cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ESPIES EN 35 MILLMETRES. EL TALP HA RECUPERAT L'ESPERIT DELS CLSSICS DEL CINEMA D'AGENTS SECRETS

Lestrena fa uns mesos de Missi impossible: Protocol fantasma i El talp ha estat la prova que els complots empresarials i poltics, amanits amb girs argumentals inesperats, sn una excellent frmula per a omplir les sales. Si b sn dues propostes cinematogrfiques diferents (la primera s el tpic blockbuster i la segona una obra dautor), els resultats obtinguts a la taquilla demostren que les pellcules despies poden tenir espai en una cartellera sovint dominada per mags, vampirs i remakes innecessaris.

Espies modernitzats
En plena celebraci del 50 aniversari de 007 contra el Dr. No (Terence Young, 1962), la primera pellcula de lagent britnic per excellncia, sha sabut que lescocs Daniel Craig tornar a encarnar un cop ms lespia creat per Ian Fleming. Els estudis, sempre a la recerca de lxit, han intentat recuperar un personatge que temps enrere havia caigut en loblit. Als darrers anys dels 80, les aventures de Bond van fracassar. Lelecci de Timothy Dalton per encarnar lheroi no va ser la ms encertada i la franqucia es va tancar. Ja als 90, Bond va renixer amb Goldeneye (Martin Campbell, 1995). La clau de lxit va ser sin ladequaci de lespia als nous temps tot mantenint, aix s, els trets distintius del carcter de lagent i els russos com els dolents de la funci.

Els estudis (...) han sabut recuperar un personatge (James Bond) que temps enrere havia caigut en loblit i que molts consideraven obsolet
Amb tot, i amb un Brosnan massa vell per al paper (aix va dir Barbara Broccoli, productora del primer film amb Craig), les darreres aventures de Bond aconsegueixen bones recaptacions per no satisfan els seguidors tradicionals. Quan les coses funcionen no shan de tocar, se sol dir. El cas s que han volgut introduir canvis i han parit un personatge fosc, que ha perdut el seu fi sentit de lhumor. Curiosament, per, ara mostra obertament les seves ferides emocionals. A Casino Royale (Martin Campbell, 2006), lagent perd la dona que estima i des de llavors segueix endavant amb lnic objectiu de venjar-la. De fet, es va decidir fer-ne una fluixa continuaci directa anomenada Quantum of solace (Marc Foster, 2009), tota una novetat a lunivers Bond, on cada pellcula presentava una histria que quedava tancada.

Els espies tamb ploren
Un altre agent a qui han fet un lifting s Ethan Hunt, el lder de Missi: Impossible. Brian De Palma va ser lescollit per dirigir ladaptaci al cinema de la mtica srie de televisi. Dentrada, van eliminar el grup despies que protagonitzava loriginal creat per Bruce Geller i van donar el lideratge a Tom Cruise. De Palma va respectar alguns elements de la srie i va parir un cctel dacci, intriga i erotisme que ha tingut tres entregues ms. Cruise, productor de la nissaga, ha contractat un director diferent per a cada seqela, adaptant la histria i el carcter de lespia a lestil del realitzador de torn. A Missi: Impossible II (John Woo, 2002), lagent de lFMI anava repartint mastegots mentre es passejava per una Sevilla on se celebraven les falles. Com en el cas de Bond, van pensar que calia afegir valor emocional al personatge. Aix, a Missi: Impossible III (J.J. Abrams, 2008) el van voler casar. Lexperiment no va funcionar.

El quart captol, estrenat a finals de lany passat, insistia tmidament a mostrar-nos la part ms frgil de lagent Hunt i els seus reclutes. La direcci de Brad Bird, procedent del cinema danimaci (Els increbles, Ratatouille), ha perms als seguidors de Cruise veurel penjar dun gratacels de Dubai, empaitar el dolent tot travessant una tempesta de sorra i salvar el mn un cop ms. Bird sap que aix era el que el pblic esperava i ho va potenciar. Missi: Impossible funcionar mentre mantingui lespectacularitat i la pirotcnia per sobre de les emocions. Les escenes dramtiques grinyolen i no fan avanar la histria. A ms, allunyen lEthan Hunt del tipus dagent que havem conegut.

Un espia als Oscar
Si els actuals Bond i Hunt han estat modificats fins acabar sent una trista cpia de si mateixos, lSmiley de Gary Oldman a El talp (Tomas Alfredson, 2011) recorda el dAlec Guiness a ladaptaci televisiva de la mateixa obra que va fer la BBC el 1979. Lluny de voler revisar el mite, els responsables de la pellcula han estat respectuosos amb la novella de John Le Carr. Alfredson, realitzador de lestimulant Djame entrar (2008), afegeix una mirada distant, gaireb glida, a la figura de lagent Smiley, heroi i sospits al mateix temps. El director suec ha optat per tancar els seus protagonistes en interiors opressius, tenyits de tonalitats grises i blaves, on la fredor de la llum i lambient s la constant. A mida que avana el metratge, El talp accelera i cada pla ens fa pensar que en qualsevol moment tota aquella tensi acumulada acabar esclatant de rbia.

(...) els responsables de la pellcula (El talp) han estat respectuosos amb la novella de John Le Carr
A la presentaci de la pellcula, Alfredson explicava que els guionistes van voler comptar amb la collaboraci de Le Carr. Lescriptor, que havia estat espia, es va involucrar activament en la realitzaci del projecte amb lobjectiu dacostar-se el mxim possible a la realitat de la Guerra Freda. El resultat ha satisfet pblic i crtica, que assenyala El talp com un dels ttols del 2011. Allunyada de lestridncia habitual dels films despionatge, lobra se centra en el tractament de temes universals per fer-nos arribar el seu missatge. Lamistat, la confiana i la traci.

Gir a la comdia
Malgrat lxit dEl talp, lagent secret al cinema davui o b s un tipus amb massa traumes o b un pallasso que tot ho embolica. La versi cinematogrfica del Superagent 86 (Peter Segal, 2008) pretenia ser un producte de diversi familiar i pel cam va perdre la ironia de loriginal televisiu. El cmic Steve Carrell, lactor escollit per interpretar Maxwell Smart, s un digne hereu de Don Adams, per s lnica nota agradable duna pellcula prescindible que tan sols aconsegueix que enyorem la srie en qu es basa.

Tot apunta que la tendncia ser aquesta. Johny English, Coddy Banks... El cinema actual s ple dagents secrets que mentre resolen els seus casos han de fer riure. Pocs ho aconsegueixen. Per aquesta ra, la presncia dEl talp a la cartellera suposa una dosi desperana per als fantics de les pellcules clssiques despies. Noms preocupats per les xifres, els responsables de Hollywood han desvirtuat la figura de lagent fins a convertir-lo en una broma de mal gust. La pellcula de Tomas Alfredson s tota una declaraci dintencions. s un crit rebel davant la llarga llista de ttols lamentables que hem hagut de suportar durant anys i una aposta per recuperar la dignitat de lespia. I ho fa mirant enrere, sent lleial als seus orgens. Ho fa recuperant lestil clssic del gnere. Tota una gosadia, en aquests temps.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 775

Marc Busquets i Obr

27 de març de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

article molt interessant...
Cesc27-03-2012

Bon retrat de l'actual Bond. Pel meu gust, sense la grcia d'abans!
Joan M.27-03-2012

Cert. El Bond d'ara no conven. I a sobre amb el Bardem fent de dolent.
Jordi28-03-2012

interessant, per llstima que fa mesos enrere ja parlveu d'aix i de la peli talp: http://www.cinemacatala.net/noticies.php?id=1346
karlos29-03-2012

Per aqu tamb parla de Bond i de les pardies. A mi m'ha agradat
R.B.29-03-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small