cinema catal� . caT
Notícies anteriors
HANEKE OBT LA SEVA SEGONA PALMA D'OR AL FESTIVAL DE CANNES

El director austrac referma la bonica histria damor que mant amb un festival com el de Canes que sempre ha tingut cura de programar els seus films i que lha guardonat en nombroses ocasions. Michael Haneke obt ara una segona Palma dOr en aquesta 65 edici del Festival Internacional de Cine de Canes pel seu film Amour, desprs que lany 2009 rebs el mxim guard del festival per la seva anterior pellcula La cinta blanca, i daquesta manera safegeix a la llista daltres illustres directors que han doblat Palmes dOr com Emir Kusturica o els germans Dardenne.

El jurat de la secci oficial presidit per Nanni Moretti ha imprs una indissimulada tendncia realista en el palmars global privilegiant aquells films que procuren retratar amb transparncia i naturalitat una quotidianitat social i humana. Tot i ser una de les principals favorites a esgarrapar algun premi important, Amor de Michael Haneke sinscriuria perfectament en aquesta sensibilitat ms social i realista, daltra banda, una de les constants temtiques presents en tot el cinema del president del jurat Nanni Moretti. Una pellcula extremadament sbria i concisa transformada en crnica distant i objectiva de lenvelliment dun matrimoni gran en qu es mostra sense subratllats el seu procs gradual de deteriorament fsic i mental.

Aquesta tendncia explicaria, en part, que un guard tan important com el Gran Premi del Jurat fos, incomprensiblement, per un film tan exasperant i ferrags com Reality de Matteo Garrone , que podria encaixar perfectament en un cinema equivalent a la comdia neorealista italiana ms populista i de caire irnic. Una decisi fora polmica que desvetlla tamb tota mena de suspiccies ja que es podria parlar de favoritismes quan el president del jurat oficial Nanni Moretti es decideix per atorgar un premi al seu compatriota Matteo Garrone.

Aquesta voluntat de privilegiar un cinema inspirat en trossos de realitat i que per tant es proveeix tamb dels maldecaps de la nostra societat en crisi, tindria tamb la seva extensi en el Premi Especial concedit, exageradament, a una pellcula explicada en clau de comdia social esperanadora com The angels share del britnic Ken Loach, daltra banda, un altre director que es deixa festejar molt pel Festival de Canes. Es tracta dun nou encontre del director britnic amb una frmula prpia que sembla donar-li fora rendiments consistent en mostrar de forma creble una poblaci jove marginal entre la delinqncia i latur, incorporar ingredients de comdia social i popular entretinguda i simptica, transmetre un missatge de contingut social positiu i posar-hi la cirereta del final feli i reparador.

El jurat oficial ha reconegut tamb els mrits de la cinta romanesa Dupa dealuri (Ms enll dels turons) de Cristian Mungiu amb sengles guardons que han premiat tant el gui, escrit pel mateix director, com lactuaci de les dues noies protagonistes, Cristina Flutur i Cosmina Stratan. Es tracta dun dels ttols ms suggeridores i intelligents de la present edici centrat en lamor fluctuant de dues noies separades ara per creences religioses i que sha inspirat en fets reals ocorreguts a Romania en un monestir allunyat del mn en qu es van dur a terme possibles prctiques dexorcisme fruit duna concepci molt primitiva de la religi aix com tamb per culpa duna innocncia i incompetncia absoluta per tractar una noia amb trastorns nerviosos violents.

Del palmars en va sortir reforada a ms la discreta pellcula Jagten (La cacera) del dans Thomas Vintenberg que proposa un model de pellcula amb lectura social i antropolgica sobre la progressiva follia duna comunitat rural capa de fer la vida impossible a un professor deducaci infantil titllat dabusos sexuals fruit de les declaracions duna nena amb fora imaginaci. Malgrat que la cinta es construeix, artificiosament, a partir de la nulla credibilitat que es dona al professor enfront del convenciment absolut de la direcci i psiclegs de lescola i desprs tot el poble en general que mai es planteja posar en dubte la declaraci de la nena, el resultat s que ofereix un retrat brutal de les dinmiques primitives i salvatges que afloren en el comportament hum en una comunitat tancada.

En lnies generals podrem descriure un palmars bolcat en la recerca de pgines viscudes extretes de la realitat que ha escombrat absolutament del palmars la presncia estranyament nombrosa en ledici present de cinema nord-americ i que ha prescindit del risc, la valentia, l agosarament o la dissidncia de pellcules tan esplndides com la dels francesos Alain Resnais amb Vous navez encore rient vu o Leos Carax amb Holy motors. De totes maneres cal subratllat la valentia de limportant Premi a la Millor Direcci concedit al director mexic Carlos Reygadas pel seu fascinant, inquietant, precis, torbador i inestable film de caire fantstic o apocalptic Post tenebras lux que cobriria lespai ms procliu a la polmica al tractar-se duna pellcula tan inclassificable i indefinible que alguns han considerat com feta prcticament contra el gran pblic.

Notcies - Cinema Catal . NET
Michael Haneke amb la seva segona Palma d'Or

lectures: 751

Joan Millaret Valls (Enviat especial al Festival de Cannes)

29 de maig de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Haneke es el millor exemple de la brutalitat cinematografica...
K.D.30-05-2012

Llstima que en Trintignant s'hagi quedat sense premi
Laura30-05-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small