cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JOHN CARTER: UN UNIVERS TAN ENTRANYABLE COM CATIC

Arriba John Carter, primer film en imatge real del fins ara director d'animaci Andrew Stanton. Una adaptaci sobre la reconeguda novella de gnere fantstic, Una princesa de Mart, de lameric Edgar Rice Burroughs (conegut com el creador de la saga Tarzan). Una superproducci altisonant que fusiona tan els esforos de Walt Disney Studios amb Pixar Animation Studios com la imatge real amb la digital. Una liquaci cinematogrfica que ha despertat tantes passions com crtiques.

Cal recordar que John Carter s un projecte amb una letrgica histria d'intents fallits: a finals de la dcada passada, els estudis Disney i Pixar van donar llum verda per a la filmaci duna primera versi (que ja era de gran pressupost) sobre el clssic de Burroughs, per diversos problemes de producci, entre els quals hi ha un primer muntatge de gaireb 3 hores que no va satisfer a ning, van provocar que el pressupost final de la cinta es dispars fins als 300 milions de dlars, sembrant la incgnita pel que fa el balan final del film.

La cinta ens explica la histria d'un amargat veter de la Guerra Civil nord-americana que, a causa de la fortuta trobada amb un estrany sser hominoide, s teletransportat al planeta Mart, anomenat Barsoom pels seus habitants natius. All, entaular relaci amb les diverses tribus i races marcianes, integrant-se finalment entre elles, i participant en els conflictes civils que assolen el planeta. Una srie desdeveniments en el qu seran decisives les extraordinries facultats fsiques de John Carter, que adquirir a Mart grcies al seu origen terrcola i les particularitats gravitatries del planeta roig.

Andrew Stanton, fa un salt tant alt com el del protagonista (Taylor Kitsch) i arriba a la ficci, desprs de dirigir films danimaci dincontestable xit com Wall-E, Buscando a Nemo o Bichos, una aventura en miniatura. El director tenia un encrrec complicat i s ms que probable que John Carter sigui reconegut com un autntic bluf, si tenim en compte que Stanton s el co-autor d'algunes de les millors pellcules de Pixar: Toy Story, Monstres SA, Ratatouille, per tot i aix, la pellcula supera despropsits com Airbender o Prince of Persia, tamb de la mateixa Disney.

Interpretativament parlant, s pals que la desbaratada parella protagonista no ajuda al cmput artstic del film. Encapalada per un inexpressiu Taylor Kitsch com a personatge que dna ttol al film, aquest s incapa de transmetre al pbic el seu conflicte interior i despendre una sola gota de carisma. La seva companya femenina, Lynn Collins, potser s una mica ms convincent per per desgrcia, el tuf a substituta de saldo de Megan Fox, acaba perjudicant el seu treball final. Millor sort tenen els secundaris com Mark Strong, Willem Dafoe o Samantha Morton, els quals compleixen competentment en el seu rol.

El que per descomptat no se li pot retreure a John Carter s l'enorme qualitat en el disseny de producci, un dels ms fascinants pel que fa a films de tall fantstic de lltim lustre. En part, aquesta excellent tasca d'ambientaci es deu a l's extensiu de localitzacions reals per als exteriors, rodats en deserts rids, canons prominents i llacunes bucliques. Grcies a tot aix, s fcil sentir-se transportat a aquest Mart de fantasia vuitcentista. Per la seva banda, els efectes especials sn tan impecables com cal esperar d'una companyia com Pixar, on les criatures sn de llarg el millor emblema tecnolgic del film, grcies a lhabilitat d'aquest estudi a l'hora dhumanitzar-les.

Cal destacar la important tasca pel que fa a la banda sonora, a crrec de Michael Giacchino, un dels compositors emergents de grans produccions de Hollywood que ja disposa en el seu currculum de films daltura com Super 8, la seqela de Cars o Up: una aventura daltura. Giacchino, compon una banda sonora al ms pur estil John Williams (salvant les distncies), una imparable simfonia, aventurera i encisadora. Aquesta clamorosa banda sonora concebuda pel cada vegada ms imprescindible italoameric, aporta unes dosis d'pica i emoci vitals per l'acci i el desenvolupament del film.

Daniel Mindel, que ha collaborat a Star Trek (Star Trek XI), Misin imposible III (M:I-3) o Spy Game (Juego de espas), desenvolupa el seu rol de director de fotografia dencrrec amb certes garanties ja que sap apostar per una emulsi estilitzada i resultadista, que sap congeniar a la perfecci amb els efectes visuals i una excellent ambientaci, constituint John Carter com una amalgama dusana primignia que combina els seus avanats trucs apixelats amb els seus putxinellis dissenyats via CGI, acabant per amanir-ho tot amb la sal duna contundent tercera dimensi.

En la lluita per aconseguir la imatge ms espectacular possible, John Carter va per davant de les seves competidores per certs buits argumentals i flashbacks mal definits que no tenen l'efecte dramtic que busquen, poden escombrar lpica visual de forma mesquina, conformant-lo com un producte dentreteniment que dissenya un univers tant impecable a nivell visual com catic a nivell argumental i que precipita certs esdeveniments sense massa temps per desenvolupar-los; sense produir l'efecte que busquen en un pblic sobreentregat (major de 7 anys? no queda molt clar el target i ledat de lespectador final).

I s que John Carter, tot i les seves deficincies - que sn moltes: uns actors dbils (no fsicament sin interpretativament), una trama montona i unes baixades de ritme alarmants - no deixa de ser un producte de pur entreteniment. Un espectacle ftil, probablement, per que deixa un grapat de bons moments per al record, principalment, totes i cadascuna de les seqncies d'acci on el protagonista s capa d'esdevenir un transsumpte d'heroi de la Marvel grcies a unes imatges certament tan sorprenents com poderoses.

Prepareu-vos, doncs, per un pastitx bastant encantador, que tot i no contenir la suficient emoci o excitaci per justificar el pressupost que es va anunciar, s una entretinguda pellcula que vol despertar el nen (ara pare) de Flash Gordon, Star Wars o El planeta dels simis, per que la presumible tisora de Disney, unida potser a la manca de percia d'Andrew Stanton amb el cinema de ficci, lhan convertit en una narraci inconnexa i falta dempatia, ja que John Carter advoca per construir un univers tant entranyable i complex que acaba essent una amorfa superproducci sense identitat.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 773

Una crtica dric Antonell

19 de març de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

No crec que la vagi a veure, per sa crtica m'ha agradat molt. Noms hi ha una cosa que me crea curiositat, com pot respirar en John Carter si a Mart no hi ha oxgen a l'atmsfera?? Besades amor
Laia19-03-2012

jo m'ho vaig passar molt b, el 3D s espectacular i per passar el rato est b, sobretot per un dissabte a al tarda prefereixo aix abans que un pseudodocumental reflexiu
mario20-03-2012

massa pasta per un pastel com aquest
joan24-03-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small