cinema catal� . caT
Notícies anteriors
PLANET ZOMBIE

Amb un dia de diferncia lunivers zombie ha tingut dos impactes audiovisuals molt destacats: lemissi a la Sexta en obert dels dos darrers captols de la segona temporada de Walking Dead, i lestrena de lesperat tercer lliurament de la nissaga REC, aquest cop amb Paco Plaza com a nic director dorquestra. Dues propostes que demostren la vitalitat que gaudeix en els darrers anys aquest subgnere dins el terror, i tamb lmplia gamma dapropaments que permet, fet que desmenteix clarament la opini generalitzada i simplista entre els espectadors menys interessats o directament detractors daquest tipus de cinema. De fet, si mirem enrere veiem una constant evoluci des dels primers exemples del cinema clssic amb la fundacional White Zombie (La legin de los hombres sin alma) protagonitzada pel gran Bla Lugosi i amb el catal Xavier Cugat en tasques de composici musical o Jo vaig caminar amb un zombieLa nit dels morts vivents de George A. Romero, considerat per la majoria com a pare i mxim exponent del gnere, pel fet dhaver assentat les bases del cinema de zombies modern, amb el look, la forma de caminar i la lentitud, el comportament grupal i instintiu, la fixaci per la carn humana, laparent manca dintelligncia .... A partir daqu, aportacions han estat mltiples i variades, amb noms tan llustrosos com Wes Craven (La serpiente y el arco iris), Peter Jackson (Braindead), Lucio Fulci (Zombi 2), Paul W. S. Anderson (Resident Evil), Danny Boyle (28 das despus), i un cada cop ms accentuat enfocament cmic, on cal destacar Zombies party d'Edgar Wright, Planet Terror de Robert Rodrguez o Zombieland de Ruben Fleischer.

En aquest context, la irrupci de REC al Festival de Sitges de 2007 va resultar tot un fenomen. Amb un pressupost molt baix, el rodatge en un nic edifici de la Rambla de Catalunya i quasi com un experiment, Jaume Balaguer i Paco Plaza van aconseguir crear un film sorprenent, malgrat ajudar-se delements molt explotats en el cinema de terror, com el del fals documental o ls dun sol espai, i que va anar ms enll del pblic habitual daquests tipus de produccions, tamb grcies a una molt bona campanya de publicitat, recolzada en els premis atorgats en el mencionat festival. Amb aquests antecedents la seqela semblava cantada, i aix el 2009 es repetia la frmula de lxit amb els mnims canvis: inauguraci de Sitges, fals documental, el mateix edifici, i lacci iniciant-se all on finalitzava la primera part. I amb les xifres de recaptaci a la m no es pot negar que va ser un bon negoci, malgrat haver-se perdut lefecte sorpresa i a la prctica semblar quasi un remake. Vistos aquests dos primers captols, era evident que hi havia cam per continuar aprofundint en la histria, per tamb ho era que no es podia seguir en la mateixa lnia, i simposaven canvis formals i argumentals. Aix, el primer que va transcendir va ser que es farien dues cintes ms, per ara cada una dirigida en solitari pels dos directors. I tot semblava indicar que es situarien temporalment, una abans de la infecci de ledifici i laltra veient els efectes posteriors.

Amb tots aquests antecedents hi havia molta expectaci davant lestrena de REC 3. Gnesis, i aix veure com evolucionava la nissaga de la m de Paco Plaza. El resultat final s un film molt diferent dels primers, i dun to marcadament humorstic i pardic. Es canvia lambient opressiu i nocturn de ledifici per la lluminositat i la festa dun casament, que aix si, serveix de pretext per continuar aprofundint en aquest retrat costumista que es fa de la societat espanyola, on semmarca aquesta invasi zombie. Estructuralment la cinta t dues parts molt diferenciades, amb una primera que enllaa amb lenregistrament subjectiu dels dos precedents i que cont aquesta acumulaci de tpics ibrics que es produeixen en quasi tot enlla nupcial. I una segona on ja sens ofereix el relat des del punt de vista de la cmera del director i on es desenvolupa la infecci zombie i la lluita per la supervivncia dels protagonistes. En aquest aspecte la proposta s generosa en els detalls ms sanguinolents, per sempre amb un enfocament ms proper a la comdia ms gamberra. I s que aquest s sens dubte un dels principals atractius del film, amb bromes constants i moments dautntic de deliri, com laparici de cobrador de lSGAE, la fixaci pel cinema verit daquesta autntica troballa que s el cmera Atn (amb una semblana curiosa, per cert, amb un jove lex de la Iglesia), el tipus disfressat de Bob Esponja, les armadures, o la frase lapidria sobre lavi i el seu sonotone del final. Bromes que en algun moment apropen la cinta quasi al que seria un Spoof, fet que ve reforat per la quasi nulla descripci de personatges, ms plans que una etapa de la primera setmana de Tour de Frana, i les referncies constants a daltres films, com Evil Dead, El resplandor, Alien, o fins i tot la mtica Duelo al sol. Per altra banda, no es pot negar que la cinta suposa una certa decepci pel que fa a les preguntes que prometia respondre sobre la Nena Medeiros i lorigen daquesta infecci, ms enll de les imatges reflectides als miralls o la intervenci del capell. En tot cas, veurem qu ens prepara Jaume Balaguer amb REC 4 Apocalipsis, que promet tamb emocions fortes en aquest, sembla que ara si, tancament de la nissaga.

A les antpodes de tot aix trobem la segona temporada de Walking Dead, que ens ofereix un enfocament molt ms seris, sense concessions a lhumor i amb una molt treballada construcci de personatges, que composa un drama coral, quasi shakesperi, sobre la naturalesa humana. Lhome en un escenari apocalptic, enfrontat a les seves febleses i als seus instints ms primaris, i els rols que sestableixen en un grup de persones. Pel que fa a la part zombie, la veritat s que ha estat molt dosificada, si excloem el doble episodi final, i els pocs caminants que han anat apareixent, han tingut bsicament una funci dramtica, que ha suposat alguna mena de detonant en el grup. Aquesta estructura ha tingut com a peatge principal alguns episodis un xic montons cap a la meitat de la temporada, per que vist el final, queden justificats en ares a aprofundir en les raons i les transicions personals dels protagonistes. Tots aquests ingredients ha tornat a suposar nous rcords daudincia en la TV nord-americana per la prestigiosa cadena AMC, en un nou xit transversal de lunivers zombie.

Queda clar doncs, que possiblement ens trobem en el punt lgid de linters popular i meditic pel fenomen zombie, coincidint (casualitat o no) amb els pitjors moments de la crisi econmica. Aquest fet podria sens dubte, ser objecte de mltiples anlisis, ja que tradicionalment aquests ssers sense nima han servit de metfora per parlar de feixismes, comunismes, la societat de consum... i molts altres moviments socials. Per en el fons, estem parlant bsicament de cinema, de lexplicaci duna histria a travs de les imatges i un determinat plantejament visual. I en aix, el planeta zombie t una oferta cada cop ms mplia i variada, que connecta amb un pblic creixent, que ha deixat els prejudicis enrere mirant ms enll de lestereotip.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 662

Marc Serra

20 d'abril de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small