LOS VENGADORES, UNA SELECCIÓ DE SUPERHEROIS DINAMITA LA CARTELLERA
Arriba The Avengers, una producció de Marvel Studios en associació amb Paramount Pictures. Els icònics superherois de Marvel: Iron Man, l'Increïble Hulk, Thor, Capità Amèrica, Ull de Falcó i La Viuda Negra, s'incorporen a l'acció quan Nick Fúria, director de Shield (l'Agència Internacional de Manteniment de la Pau) inicia una operació de reclutament a escala mundial. L’objectiu és reunir un equip de superhomes i una superdona amb la finalitat de derrotar un enemic inesperat que amenaça la seguretat i la subsistència del planeta.
El film ha recaptat 207,4 milions de dòlars durant el primer cap de setmana a EUA, l'estrena més taquillera de tots els temps, l'anterior rècord l'ostentava Harry Potter i les relíquies de la Mort. Actualment, la pel·lícula ja creua el llindar dels 650 milions de dòlars a la taquilla mundial i és que Los Vengadores ha superat la recaptació dels seus superherois per separat amb només dues setmanes: Capità Amèrica: El primer vengador amb 364 milions; Thor amb 449 milions; Iron Man amb 585 milions i Iron Man 2 amb 624 milions de dòlars.
El boom dels superherois al cinema va agafant cada vegada més inèrcia, en especial aquestes primeres dècades del 2000, quan al juliol d’aquell mateix any s'estrenava X-Men, amb els dubtes propis de si un grup de mutants d’una de les editorials més importants de còmics podria conquerir a l’incrèdul espectador que només havia vist Batman i Superman a la gran pantalla, icones de l'editorial rival, DC Comics. El resultat no només va ser una bomba, sinó que va donar peu a més adaptacions, entre elles l'anhelada Spiderman.
Protagonitzada per Robert Downey Jr., Chris Evans, Mark Ruffalo, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Tom Hiddleston, Gwyneth Paltrow o Samuel L. Jackson, entre altres, el film està basat en l’homònima i popular sèrie de còmics de Marvel publicada per primera vegada al 1963, on els venjadors en qüestió ja es convertien des de llavors en una autèntica institució del gènere. Els actors s'ho passen d'allò més bé amb unes interpretacions fluides i summament cíniques (autoqüestionant-se a ells mateixos), demostrant una comicitat fora de sèrie i sense caure en la caricatura més superficial.
Cal destacar l’important tasca pel que fa a la banda sonora, a càrrec d’Alan Silvestri, un mític de grans produccions sci-fi que ja disposa en el seu currículum de films d’altura com Contact, Regreso al futuro o Depredador. Silvestri compon una banda sonora al més pur estil John Williams (salvant les distàncies), una simfonia aventurera i encisadora. Aquesta clamorosa banda sonora concebuda pel cada vegada més imprescindible novaiorquès, aporta unes dosis d'èpica i emoció vitals per l'acció i el desenvolupament del film.
Seamus McGarvey, que ha col·laborat a films com Expiación, más allá de la pasión, Las horas o Alta fidelidad, aquí canvia de registre i desenvolupa el seu rol de director de fotografia d’encàrrec. McGarvey aposta per una emulsió estilitzada i resultadista, que sap congeniar a la perfecció amb els efectes visuals i l’excel·lent ambientació, constituint The avengers com una amalgama d’usança avançada que combina els seus innovadors trucs apixelats amb els seus putxinel·lis CGI, acabant per amanir-ho tot amb la sal d’un contundent filtre d’historieta il·lustrada.
Per sobre de consideracions més prosaiques, celebrem que el film sigui una carta d’amor al món del còmic. Joss Whedon és un autèntic fan i dirigeix la pel·lícula que a ell, com a afeccionat, li agradaria veure. Es nota en els diàlegs, en els girs sorpresa, en el comportament dels personatges, fins en el moviment de la càmera. Tot està pensat per proporcionar altes dosis de plaer geek, sense excloure a l’espectador ocasional. Són evidents els detalls i matisos que només algú que coneix molt bé el terreny on trepitja, sap que tocaran el ressort emocional dels que han sobreimpressionat en les seves retines tantes i tantes vinyetes.
Gràcies al bon traç en la construcció i la plasmació d'aquest megablockbuster (una màquina de precisió dissenyada per fascinar a les masses), Whedon aconsegueix una sorprenent gesta equilibrant aquest circ de bèsties. Los Vengadores, com un model d'última generació construït de parts reconstituïdes, és un pletòric, pròsper i enginyosament entretingut xoc de superherois convertit en un sofisticat escapisme. Un film ple de disseminats gestos de complicitat que no vol transformar-se en una obra ontològica, sinó en un digne superentreteniment.
lectures: 907
Una crítica d’Èric Antonell
11 de maig de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
La veritat es que me va agradar molt aqueixa pel·lícula, sempre m'han fascinat els superherois americans. Durant la darrera dècada he seguit les pel·lícules que han anat sorgint de superherois i veure ajuntats uns quants a Vengadores agrada a l'espectad
Laia C.
11-05-2012
a mi no m'agraden els superherois però mho vaig passar bé, entreté dignament
martí
11-05-2012
Doncs jo ja estic fart de les pel·lis de la Marvel; ja no aporten res i es fan fatigoses... com aquesta.
Roc
11-05-2012
és cert que la majoria de pelis de marvel ja no aporten res però de totes haig de reconeixer que tres si m'han agradat, són Hulk d'Ang Lee, Spiderman de Sam Raimi i aquesta, Los Vengadores
