EL VETERÀ ALAIN RESNAIS SEGUEIX REJOVENINT-SE AMB VOUS N'AVEZ ENCORE RIEN VUE, MENTRE EL SUD-COREÀ HONG SANGSOO APAREIX FRESC I JUGANER A IN ANOTHER COUNTRY
Alain Resnais retorna a Cannes per seguir continuant sorprenent a propis i estranys malgrat la seva avançada edat mostrant-se fresc i atrevit amb continus jocs narratius i idees agosarades de posada en escena. Després de Les herbes folles projectada en el marc del mateix festival l’any 2009, el veterà director proposa una suggeridora proposta de teatre dins del teatre a partir d´un parell d´obres teatrals de Jean Anouilh escrites a partir del mite clàssic d´Orfeu i Eurídice. Per a du a terme una pel·lícula que juga amb les repeticions i les versions d’una mateixa obra, el nonagenari director francès ha treballat amb un repartiment extens conformat per actors habituals del cinema i del teatre com Sabine Azéma, Anne Consigny, Denis Podalydes, Pierre Arditi o Lambert Wilson.
La presentació dels protagonistes és ben curiosa ja que tots són trucats pel seu propi nom donant peu a uns crèdits inicials plenament visuals i atrevits. El motiu de la convocatòria dels veterans actors és la lectura del testament d’un autor teatral mort que proposa un joc ben estrany als citats actors, que han treballat anteriorment amb ell, consistent en l’avaluació del seu darrer muntatge contemporani Eurídice interpretat per actors joves i que és projectat en una pantalla als veterans actors presents. Una brillant idea de partida ja que els presents no poden evitar reviure l’obra representada i començaran a reinterpretar-la a partir de la projecció.
I com en els citats a la casa del difunt hi ha dos companyies diferents que han interpretat la mateixa obra ens trobarem fins a dos actuacions improvisades en paral·lel a la projectada. Resnais no amaga la condició teatral d’aquest joc enrevessat i reivindica precisament la seva teatralitat a través de la presència dels decorats així com la representació en diferents espais escènics, sobretot una simulada com una estació de tren. El resultat en alguns moments és prodigiós ja que l’artifici de tot plegat és mostrat en un to fantàstic a través d’alguns plans d’elegància magistral. D’altra banda, un to eteri i irreal molt adient a la història dels vells amants en què Orfeu va a retrobar Eurídice morta. Malgrat algun moment molest per culpa de la gestualitat amanerada d’alguns actors en alguns passatges, el cert és que Resnais se’n surt prou bé del repte i ens deixa a tots una mica bocabadats per la seva valentia i sentit de l’experimentació visual i narrativa.
En la mateix jornada del dilluns 21 de maig els jocs metanarratius van tenir una pertinent extensió després de l’original aventura d’Alain Resnais en la darrera obra del sud-coreà Hong Sangsoo In another country. L’obra encomana també una sensació de frescor i improvisació ben agradable que podríem dir que hereta l’esperit desinhibit i intranscendent que poden encomanar algunes obres primerenques. Es tracta d’una aposta estranya en el context d’un festival tan seriós com aquest ja que el director sud-coreà s’inclina pels registres de comèdia de situacions a partir de la senzilla premissa de treballar amb escassos elements i que aquests es repeteixen en diferents variacions.
El resultat son tres episodis oposats interpretats pels mateixos actors que donaran vida sempre al mateix personatges però on hauran canviat les seves característiques. El marc de les tres històries és un hotelet a la platja d’un poble sense gaire atractius allunyat de Seul. Els personatges centrals són una actriu francesa – interpretada per una Isabelle Huppert que reincideix a la secció oficial després de l’aparició a Amour de Haneke -, un vigilant de la platja i un director de cinema acompanyat de la seva dona embarassada. Els tres episodis exploten el fenomen de l’estrangeritat a partir de l’estranyesa que provoca l’estada de l’actriu francesa donant jocs als clàssics malentesos lingüístics en l’ús de l’anglès i els inevitables contrastos culturals. I l’altra ingredient més important seria el retrat humorístic que proporcionen els desitjos i els impulsos sexuals arran de la fascinació que desvetlla una dona estrangera donant peu a tota mena de jocs de seducció i escomeses amatòries inherents a la clàssica lluita de sexes.
Pel·lícula sense pretensions, d’abast limitat, austera però eficient, a la qual que no se li pot negar un irresistible atractiu i encant. I entre els motius d’ alegria trobem a una Isabelle Huppert inèdita sustentada en la vis còmica que generen els diferents moments en el seu triple paper de dona estrangera que trasbalsa el seu immediat entorn.
El realitzador Alain Resnais
lectures: 910
Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)
