ICE AGE, QUE JA VA COMENÇAR EL SEU DESGEL A PARTIR DE LA SEGONA PART, ARRIBA ARA EN ESTAT LÍQUID A LA NOSTRA CARTELLERA EN LA SEVA QUARTA ENTREGA
Són poques les sagues que mantenen frescor, genuïtat i rigorositat seqüela rere seqüela i Ice Age no n’és cap excepció. Degut a l'èxit de la franquícia, la predisposició del públic està pràcticament assegurada però la qualitat de la cinta depèn dels seus responsables i aquests, encegats per una aglomeració de dòlars fàcils d’aconseguir, s’obliden de l'esforç envers una quarta part, la qual, hauria de ser equiparable (sinó superior) a l'invertit en les seves antecessores.
A Ice Age : La formació dels continents, el macguffin de la història és la constitució d’un nou globus terraqui, tal com indica el seu títol. Aquesta vegada, la coneguda obsessió desmesurada de Scrat (l’esquirol entranyable) provoca un cataclisme geològic imparable i com a conseqüència d’aquests violents moviments sísmics, el mamut Manny, el tigre dents de sabre Diego i el mandrós Sid - acompanyat de la seva irascible àvia - queden aïllats de la resta del ramat, a la deriva i a la mercè de volubles fenòmens naturals i cruels pirates.
Coproduïda de nou pels Blue Sky Studios i Fox Animation, aquest quart lliurament de la popular saga prehistòrica ha estat dirigit per Steve Martino (Horton) i Mike Thurmeier (Ice Age 3: L'origen dels dinosaures), que repeteixen però no milloren la fórmula consolidada pel seu mentor, el brasiler Carlos Saldanha (Ice Age 2). No obstant, el segell Thurmeier segueix essent significatiu en aquesta entrega, la qual, a nivell formal, ha seguit mantenint una bona caracterització de personatges i traient partit del format 3D estereoscòpic.
És vox populi que quan una saga funciona a la taquilla, aquesta no perd l’oportunitat d’esprémer la guixeta tot el possible i encara que la primera seqüela, Ice Age 2: El desglaç, no estava a l'altura de la seva predecessora, seguia amb la línia d’una animació d'allò més aguda i gamberra. No obstant això, amb Ice Age 3: L'origen dels dinosaures, s’iniciava l’extinció d’un guió directe i genuí, traient gran profit de l'escenari subterrani, l’acudit fàcil i afegint carismàtics personatges (com Buck, la mostela bòrnia), però sense mantenint la vivacitat de l’opera prima.
A dins del camp de l’animació és poc freqüent trobar-se amb una saga tant longeva (més d’una tríada de films), cosa que sembla haver quedat reservat a grans estudis com Pixar i Dreamworks, la primera amb la seva trilogia de Toy Story i la segona amb la tetralogia de Shrek (i el seu spin-off, El gat amb botes). No obstant això, aquí està Blue Sky Studios, que amb la (reeixida) franquícia d’Ice Age ja arriba a les quatre pel·lícules, una quantia molt poc habitual i certament envejable.
A Ice Age 4, els senyals d'identitat de la saga segueixen força intactes i el missatge familiar és, novament, la pedra angular sobre la qual es recolzen les vicissituds de la trama. Aquest lliurament també aporta, com ja van fer les seves predecessores, nous personatges (alhora que redueix el protagonisme d'altres), entre els quals podríem destacar "Préssec" (traducció, per risible que soni, de l'original Peaches). No obstant, l'esdevenir de la trama no pot qualificar-se d'una altra manera que de previsible i plana, pel que desvirtua notablement el seu registre genealògic.
Positivament, l'ús del 3D resulta més que agradable dotant de bellesa animada als backgrounds i augmentant la realitat de l'acció. L’òptima renderització i els moviments humanitzats dels personatges són altres aspectes innegables. Tots els personatges, ja mítics a les tres entregues anteriors, segueixen apareixent amb tota la seva musculatura còmica pel que això no impedeix passar una estona agradable amb les desventures d'aquests simpàtics animals prehistòrics, però mai recuperant el to i l'esperit hilarant que han fet de la franquícia un dels èxits més destacats de l’última dècada.
Cal destacar la important tasca pel que fa a la banda sonora, a càrrec de John Powell, un clàssic de grans produccions d’animacions de Hollywood que ja disposa en el seu currículum de films d’altura com Shrek, Robots o la nominada a l’Oscar Rio, a part de totes les predecessores d’Ice Age. El londinenc compon una banda sonora al més pur estil Giacchino, una imparable simfonia, aventurera i encisadora. Aquesta banda sonora concebuda pel cada vegada més imprescindible britànic, aporta unes dosis d'èpica i emoció vitals per l'acció i el desenvolupament del film.
L'argument és llis i navega entre un Jàson amb els seus Argonautes i un èpic Ulisses tornant a la seva anhelada Ítaca. És ben cert que l'argument d'Ice Age 4 pot pecar de redundant encara que també resulti addictiu i reconciliador davant d’aquells que agreixin l’animació i la visió estereoscòpica. Ara bé, aquell que decideixi escollir-la entre les escasses opcions de la cartellera estiuenca, amb Ice Age 4 ha de saber que no veurà una pel·lícula amb elements renovadors del cinema d'animació actual, sinó un entreteniment infèrtil amb un bon acabat tècnic però exigus dosis d'epinefrina.
Un film que farà les delícies dels menys exigents, amb personatges simpàtics i una infinitat de situacions gravades a la retina de l’espectador. Dir que aquesta proposta estiuenca somatitza els signes d'esgotament de la franquícia seria un eufemisme i és que Ice Age no refresca la sala tal com el clima ho exigeix, tot el contrari, la deixa tèbia. Almenys no us perdeu la recurrent i elaborada peça que precedeix el film, el primer curtmetratge d’Els Simpson realitzat en els seus més de vint anys d'història i que pot servir com a preludi d’una seqüela del mateix film de Silverman. Està a punt de néixer una altra possible saga animada i escurabutxaques?
lectures: 827
Una crítica d’Èric Antonell
20 d'agost de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Gràcies per considerar que és una peli per gent poc \
Laia C.
20-08-2012
jo la vaig veure amb el meu cosí de 11 anys i el pobre s'avorria, crec que la saga s'ha desgastat una mica, perdoneu però algú ho havia de dir!
martina
21-08-2012
la primera és la millor, com diuen, a partir d'aquí les segones i terceres parts i quartes partss mai han estat bones...
miquel
23-08-2012
ESTIC MOLT CANSADA DE TANTES SEGONES, TERCERES I QUARTES PARTS...
