cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS NENS SALVATGES (PATRICIA FERREIRA, 2012)

El 2010 va ser un gran any pel cinema catal, grcies sobretot a dos ttols centrats en el mn de la infncia, com eren Pa negre i Herois. Dos anys ms tard, sembla que es podria repetir la frmula de lxit amb Els nens salvatges, que de moment ja ha superat amb nota el seu pas pel Festival de Mlaga, on va ser la gran guanyadora, amb els premis a millor pellcula, gui, i els actors de repartiment: lex Monner i Aina Clotet. I no s destranyar, ja que aquest film de Patricia Ferreira, suposa un excellent apropament al mn dels adolescents davui en dia, abordant sense complexes, diversos aspectes de les seves vides, que tots sumats incidiran decisivament en el seu trnsit per aquesta complicada etapa vital, i que en molts casos, marcar irremissiblement la resta de la seva existncia.

El primer que cal destacar dEls nens salvatges, s sens dubte el seu gui, que de manera mesurada i progressiva et va presentant els personatges, dels quals poc a poc vas descobrint les seves inquietuds, frustracions, secrets... I a ms, safegeix un element dintriga amb linterrogatori als tres nois, que al principi tampoc et queda molt clar si s escolar o policial, al estar rodat tan sols amb un primer pla dells i les veus en off dels interrogadors. De tota manera no s una cinta on largument sigui especialment important, ja que el tema de la beca a Amsterdam o el campionat de kickboxing sn merament excuses per parlar del dia a dia dalguns adolescents en particular i la societat del nostre pas en general. La grcia, lencant, s la forma com es descriu aquesta realitat, els detalls que van puntejant tota la narraci, com ara les fixacions de la mare del personatge de la Marina Comas pel menjar sa i lestilisme, el mbil que es compra la mare que ha de traspassar el bar, o el silenci culpable de la jove professora interpretada per Aina Clotet, al final de la cinta, contraposat a la seguretat i empenta mostrada en la seva presentaci tamb a travs duna conversa amb la directora Emma Vilarassau. En aquest punt la pellcula sapunta en certa manera al corrent de cinema social europeu, i fins i tot a ttols recents de la nostra cinematografia com ara els Cobardes de Jos Corbacho i Juan Cruz, per imprimint-li un to menys costumista i emftic, on sense renunciar a la militncia ideolgica, que tamb la t, defuig el dogmatisme ms evident, en favor dun enfocament ms vital o generacional a lestil dels Quatre-cents cops de Truffaut.

A nivell de personatges el film sestructura en tres nivells: els nens, els pares i els mestres. Cada un amb el seu ecosistema particular, per amb unes relacions simbitiques sovint massa traumtiques i contraproduents. Els tres protagonistes estan en aquella difcil edat en qu han acabat de ser nens i tot just comencen a donar les primeres passes en el mn de ladolescncia, assumint ms responsabilitats, enfrontant els primers revessos de la vida, comenant a qestionar-se les coses..., i fruint dels primers espais de llibertat personal. En una paraula: madurant. I en aquest procs, la cinta posa mfasi en el paper dels pares i els mestres, especialment en el seu vessant negatiu, amb un ventall molt ample de prototipus: el pare autoritari i incomprensiu (Francesc Orella), la mare que no escolta la seva filla (Clara Segura), la projecci danhels personals en el fill (Jos Lus Garca Prez), el pare humil que tan sols vol que el seu fill estudi i aix prosperi ms que ell (Eduardo Velasco), lexorcisme de traumes infantils dun professor que detesta els nens dolents (Marc Rodrguez), la jove professora idealista amb ganes de canviar el mn (Aina Clotet), o la directora pragmtica (Emma Vilarasau).

Patricia Ferreira sap treure tot el suc a un repartiment molt ben escollit, que demostra la competncia i carisma dun grup dactors, majoritriament catalans, que poc tenen a envejar a daltres cstings corals de cinematografies tradicionalment ms reconegudes en laspecte interpretatiu. Especialment cal destacar els tres nois protagonistes, amb labassegador lex Monner, que donar molt a parlar com a rebel sense causa; Marina Comas i la seva facilitat innata per expressar estats dnims amb poques paraules, i el descobriment dAlbert Bar, que sense estridncies ni sobreactuacions transmet perfectament aquesta barreja de fragilitat i sensibilitat masculina, sota una falsa faana de seguretat. Aquest (a)tpic triangle permet deixar algunes imatges pel record, com el capvespre a la platja, les trobades al parc, o les mirades creuades la nit de la baralla.

Malauradament, aquests atractius es veuen una mica enfosquits per un final excessiu, efectista, inversemblant i fins i tot contradictori amb all explicat fins aleshores, sobre el qual no aprofundirem ja que suposa una gir argumental realment sorprenent. Tanmateix, no seria atribuble a aquests darrers 5 minuts de metratge, la tbia acollida que per desgrcia ha tingut la cinta a les nostres sales. Sembla que ni els premis obtinguts, ni les bones crtiques, ni latractiu repartiment, ni lencertada campanya promocional, no han estat un reclam suficient pel seu pblic potencial. s realment una llstima. Finalment lamentar tamb algunes crtiques aparegudes per no haver estrenat la versi doblada al castell, i s amb subttols. I s que ja cansa haver destar sempre demanat perd per tenir una llengua prpia, que pot ser perfectament la versi original duna pellcula, i que no hauria de suposar cap dificultat per entendre-la als habitants daquest pas petit que diria en Llach.

Notcies - Cinema Catal . NET
Els joves protagonistes de la pellcula


lectures: 734

Una crtica de Marc Serra

19 de juny de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

pelicula excelent!!!
Rufus19-06-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small