cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA FILMOTECA POSA AL DESCOBERT EL MESTRE DE L'ANIMACI TXECA JAN SVANKMAJER

La Filmoteca de la Generalitat presenta fins el 30 de juny la filmografia complerta del cineasta txec Jan Svankmajer en un cicle titulat El surrealisme possible. Es tracta duna oportunitat irreemplaable per descobrir el cinema danimaci daquest mestre mundial de la fantasia que roman prcticament indit a les nostres cartelleres. El cineasta de Praga Jan Svankmajer ha esdevingut un clar referent per directors illustres del fantstic com Tim Burton, Terry Gilliam i, tamb, els germans Stephen i Timothy Quay, declarats seguidors del director txec.

Jan Svankmajer, titellaire ell mateix, s fill duna rica tradici dels pasos de lest europeu hereva del teatre de marionetes que nodreix igualment el cinema danimaci daltres compatriotes seus com Jir Trenka o Karel Zeman. Una sensibilitat artstica que sha fet extensible tamb a altres tcniques com la cermica, lescultura o la pintura a la recerca daltres formes i textures expressives.

Jan Svankmajer entn la seva predilecci per la fantasia i la imaginaci lligada a la realitat. I el seu apropament al surrealisme, al mn dels somnis i linconscient, revela una clara intencionalitat de no crear mn parallels o alterns sin de proveir-se de la mateixa realitat per acabar subvertint-la.

La seva afinitat amb el surrealisme el condueix a integrar-se en el grup surrealista txec, fundat per lescriptor Karel Beige, vers lany 1970. Una tradici surrealista que reivindica la ironia i lhumor negre per fora hauria de topar amb el realisme oficial del socialisme estatal txec de lpoca, malgrat la seva apertura cap a Occident, grcies al seu ingredient crtic i transgressor.

La seva fascinaci pel cinema neix arran del descobriment dels genis russos com Eisenstein o Dziga Vertov i senriqueix amb la influncia de mestres del surrealisme com el cineasta Luis Buuel o els pintor Salvador Dal. Un dels grans de lanimaci artesanal de la tcnica fotograma a fotograma, coneguda com stop-motion, en qu es filmen successivament els objectes amb posicions diferents per acabar donant sensaci de vida i moviment quan les imatges filmades sn projectades.

Des dels anys seixanta, Jan Svankmajer ha rodat sis llargmetratges i una vintena de curtmetratges, un conjunt de peces que han fornit una obra a reivindicar i que han contribut a superar clixs enquistats que relacionen el cinema danimaci o de titelles amb el mn infantil, en consonncia amb algunes declaracions en qu es nega a creure en un art especfic per criatures.

Durant aquests darrers dies shan pogut veure els seus dos darrers llargmetratges que combinen imatges real amb animaci, cas de la divertida Vida de supervivncia (2010) en qu es parodia les sessions de terpia i lunivers de la psicologia freudiana a travs de les turbulncies afectives dun pobre home, i la malaltissa Bogeria (2005) a travs dun pacient jove recls en un manicomi en sintonia amb els tortuosos universos dEdgar Allan Poe i el marqus de Sade.

Hi haur temps aquests dies de recuperar tots els seus curtmetratges que han estat desglossats en tres programes. Un primer paquet correspon als seus primerencs nou curts compresos entre els anys 1964 i 1968; una segona tanda est conformada pels curts realitzats entre 1968 i 1988 amb nombroses adaptacions de relats fantstics com La caiguda de la casa Usher, Jabberwockey o El pou, el pndol i lesperana; i una tercera entrega aplega curts rodats entre 1969 i 1992 en qu destaca una stira dels esports com Jocs virils, el treball amb escultures de Foscor, llum, foscor o el delirant El menjar en qu es desferma la voracitat extrema entre dos comensals cansats desperar el cambrer.

Es podr veure el seu debut en el camp del llargmetratge en una data tardana com lany 1988, desprs de treballar exclusivament en el curtmetratge durant ms de vint anys, amb Alcia, una fascinant versi dAlcia en el pas de les meravelles de Lewis Carroll feta en rgim de coproducci i rodada en angls. Jan Svankmajer t tamb una singular adaptaci del mite de Faust de lany 1995 a partir de textos de Goethe, Marlowe o lpera de Gounod en qu barreja titelles, personatges reals o figures de fang tot donant una volta de clau al mite fustic subratllant el desdoblament de Faust quan un mateix actor interpreta a Faust i al malfic Mefistfil.

Bren provocadora ha de resultar Els conspiradors del plaer (1995) en qu es dna carta lliure a pulsions i debilitats humanes com la masturbaci, el fetitxisme i tota mena de perversions sexuals lligades als plaers de la carn i dels sentits. I aquest dijous dia 21 de juny hi ha loportunitat dendinsar-nos en el mn de les obsessions maternals a El petit Otik (2000) en qu una parella estril adopta un tronc, al qual anomenen Otik, de progressiu caire aterridor com una variaci de lesbojarrada La botiga dels horrors.Per consultar programaci i horaris de projecci us podeu adrear al web http://www.filmoteca.catweb/programacio/

Notcies - Cinema Catal . NET
El petit Otik (2000)


lectures: 779

Joan Millaret Valls

19 de juny de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small