cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UN PLANTER D'INTRPRETS SALVATGES PROMET BREGA PER TALENT AL CINEMA CATAL

El cinema catal recent sembla interessat en endinsar-se dins de lunivers de ladolescncia actual. Aix ho demostren Herois de Pau Freixas, tamb guanyadora al Festival de Cinema de Mlaga dantany, o la molt ms realista Blog, dElena Trap. Sense lestilitzaci de la primera ni l'aire de cinema verit de la segona, Els nens salvatges es revela com un curis llargmetratge que intenta mostrar els problemes d'alguns joves, amb una estructura que recorda al dels llargmetratges d'intriga.

La realitzadora, que actualment prepara El primer dia, comdia amb els mateixos intrprets que la cinta que ens ocupa, utilitza les confessions duna trada juvenil davant dun jutge per tal destructurar una histria que mostra l'amistat sorgida entre els nois i la seva relaci amb pares i tutors. Aix som testimonis dels problemes d'lex (lex Monner), un xaval nicament fascinat amb el grafit, Gabi (Albert Bar), un noi intelligent forat a ser una estrella del kickboxing i Oki, una adolescent nicament i totalment desorientada.

L'nic que debuta a la gran pantalla s Albert Bar, conegut per la seva aportaci a la srie El cor de la ciutat, i s que la llista dintrprets reconeguts lencapala Marina Comas, guanyadora del Goya a la Millor Actriu Revelaci per Pa Negre. Per la seva banda, lex Monner comena a consolidar-se desprs de Polseres vermelles (TV) i del seu debut al cinema amb Herois, incloent tamb una mnima aparici a [REC]3. Tamb hi apareix Ana Fernndez, protagonista amb qui va debutar la directora Patricia Ferreira lany 1999, amb S quin eres.

Guanyadora al Festival de Mlaga per millor pellcula, gui, actriu de repartiment (Aina Clotet) i actor protagonista (lex Monner), la cinta ens mostra la relaci entre aquests joves amb lexcusa de mostrar tres histries amb les seves ramificacions familiars i educatives. Afortunadament, Els nens salvatges se segueix amb cert inters grcies, en part, a un grup d'actors, on es barregen intrprets consagrats i joves promeses, aconseguint dotar de credibilitat als seus personatges.

La directora madrilenya, responsable de pellcules com El alquimista impaciente, Para que no me olvides o el documental En el mundo a cada rato, ens narra la crnica de tres adolescents conflictius. Tres joves impulsius i amb la rebellia prpia de l'edat, coneixent-se a poc a poc a si mateixos. En la seva aparena senzilla, de manera gaireb imperceptible, sen destilla humanitat, mentre anem separant capa rere capa per descobrir la personalitat de cadascun dells.

Una reflexi categrica sobre la joventut, la famlia, leducaci, els problemes a les aules. Una desdia de part de la joventut que no veu un esdevenidor prometedor ni troba el suport per tal de convertir el seu hobby en un projecte laboral, un aspecte tant incert per a ells que els desconcerta pel que fa el rumb a seguir. Per sobretot una crtica i una deliberaci sobre la falta de comunicaci entre pares i fills, fins i tot entre els mateixos matrimonis, tenint tots una gran malaptesa emocional per arribar a entendres entre ells.

Apreciarem una funcional fotografia a crrec de Sergi Gallardo, que aparca la seva vena artstica experimentada a films com Ermessenda (telesrie de TVC), Elisa K o el recent El sexo de los ngeles. Lesttica documental de Gallardo contrasta amb lemulsi plcida que el catal li vol donar a la cinta. No obstant aix, lesttica de srie televisiva apareix espordicament al llarg del film, mostrant ms defectes que virtuts sobre un granulat realista per dissortat al mateix temps.

La msica gaudeix dun Pablo Cervantes rejovenit, el compositor de Ninette, Historia de un beso o Hotel Danubio, ens ofereix una banda sonora progressista i eclctica ja que compon una msica de notes lleugeres i tnica juvenil, sense caure en lelitisme i la tipicitat dun estil massa apegals o previsible, degut al gnere dramtic que desprn el film. s aix, un element important tan en moments de tensi com en moments de jocositat, una frugalitat que encaixa molt b amb els vistosos escenaris metropolitans.

La senzillesa i la calma amb qu es narren els fets al llarg de la pellcula no esborralla el realisme perifric que desprn la cinta, fins i tot li afegeix ms mfasi, i s que moltes vegades els mateixos silencis i les mirades profundes mostren ms dolor que un crit desmesurat. La tnica del gui s el patiment interior, la rbia dels personatges, tan dels joves com dels grans, que no saben com deslliurar-sen. Ferreira aconsegueix que la seva pellcula resulti ms o menys versemblant, encara que no aconsegueixi defugir dels clixs sobre la joventut d'avui dia i dels desenllaos precipitats.

I com ltimament en moltes pellcules de caire jovenvol, part de la gravaci est realitzada amb cmera en m, amb el moviment i la vitalitat que aix suposa. Gaudim tamb de primers plans dels actors principals mostrant-nos les seves reaccions davant els problemes que els amenacen. El planter juvenil s prometedor i es deseixeix de la comesa amb entrega i gaudi. Desprenen frescor i vitalitat, aix com reflecteixen molt b el desassossec interior, mantenint molt b lesguard durant els plans fixos.

La pellcula de Ferreira no t la moralitat evident de productes com La Clase (Entre les murs, 2008) de Laurent Cantet o de Professor Lazhar (Monsieur Lazhar, 2011) de Philippe Falardeau, que transiten per altres territoris a partir de personatges similars, aix si, en unes situacions lmit. Els nens salvatges t quelcom d'abstracte i concernent. Sembla no buscar respostes sin nicament dibuixar el clima que precedeix a les preguntes, i tamb exemplificar aquest romanticisme avui en dess - aqu distant - daquests joves rebels sense causa.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 862

Una crtica dric Antonell

21 de juny de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

est b la peli per el cinema catal ha d'aspirar a ms
jordi21-06-2012

Est b, per se fa llarga i el final no acaba d'agradar-me massa
Laia C.22-06-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small