En un panorama cinematogràfic tan avorrit com l'actual (i més en el cas de l'espanyol), la presència a la cartellera de realitzadors com Nacho Vigalondo és estimulant. Arriscat, irònic i irreverent, el càntabre ha confirmat les expectatives que va generar la seva original òpera primera, Los cronocrímenes (2008), i millora amb Extraterrestre, el seu segon llargmetratge.
L'amor, sempre l'amor Després d'una nit de gresca, un home i una dona es desperten al mateix llit encara que no recorden res del que ha passat. De sobte, ell descobreix que ningú passeja pels carrers, que la ciutat està deserta. I que, al cel, un ovni els amenaça. Que ningú s’enganyi. No som davant d’un film de ciència ficció. O, almenys, no davant la típica pel·lícula de ciència ficció. Extraterrestre és una comèdia romàntica. Una història d'amor marciana.
Infidelitat, enveja i por són el motor que mou la pel·lícula. Vigalondo opta per tancar als seus protagonistes al pis de la noia, interpretada per Michelle Jenner. En aquest ambient opressiu, i en aparèixer el nuvi d'ella i un veí tafaner, Extraterrestre avança per convertir-se en la lluita de tres tipus grisos i ridículs per l'amor de la donzella. Covards i mentiders, usaran tots els seus trucs per seduir-la. L'embolic està servit.
Volta de rosca al gènere Vigalondo ens brinda una història en què la invasió alienígena és l'excusa per a reflexionar sobre l'amor i la seva fragilitat. I a més, amb humor. Procedent de la comèdia (va ser guionista del Vaya semanita, d’ETB), el realitzador signa uns diàlegs àgils, delirants en ocasions. No obstant, el principal encert d'Extraterrestre el trobem al seu repartiment. Algunes de les seqüències entre Carlos Areces i Raúl Cimas són realment divetides, encara que el més surrealista és l'aparició del còmic Miguel Noguera.
Si bé respecta les regles bàsiques de les pel·lícules noi coneix noia, el més rellevant d'Extraterrestre és la volta de rosca que dóna al gènere. Col·locant als seus protagonistes en una situació límit, Vigalondo transmet la feblesa i el caràcter canviant dels llaços que ens uneixen. I, de passada, aconsegueix la riallada de l'espectador en retratar que estúpids que som els homes quan ens enamorem.
Carlos Areces (d’esquena), Michelle Jenner i Juan Villagrán a Extraterrestre. (Foto: EFE).
lectures: 725
Una crítica de Marc Busquets i Obré
4 d'abril de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
em sap greu Marc repetir crítica, la tenia escrita de fa dies i avui l'he corregit i enviat, ara he vist que ja n'havies publicat una, en tot cas molt bona crítica i ben sintetitzada!
èric
04-04-2012
Cap problema, home. Així tenim debat sobre la pel·li. La teva també m'ha agradat!
Marc Busquets Obré
04-04-2012
Una peli al menys curiosa...
Josep M.
04-04-2012
Em recorda una mica a l'Alex de la Iglesia. Mescla gèneres, té un peculiar sentit de l'humor... Esperem que no acabi igual, dirigint parides com balada triste de trompeta. Bona crítica, hi estic d'acord
Joan F.
04-04-2012
a mi em sembla una estafa de pel·lícula, protagonitzada per personatges insuportables (tots ells!)
