cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DIVERS I COMPLERT CATLEG DE MIRADES EN ELS 24 RENCONTRES DE CINEMA LLATINOAMERIC DE TOULOUSE

A Tolosa de Llenguadoc sha pogut veure en la secci oficial a competici el sorprenent debut en el llargmetratge de la xilena Dominga Sotomayor que a De jueves a domingo ha fet una road-movie sense prcticament sortir de linterior del vehicle on viatge una famlia i que va esdevenir la pellcula triomfadora al recent festival de Rotterdam. Un desplaament per carretera on predomina el punt de vista duna nena de 10 anys que viatja amb el seu germ petit i els seus pares mentre sendinsen en paratges cada vegada ms ferstecs i desrtics per fer alguna parada i retrobar vells amics. La nena s testimoni del deteriorament de la relaci dels seus pares, un procs de ruptura sempre entrevist, elidit, soterrat, que es manifesta en comptades ocasions. La nena aprn a copsar i a conviure silenciosament amb aquesta nova situaci que sest gestant mentre pot seguir gaudint de la presncia dels pares. Es tracta duna pellcula explicada ben b des de la lluna davantera i posterior dun cotxe, convertit en marc omnipresent de lacci. Una intelligent opci que sap combinar accions interiors i exteriors a travs de la lluna transparent, finestra oberta al mn familiar.

Una altra bona pellcula s el primer llargmetratge de largent Santiago Mitre El estudiante que venia de guanyar el passat festival de Xixn i que es podria inscriure en un nou rebrot dun cinema argent independent. El coguionista dalguns films del seu compatriota Pablo Trapero du a terme la incisiva dissecci dels grups de poder que controlen una universitat com a exemple i, tamb, metfora del funcionament del mn poltic. Un estudiant sembolica gradualment en lagitaci dels grups poltics dins de la universitat de Buenos Aires per acabar formant part en un lloc destacat dun dels bndols. Desapareixen els principis i els ideals i tot es resumeix en un laberint de xarxes de suport, pressions, tracions, gremialisme, recompenses pels serveis prestats o fidelitats. Tot est narrat amb la intensitat i nervi dun fosc thriller com si la mfia i el seu funcionament corrupte i podrit shagus enquistat en lespai del saber mentre que els que controlen el poder reparteixen crrecs i ctedres i deganats i tota mena de favoritismes.

Una altre notable pellcula s el debut del brasiler Eduardo Nunes Sudoeste en qu ofereix un cinema fascinant i hipntic grcies a la utilitzaci del blanc i negre gentilesa de loperador Mauro Pinheiro Jr - i una posada en escena de ritme lent i contemplatiu amb pausats moviment de cmera i llargs plans-seqncia. El carcter ms estrany i enigmtic laporta la histria de la vida sencera duna dona compresa en un sol dia, des del seu naixement, infantesa, edat adulta fins a la maduresa i la mort. Un relat cclic en qu comenament i final es retroben com una volta ms dun etern retorn que es podria estirar en el temps. Un cinema en els marges del fantstic que gaudeix dun to onric i surrealista per on semblen ressonar tamb vells batecs provinents dun cinema novo brasiler ple de primitivisme i aires ressecs i erms.

Dins de la secci oficial destaca tamb el tercer llargmetratge del mexic Matas Meyer Los ltimos cristeros centrada en les revoltes histriques posteriors a la Revoluci Mexicana protagonitzades per defensors del cristianisme desprs de la prohibici i persecuci del seu culte. Ms enll dun film histric on podria predominar lacci i els enfrontaments, el film es centra en el viatge collectiu i privat dun grup dinsurgents que samaga en les muntanyes. El director sallunya de la mstica religiosa feta dimatgeria i pregries per anar a buscar lemoci i la bellesa a travs duna depuraci en la posada en escena i el minimalisme narratiu i expressiu. Una monstica aventura explicada a travs de la llum, el paisatge, el silenci, el deambular dels fugitius, els rostres, la manca darengues i diatribes i sermons, fins a desembocar en un espart bany collectiu en un rierol. Un film que transmet ressons dessencialisme transcendent de Bresson i connecta tamb amb un vague tellurisme marca Albert Serra.

Una altra cinta mexicana a concurs gens menyspreable s el primer llargmetratge de Kyzza Terrazas El lenguaje de los machetes que enllaa amb les turbulncies del mn modern i el desconcert davant de tot plegat. El director mexic explica la histria duna parella damants aclaparats per problemtiques poltiques locals i vctimes dun malestar i un ressentiment contra el mn que els condueix a posicions nihilistes i de destrucci. Una esttica descuidada, bruta i confusa, on conviuen tant el documental com la ficci, encomanen el difs estat de rbia i cabreig dels amants aix com la urgncia de la insurgncia i la revolta descontrolada.

Un festival extensssim que ofereix tot un ampli ventall de mirades i sensibilitats diverses com a catleg dun cinema llatinoameric prolfic i divers que ha vist completada la seva programaci amb diferents retrospectives on destaca especialment la dedicada al record del desaparegut cineasta xil dabast internacional Raul Ruiz. Un espai que ha afavorit la recuperaci de films com el cas de labsoluta genialitat que s Das de campo i que significava el seu retrobament amb Xile lany 2004 desprs danys de recorregut francs. Igualment sha pogut veure la descoberta recent del seu primer curtmetratge perdut La maleta (1962) compost de sonoritats torbadores que podrien rimar perfectament amb lunivers posterior del David Lynch ms subterrani i malalts de Cabeza borradora.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de De jueves a domingo

lectures: 665

Joan Millaret Valls

28 de març de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small