cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ANY DE GRCIA: UN VENTURA PONS EN ESTAT DE GRCIA ENS PRESENTA UN FILM CONJUNTURAL, ESPONTANI I FRESC

Lenrgic Ventura Pons Sala (Barcelona, 25 de juliol de 1945) dirigeix i produeix (Els Films de la Rambla S.A.) al comps d'una pellcula per any, ritme que molt pocs autors prolfics com ara Woody Allen (salvant les distncies) poden assumir. En la seva prolfera trajectria (24 llargmetratges) hi ha ttols tant interessants i arriscats com El perqu de tot plegat (1994), Carcies (1997), El gran Gato (2002) o Animals ferits (2005).

Aquest cop i per moments, sembla com si l'incansable Ventura Pons torns a l'esperit de lopera prima seleccionada al Festival de Cannes: Ocaa, retrat intermitent (1981). bviament, ni David (Oriol Pla) necessita trencar amb els tabs de l'enyorat Jos Ocaa, ni l'ambient de les Rambles postfranquista s el mateix que el de la llibertina Grcia actual. El que uneix ambds films s la capacitat del seu director per deixar constncia flmica d'un temps i dun lloc, de forma naturalista.

A ligual que a Mil Cretins, Pons continua apostant per la comdia com a gnere dexpressi i s que, com va dir en la presentaci dAny de Grcia el passat 21 de febrer: encara que estiguem en crisi, mai est de ms veure el costat optimista de la vida". Daquesta forma entreveiem que es tracta duna comdia vitalista i alcista, que succeeix al barri ms idiosincrtic de la capital catalana, on joves moderns i vens de tota la vida intenten mantenir una justa per plasent convivncia.

La histria ens presenta a un jove que deixa la Plana de Vic per estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Ats que no t poder adquisitiu, aquest ha d'acceptar compartir pis amb una senyora gran molt peculiar, rondinaire i agrejada, que vol ms un assistent que un company de pis. Aquesta barreja explosiva de generacions t l'epicentre al pis de la malhumorada Grcia on, a fora d'enfrontaments, els dos pols generacionals hi aniran tramant simptiques i degudes complicitats.

De forma anecdtica, Ventura Pons trenca amb la tendncia que marca bona part de la seva filmografia i en aquest llargmetratge renncia a adaptar algun text de prestigi de la literatura catalana recent per una espontnia conversa amb un fatigant ve descala. La seva nova pellcula vol aprofitar l'xit del barri barcelon de Grcia per connectar tan amb un target juvenil com adult i s que Any de Grcia, en aparena tpica, tpica, fins i tot minimalista, produeix una amable faccia a tothom.

La retrica argumental s de tal estil que aconsegueix entretenir sense estremir, tenint en compte la placidesa de les accions en tot moment. No hi ha dubte de que el millor betum pel film s l'esfor dels actors, que enllustren el film amb encertades interpretacions, dotant a la cinta de sentit i espordiques gotes de tendresa. Entre ells destaquen Rosa Maria Sard, recent Medalla d'Or de l'acadmia espanyola de cinema, que aqu llueix la seva preuada musculatura cmica i a qui li podrem dedicar tot un article dedicat noms a la seva trajectria.

A part de Sard, coneguda per grans interpretacions tan en el cinema (Sin vergenza o La nia de tus ojos) com en el teatre (La casa de Bernarda Alba o Wit), en el repartiment hi ha rostres tant coneguts com Santi Milln i Amparo Moreno, papers calats a mida. Entre els joves veurem fresquvoles intervencions com la de lencisadora Diana Gmez que ja va destacar a Elose i Barcelona, ciutat neutral, o com la del mateix protagonista, Oriol Pla, que assumeix amb coratge el pes conductor del film.

Per aconseguir que els dilegs transcendeixin de la quotidianitat ms bvia a lempatia ms propera, safegeix una significativa dosi d'expressivitat i delicadesa que converteix la cinta en conjuntural (en el millor dels sentits) ja que t la virtut de semblar fresca tot i explicar una histria lineal i sbria, sempre aportant una tintura vitalista i sense caure en la meditaci o en la plmbia reflexi. Daquesta manera, durant una hora i mitja, gaudirem de somriures indeliberats i sincers, sense cap sobreesfor per part de lespectador.

La fotografia mereix bona nota ja que Sergi Gallardo aconsegueix una informal emulsi de tons quotidians i clids, permetent a lespectador palpar la gran pantalla tal com ho va fer amb Los nios salvajes, Elisa K o El triunfo, defugint de sofistificacions gratutes i convertint el costumisme en quelcom proper i gens elitista. Per altra banda, aquest cop sha de celebrar la riquesa denquadraments o, fins i tot, un muntatge menys estandarditzat, acostumats a una descuidada mise-en-scne, pel que fa a la part tcnica, del realitzador catal.

La cinta desprn una fresca aureola musicada per una banda sonora encertada, apostant per la nova can catalana i encaixant dins del faristol costumari del film. Mazoni, Sanjosex, LIlla Carolina i El Petit de Cal Eril, saben acompanyar al protagonista durant els seus primers passos vitals tan en l'amor, el sexe, la recerca del seu lloc en l'art i el mn laboral. Tots els senzills sadapten perfectament tan en la temtica com en lestat dnim dels protagonistes, sovint congeniant de forma informal i espontnia.

s cert que el costumisme no implica carregar als personatges de grans reptes per s una llstima que fins gaireb al tram final del film no es desencadeni tal corollari que mobilitzi realment als implicats. Potser si els guionistes, en aquest cas el trio de Ventura Pons, Carme Morell i Jaume Cuspineda, haguessin traslladat l'optimisme a lequador del film (regalant algun altre gir de gui) s'hauria enriquit la histria i hauria donat moltes ms possibilitats a la trama, entre altres coses, encendre certa espurna argumental.

No obstant, resulta admirable la voluntat de Ventura Pons de donar a llum una comdia popular a la catalana. s cert que Any de Grcia podria haver tret molt ms profit dels seus principals esquers argumentals per el film es va cosint (al llarg dels seus 90 minuts) grcies a un fil de constant equilibri preconcebut que en cap moment avorreix a lespectador i, que de forma intermitent, etziba intensitat i fascinaci per finalment fer caure el film, tan per antonomsia com pel seu propi pes, en grcia.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 786

Una crtica dric Antonell

7 de març de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

bona comdia, no s supersofisticada per s divertida, per passar l'estona
abel07-03-2012

Jo continuo confiant que arribar un dia que Ventura Pons far una bona pellcula...
Jordi08-03-2012

ja la va fer Jordi! El perqu de tot plegat!
Mart Canadell08-03-2012

no es cap obra mestra per jo m'ho vaig passar be
jacint10-03-2012

si no fos per la Sard la obra no tindria tanta GRACIA
jaume12-03-2012

no es la millor, per mi ho va ser Carcies. aquesta s molt plcida, gaireb no passa res, acaba caient simptica
p. torres16-03-2012

Una peli bona per passar una estona si no saps que fer un dimarts horabaixa. Ara, una joia d'art no era, per es feia valer.
Laia17-03-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small