ALFRED HITCHCOCK. AUTOR: JOSÉ LUIS CASTRO DE PAZ. EDITORIAL CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
La present reedició del llibre de l’estudiós José Luis Castro de Paz sobre el mestre Alfred Hitchcock reposa sobre l’estudi de l’encaix del famós cineasta britànic en un sistema tan codificat com el sistema d’estudis de Hollywood. Hitchcock arriba als Estats Units l’any 1939, de la mà del productor David O. Selznick, després d’una fructífera etapa en el cinema silent i dels anys trenta del seu propi país d’origen. El director de Rebeca (1940) es troba en un país d’acollida en el què la seva indústria cinematogràfica està en plena transformació, sobretot en el període bèl·lic i la immediata postguerra, gràcies a canvis tecnològics i el progressiu desmantellament del sistema d’estudis. Hitchcock viurà un procés semblant al d’altres cineastes europeus emigrats a Hollywood, els quals ingressen en el model de representació tradicional del cinema clàssic, tot intentant forçar-lo. Així que aquest volum sempre té present la influència ineludible dels moviments de la història així com la importància de les idees estètiques i els reptes i experiments tècnics i formals tan desitjats pel director de La soga (1948).
Resulta evident que Hitchcock aporta una voluntat creativa i desafiadora a nivell de llenguatge que sabrà aprofitar les esberles i fractures que està patint el inalterable sistema formal clàssic per desembocar en una etapa senzillament magistral en els anys cinquanta. L’autor del llibre descriu en un primer capítol els paràmetres cinematogràfics del model de representació clàssica per veure a continuació com el detallisme i perfeccionisme de Hitchcock s’ajusta en aquest model. Un còmode ajustament, sense arribar a subvertir el model, encara que mostrant una personalitat artística clara gràcies a un estil o una posada en escena de creixent modernitat en sintonia amb la tendència manierista que havia pres el tardorenc cinema clàssic els anys cinquanta i seixanta.
Un segon capítol repassa l’època muda i la transició al sonor del Hitchcock britànic per detectar un excés i un virtuosisme que després esclataria en la seva època nord-americana. Un període escassament analitzat i força devaluat que, d’altra banda, va ajudar a conformar les inquietuds formals del director gràcies al conreu de nombrosos thrillers i films d’espies com El hombre que sabía demasiado (1934) en què ja forçava els límits narratius i visuals.
Evidentment, la seva estada a Hollywood en el context de la progressiva crisi del model clàssic ocupa un bon espai en el llibre de José Luis Castro de Paz. Un ample recorregut que acaba en el seu darrer llargmetratge, La trama (1976), i que sempre busca les interaccions i transvasaments entre l’estil hitchcockià i el seu gust per l’excés i el model gens hermètic del cinema clàssic. L’autor dedica un considerable espai a tocar el Hitchcock televisiu i també du a terme el decoupage, l’anàlisi, d’una breu seqüència del film mític Vértigo (1958) per posar en evidència la seva complexitat textual. Un llibre molt recomanable que serveix per aprofundir i pensar l’obra de Hitchcock tot defugint els llocs comuns i els manuals acumulatius que tan sols es dediquen a reescriure i repetir el que ja s’ha dit.
lectures: 784
Joan Millaret Valls
19 de març de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Hitch: sempre el més gran
Roc
19-03-2012
l'altre dia a La 2, van emetre un gran documental sobre el mestre!
