflicci recau en que el llargmetratge quedi redut a una srie de quadres solts i esquemtics, amb un frgil fil conductor ja que Joey, tot i el seu encant i la seva intelligncia, s un protagonista mut i desvalgut. A travs dell ens illustren la guerra des de cada bndol, per aquestes pinzellades deslligades sn insuficients per parlar duna contesa tant violenta, on es presencia una histria summament atro a travs dun cavall que rep penalitats a tort i a dret; unes barbries desmesurades per a un pblic jove a qui sembla anar destinat.

Janusz Kaminski, un habitual collaborador de Spielberg, sabia que la fotografia havia dagafar les regnes del joc, presentant cada composici com si duna pintura realista del segle XIX es tracts i com si a les obres de Jean-Franois Millet o Louis Breton volgus emular. La imatge es converteix en el pal del paller grcies al director de fotografia de films com La lista de Schindler o Salvar al soldado Ryan, que no defrauda amb una fotografia estilitzada i gil. El polons utilitza una aguda emulsi que sajusta tan en la mobilitat de la cmera dins dels tempestvols plans seqncia com en la placidesa de la cmera en els primerssims primers plans.

Com tamb s inseparable la msica del inimitable, el gran mestre i multioscaritzat John Williams que, una vegada ms, torna a crear una partitura pel director americ tal com ho va fer a E.T. el extraterrestre, Star Wars o Indiana Jones. La mgia de Williams recau en les pinzellades essencials d'humanitat que ens regala a travs dun relat que comporta tot un viatge inicitic, el pas de la infncia a la maduresa. Maduresa notria dun compositor i director dorquestra que ha sabut dotar dartilleria musical al film, i aix consolidar-lo amb eminent majestuositat, omplint alguns buits argumentals.

El gui de Lee Hall i Richard Curtis, adaptaci de la novella de Michael Morpurgo, probablement pugui pecar de ser desmanyotat en el gruix del relat i s que hi ha una srie de punts argumentals que dificulten que l'espectador sintrodueixi fluentment dins de la crnica bllica. Que el cavall canvi constantment de mans crea cert desori i si ens atenim al qu el director ens vol explicar, sovint la futilitat sapropia de la pretensi. Lexperincia de Billy Elliot i Orgullo y Prejuicio (Lee Hall ) o Notting Hill i Love Actually (R. Curtis), no ha estat suficient per dotar a la histria de credibilitat i solvncia argumental, convertint ladaptaci en un arranjament poc ponderat i debilitant el conjunt del metratge.

Aquesta faula tamb nominada als Globus dor (millor film dramtic i banda sonora), respira en essncia del mateix sentimentalisme que, per exemple, Un cavall anomenat Furia (Caroline Thompson, 1994), per War Horse aprofundeix en la mirada del cineasta sobre la infncia i lentronca amb un relat pic, d'un virtuosisme aclaparador que meravella en les escenes de crregues de cavalleria o en les angunioses trinxeres bellicoses. D'altra banda, Spielberg resol cada tram del relat amb meditada solvncia com si es tracts d'un cirurgi amb el seu bistur, sap on posar la cmera en cada instant, mostrant-nos plans perfectament delimitats, com si duna obra pictrica es tracts.

Per consegent, War horse (Caballo de Batalla) s elegant, carregat de fora i energia per tamb de massa edulcorant, pecant en alguns moments de candidesa emocional. Propera a quedar devorada pels seus riscs - que els t, i molts - s una obra imperfecta i rabiosament sentimental, familiar i emftica, sense complexos, que ens recorda que a darrere de la cmera segueix l'altre Spielberg, el vell director que conserva tot l'entusiasme i la innocncia de la primera joventut amb una fe cega per la mgia d'explicar histries. Un viatge emocional, a ple galop, que tot i ratllar una malaptesa sensibleria, ens transmet illusi i deler a travs duna depurada fibra pica.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 791

Una crtica dric Antonell

24 de febrer de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

espectacular d'imatges pero un gui bastant absurd
Pep7724-02-2012

fantstica peli tan per qui li agradin els cavalls com no una mica pasteln pero t'ho pases b
joan gonzlez24-02-2012

fotografia d'anunci de tv, msica lrica sense cap inventiva, interpretacions sobreactuades, direcci rncia... Spielberg cansa!
Jan24-02-2012

M'ha recordat l'estructura episdica de WINCHESTER'73 d'Anthony Man. Un western de 1950 sobre un rifle que va canviant de mans. Si el rifle desvetllava la maldat, el cavall d'Spielberg provoca tendresa per all on passa.
Joan M.24-02-2012

aquesta no s'emporta ni un oscar xD
humbert26-02-2012

ni un oscar
pablo27-02-2012

Un director capa de fer en un any el salt tecnolgic i formal de Tintn combinat amb aquest exerici d'emoci, pica, classicisme i exquisidesa en els detalls tcnics, tan sols pot merixer el qualificatiu de geni. Quans directors en serien capaos?
Marc28-02-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small