cinema catal� . caT
Notícies anteriors
REIVINDICAR LA MGIA DEL CINEMA: LA INVENCIN DE HUGO, DE MARTIN SCORSESE

La darrera pellcula de Martin Scorsese s una adaptaci de la novella illustrada La invencin de Hugo Cabret de Brian Selznik rodada en autntic 3D. Aquesta pellcula de marcat to infantil sap treure profit de les possibilitats que ofereix la tecnologia estereoscpica i sallunya per sort daltres cintes actuals absolutament fraudulentes, simplement inflades al 3D, tot per apuntar-se al carro digital com a panacea de tots els mals que pateix la indstria cinematogrfica.

Aquest format afavoreix el carcter immersiu tot treballant la profunditat de camp i donant volum a les imatges. Aix, la cmera pot circular per un immens decorat, que simula lestaci de tren de Pars-Montparnasse, transmetent la sensaci de moviment sense impediments aix com lapreciaci del relleu de les imatges.

Es tracta dun incursi de Martin Scorsese en el cinema infantil, en qu predomina la visi innocent i mgica dun nen orfe devident filiaci dickensiana. Aquest ha estat un plantejament no gaire ben ents, ja que alguns li han retret la simplicitat, les excessives concessions o el carcter innocu i inofensiu que transmet la cinta. En aquest punt estaria b no obviar que hi ha una debilitat manifesta per la fabulaci, la voluntat dadscriures al registre del conte per a infants.

La pellcula gira al voltant de tota mena dengranatges, de mecanismes i dautmats, que ens recorden els diversos aparells ideats per crear mgia i meravella, com el mateix cinematgraf que pot projectar imatges en moviment. Hi ha doncs una fascinaci pel cinema primigeni, pels pioners, per lart i la fantasia de George Mlis (1861-1939), un dels primers que va veure i va saber explotar les possibilitats narratives i fantstiques del jove cinema. La pellcula fa una reivindicaci de la seva figura com a precursor dels efectes especials, de la dimensi espectacular del cinema, a travs de films emblemtics i fundacionals com El viatge a la lluna (1902).

Scorsese conjunta la histria del nen orfe obsedit pel funcionament dun autmat herncia del seu pare i que viu a lestaci de tren de Montparnasse amb el fet histric de la descoberta dun oblidat anci George Mlis en una paradeta de joguines a la mateixa estaci. Un dels pares del cinema, ents tamb en la seva vessant industrial - construcci destudis, rodatge en plats, creaci de decorats, presncia duna troupe dactors de vodevil -, que viur una certa restituci pblica a partir dels anys 30, perode dentreguerres que la pellcula recrea. Un moment cabdal ja que serien les primeres notes dun procs descriptura del relat de la histria del cinema que encara estava per fer.

Resulta paradoxal aquest homenatge al cinema primitiu fet des lera digital, aquest tribut a les beceroles del cinema fet des del hipertecnificat segle XXI. Una operaci que sembla bessona a la desenvolupada per The artist del francs Michel Hazanavicius en qu es busca imitar o copiar lesttica del cinema mut i la seva posterior transici al cinema sonor sempre en clau de comdia hollywoodiana ambientada en el propi mn del cinema. Aquest anacronisme flmic abocat a lapartat de pellcules rares o curioses ha estat, daltra banda, una inusitada operaci elevada a autntic esdeveniment comercial coronat amb al triomf absolut als recents Oscar a lobtenir, entre altres, els principals premis a millor pellcula, millor director i millor actor principal, Jean Dujardin.

Ms enll duna operaci nostlgica o de record, el que vol transmetre Martin Scorsese qui des de sempre sha preocupat per preservar la memria histrica del cinema a travs de diferent treballs documentals o divulgatius s la permanncia del cinema com a matria primera dels somnis i les emocions, la pervivncia de la facultat de narrar i dexplicar histries.

Tot i ser una de les pellcules amb ms nominacions (11), La invencin de Hugo finalment ha aconseguit cinc Oscar dels considerats menors. Els apartats tcnics guardonats han estat millor fotografia, millor direcci artstica, millor mescles de so, millor muntatge de so i millors efectes visuals.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 668

Una crtica de Joan Millaret Valls

28 de febrer de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Gran i meravellosa pellcula d'un mestre que estima molt el cinema.
Narcs29-02-2012

la millor peli de Scorsese desde Gangs of New York
Patrici01-03-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small