Que vivim massa de pressa (com a mínim, en el món cinematogràfic) ho evidencia l'estrena del nou acostament a les aventures de l'home aranya a càrrec de Marc Webb amb The amazing Spiderman. Tot i que el públic encara té fresc el record de la trilogia de Sam Raimi, els estudis de Hollywood (àvids de diners i sense inspiració) han començat una ofensiva en què els herois del còmic són i seran els protagonistes dels propers mesos. Després d'aquest (per ara) darrer Spiderman, aviat arribarà a les nostres pantalles l'últim de Superman i de Hulk. Són mals temps per a ser original, es veu. Es busca únicament el camí fàcil cap a la taquilla.
Andrew Garfield, sol davant del perill Després del bon treball realitzat per Raimi (tot i l’irregular capítol final) res ens feia pensar que les peripècies de Peter Parker tornarien tan aviat al cel·luloide. Sense el director de Premonició (2000) darrere de la càmera i després de l'abandonament de Tobby Maguire, el nou home aràcnid és el desconegut Andrew Garfield, que lluita per tirar endavant el seu personatge tot i una fluixa trama narrativa en què fins i tot es copien passatges sencers de la trilogia de Raimi sense pudor. Al repartiment, només ell brilla transmetent la rebel·lia i l’ambigüitat de l’heroi. La seva parella, Emma Stone, passa desapercebuda. I què podem dir del dolent de la funció. El pobre Rhys Yfans fa el que bonament pot, però els seus discursos solemnes i carregats de filosofia mentre es transforma en un llangardaix gegant fan petar de riure sense pretendre-ho. Se suposa, vaja.
Tampoc la realització de Marc Webb aconsegueix que el conjunt aixequi el vol. El seu treball és impersonal, descafeïnat. El director de la notable comèdia romàntica (i amarga) 500 días juntos (2009) sembla molt més còmode en les situacions d’amor adolescent (i n’hi ha unes quantes) que en les seqüències d'acció, la majoria mal resoltes, precipitades i sense el més mínim nervi visual. El cert és que la seva tria per a dirigir el film no sembla lògica.
Som, doncs, davant el típic blockbuster estiuenc que no aconsegueix cap dels seus objectius (millor la trilogia anterior i acostar el personatge a una nova generació) i que tan sols provoca que esperem encara amb més ganes l’arribada de l’últim Batman de Nolan. Això sí, la recaptació serà excel·lent, no en tingueu cap dubte, i això és el que compta per a molts. Amb un final obert, és d'esperar que hi hagi més històries d'aquest nou Spiderman. Amb tot, és poc probable que Webb repeteixi al comandament de l'obra. Per què han hagut de potinejar el que havia funcionat? Mai n’aprendran. Sí, vivim massa de pressa. I sense respecte pel passat.
Andrew Garfield, el nou Spiderman (Foto: IMDB)
lectures: 944
Una crítica de Marc Busquets i Obré
16 de juliol de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Entretinguda ho és però li falta algo. Estic d'acord que una nova pel·lícula era innecessària
Joan Verdú
16-07-2012
I Déu n'hi do el doblatge de l'Arquillué!!
Alba
17-07-2012
No estic gens d'acord amb la crítica, però sobre gustos... No es que em sembli una gran pel·lícula però si que es pot veure, molt més que les anteriors sobretot per haver tret a Maguire el paper que mai l'havien d'haver donat.
Pau
17-07-2012
Per cert, jo la vaig veure en versió original, sempre és millor. Una petita decepció, l'Spiderman continua traient-se la màscara contínuament, això no passava als còmics!
Pau
17-07-2012
és que el respecte pels còmics originals ja fa temps que s'ha perdut, i només es fan pel·lícules al gust de Hollywood, buides i superficials
Cesc
17-07-2012
Com aquesta. La crítica té prou raó, la pel·lícula és un nyap
