cinema catal� . caT
Notícies anteriors
MICHAEL HANEKE MOSTRA LES FERIDES DE L'ENVELLIMENT A AMOUR, MENTRE JOHN HILLCOAT FESTEJA AMB TPICS DEL GNERE DE GNGSTERS A LAWLESS

El director de The road, laustrali John Hillcoat, ha debutat al festival de Cannes amb una aposta de gnere com Lawless perfectament inscrita en el clssic cinema de gngsters a partir dun gui del msic Nick Cave inspirat en una novella de Matt Bondurant, qui fa un retrat dels seus propis antecedents familiars dedicats al trfic de licor a la Virgnia dels anys 30 en plena llei seca. John Hillcoat sha rodejat dun equip actoral espectacular comandat pel jove Shia LaBeouf, Jason Clark i Tom Hardy com els germans Bondarunt, Guy Pierce en una caracteritzaci de sdic cap de policia o Gary Oldman com a cap duna banda de gngsters que controlen el trfic illegal de whisky. En aquest ambient dhomes durs i violents de gatell fcil trobem un parell de joves belleses com Jessica Chastain que dona vida a una prototpica femme fatale de cinema negre i Mia Wasikowska com a filla dun pastor morm que enamorar al germ petit.

La pellcula es mou en la ms genuna tradici del gnere i apareix farcida de tota mena de tpics i lloc comuns que converteixen la pellcula en un correcte entreteniment. Lesttica del gnere s mostrada a travs dels vestits elegants, els tirotejos, els esclats de violncia, les rivalitats mafioses, les persecucions en cotxe o les emblemtiques metralletes. Per enmig de la gestualitat i les maneres apropiades del gnere trobem algun element que fa torar lleugerament els contorns daquest gnere tan pautat. Un daquests ingredients nous seria lambientaci rural de la histria amb la inclusi dels paisatges i lentorn com a factor rellevant que trenca amb lhabitual decorat urb de la majoria de les pellcules sobre gngsters. I un altre element de novetat podria ser el carcter irnic de que gaudeix la narraci, especialment manifesta en el dibuix dels germans Bondarunt que semblen heretar una tradici llegendria que els fa indestructibles provocant la introducci de lhumor en la histria. I un tercer factor podria ser la major visceralitat i brutalitat en la plasmaci duna violncia ferotge associada dalguna manera al propi entorn natural.

Daltra banda, Michael Haneke repeteix en la competici oficial de Cannes per setena vegada amb Amour i sembla posicionar-se per revalidar de nou la Palma dOr obtinguda lany 2009 amb la seva anterior pellcula La cinta blanca. El realitzador austrac ens ofereix ara en el seu film francs Amour, un retrat naturalista i transparent de la relaci duna parella octogenria conformada per George (Jean-Louis Trintignant) i Anne (Emmanuelle Riva). Es tracta duna mirada neta, que sembla transmetres prcticament sense intervenci de la cmera, com un simple registre, sense subratllats, amb una planificaci justa i mesurada. Una posada de escena al servei dels dos actors protagonistes per dibuixar una radiografia quotidiana i versemblant del procs degeneratiu que comporta lenvelliment en el marc de la parella i els maldecaps associats que acaben posant a prova lestimaci.

Aquest procs de deteriorament fsic i psquic dun matrimoni culte i avingut safronta primer des de la sostenibilitat que ofereix la malaltia que pateix Anna i que li permet disfrutar encara de les coses que li agraden com la msica, la lectura i les converses amb Georges, qui li presta tot el suport. Per aquest primer moment de fcil i cmode adaptabilitat per a tots dos desembocar desprs en un segon tram en qu la patologia dAnna esdev absolutament paralitzadora per culpa de la prdua de la seva lucidesa aix com de la limitada mobilitat que tenia. En aquest moment es fa inevitable la mostraci de la nova situaci en tota la seva cruesa i nuesa ms colpidora. Aquest recaiguda irreversible en el deteriorament de les condicions i qualitat de vida necessita ara de lentrega absoluta i incondicional de Georges tot qestionant-se els lmits del sofriment hum o de la vida en condicions extremes.

En aquest procs resulta reveladora lescassa presncia duna filla desbordada de feina, Eva (Isabelle Huppert), que apareix de forma intermitent a casa dels pares i que no sembla comprendre el seu comportament, ni participa de la seva cura i, fins i tot, en sembla quedar exclosa. Un posicionament de la filla que podrem dir que descuida la seva responsabilitat envers els seus propis pares i que entendrem reprovable per que Haneke sembla no prejutjar o condemnar. I s aqu on trobem aquesta mirada freda i distant de Haneke que es limita a filmar clnicament aquest procs de descomposici vital rematat per un final fantstic o allucinat, obert a qualsevol conjectura.

Notcies - Cinema Catal . NET
Michael Haneke


lectures: 615

Joan Millarert Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)

21 de maig de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small