ALFRED HITCHCOCK. AUTOR: JOSÉ LUIS CASTRO DE PAZ. EDITORIAL CÁTEDRA. COL·LECCIÓ SIGNO E IMAGEN/CINEASTAS
La present reedició del llibre de l’estudiós José Luis
Castro de Paz sobre el mestre Alfred Hitchcock reposa sobre l’estudi de l’encaix del famós
cineasta britànic en un sistema tan codificat com el sistema d’estudis de Hollywood. Hitchcock
arriba als Estats Units l’any 1939, de la mà del productor David O. Selznick, després d’una
fructífera etapa en el cinema silent i dels anys trenta del seu propi país d’origen. El
director de Rebeca (1940) es troba en un país d’acollida en el què la seva indústria
cinematogràfica està en plena transformació, sobretot en el període bèl·lic i la immediata
postguerra, gràcies a canvis tecnològics i el progressiu desmantellament del sistema d’estudis.
Hitchcock viurà un procés semblant al d’altres cineastes europeus emigrats a Hollywood, els
quals ingressen en el model de representació tradicional del cinema clàssic, tot intentant
forçar-lo. Així que aquest volum sempre té present la influència ineludible dels moviments de
la història així com la importància de les idees estètiques i els reptes i experiments tècnics
i formals tan desitjats pel director de La soga (1948).
Resulta evident que
Hitchcock aporta una voluntat creativa i desafiadora a nivell de llenguatge que sabrà aprofitar
les esberles i fractures que està patint el inalterable sistema formal clàssic per desembocar
en una etapa senzillament magistral en els anys cinquanta. L’autor del llibre descriu en un
primer capítol els paràmetres cinematogràfics del model de representació clàssica per veure a
continuació com el detallisme i perfeccionisme de Hitchcock s’ajusta en aquest model. Un còmode
ajustament, sense arribar a subvertir el model, encara que mostrant una personalitat artística
clara gràcies a un estil o una posada en escena de creixent modernitat en sintonia amb la
tendència manierista que havia pres el tardorenc cinema clàssic els anys cinquanta i seixanta.
Un segon capítol repassa l’època muda i la transició al sonor del Hitchcock britànic
per detectar un excés i un virtuosisme que després esclataria en la seva època nord-americana.
Un període escassament analitzat i força devaluat que, d’altra banda, va ajudar a conformar les
inquietuds formals del director gràcies al conreu de nombrosos thrillers i films d’espies com
El hombre que sabía demasiado (1934) en què ja forçava els límits narratius i visuals.
Evidentment, la seva estada a Hollywood en el context de la progressiva crisi del model
clàssic ocupa un bon espai en el llibre de José Luis Castro de Paz. Un ample recorregut que
acaba en el seu darrer llargmetratge, La trama (1976), i que sempre busca les
interaccions i transvasaments entre l’estil hitchcockià i el seu gust per l’excés i el model
gens hermètic del cinema clàssic. L’autor dedica un considerable espai a tocar el Hitchcock
televisiu i també du a terme el decoupage, l’anàlisi, d’una breu seqüència del film mític
Vértigo (1958) per posar en evidència la seva complexitat textual. Un llibre molt
recomanable que serveix per aprofundir i pensar l’obra de Hitchcock tot defugint els llocs
comuns i els manuals acumulatius que tan sols es dediquen a reescriure i repetir el que ja s’ha
dit.
lectures: 1017
Joan Millaret Valls
19 de març de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Hitch: sempre el més gran
Roc
19-03-2012
l'altre dia a La 2, van emetre un gran documental sobre el mestre!
