cinema catal� . caT
Notícies anteriors
PROMETHEUS (RIDLEY SCOTT, 2012)

La mitologia grega sobre Prometeu s fora prolfica, amb diverses versions del mite. En algunes es veu com un protector del homes, que havien caigut en desgrcia desprs que Zeus els privs del foc, i ell els hi va tornar desprs de robar-lo als dus. I en daltres, fins i tot s considerat el creador de lhome, que hauria modelat a partir del fang. No s estrany doncs, que una figura tan suggestiva i reproduda en el mn de lart, hagus estat en el substrat de la per molts, primera novella de cincia ficci: Frankenstein, que en el seu original ja portava el subttol de El modern Prometeu. Aquesta obra seminal de Mary Shelley, recull lessncia del mite grec i la desenvolupa en un context de novella gtica, afegint molts temes que eclosionen en la societat i el pensament del segle XIX, com el poder i els lmits de la cincia, la creaci de la vida, la relaci de lhome amb Du, o el cstig a la seva creixent arrogncia i allunyament de les lleis de la natura.

Passats 33 anys des que Ridley Scott ens regals la seva obra mestra Alien, el 8 passatger, desprs de 3 seqeles gens menyspreables a crrec dautors tan notables com James Cameron, David Fincher i Jean-Pierre Jeunet, i fins i tot un crossover amb Predator, el director angls tamb recorre al mite de Prometeu en aquesta precuela fora autnoma, que opta per un gir bastant radical a les constants de la nissaga i explorar nous camins dins la cincia-ficci, allunyant-se dels elements ms de terror i de la lluita directa entre humans i aliens. Lacci ens situa a lany 2089, quan uns cientfics descobreixen en linterior duna cova la reproducci dun dibuix recurrent en daltres indrets i daltres cultures sense contactes entre si, on sembla que uns aliengenes intentin mostrar lorigen de la humanitat, aix com un mapa dun altre sistema planetari don provindrien. Sota el patrocini de la Corporaci Weyland, un grup dinvestigadors, pilots i un androide, aterra en el planeta mostrat a les pintures, al costat duna enorme pirmide, on siniciar la recerca duns ssers anomenats Enginyers, que podrien estar darrera lorigen de la humanitat.

El film, com hem dit, lluny de centrar-se en la figura dels aliens, t un enfocament de cincia-ficci quasi metafsica, plantejant-se les grans preguntes de la humanitat: qui som, don venim, on anem, la dialctica entre cincia i fe, els perills de la creaci.... Per fer-ho es val daquests Enginyers duna raa superior, que exercirien de Prometeu o creador de la raa humana, tot i que aquest cop, per algun motiu que no acaba de deixar clar el gui, sen penedeixen i decideixen esmenar lerror amb una nova creaci, uns aliens que han de destruir-nos. En aquesta part argumental shi deixa notar la m dun dels principals guionistes de Lost, Damon Lindelof, que reincideix en moltes daquestes preguntes i respostes que ja es plantejaven a la mtica srie, especialment en la temporada final. A ms, tamb s fora evident la relaci directa amb laltra gran cinta de cincia-ficci dScott, Blade Runner, i especialment la figura dels replicants, vida artificial de creaci humana que es rebella contra el seu creador.

Per si analitzem la cinta exclusivament des del punt de vista dun film de gnere, cal treures novament el barret davant aquesta aportaci de Ridley Scott al mn de la cincia-ficci. El disseny de producci s impecable, cuidat al millmetre, contraposant el blanc immaculat, geomtric i esterilitzat de la nau, amb la foscor, la viscositat i la sensaci orgnica i tellrica de la pirmide. Els ms incondicionals continuaran trobant-hi algunes escenes dacci, uns aliens mortfers, i molta tecnologia punta, que fins i tot en algun moment deixa en anacronisme la de les cintes posteriors. Visualment hi ha moments de gran bellesa, com la presentaci de landroide a la nau, amb clares reminiscncies del 2001 de Kubrick, i escenes duna intensitat abassegadora, com la auto operaci de la doctora Shaw, segurament el moment ms reeixit en la interpretaci de Noomi Rapace, que es mou en registres allunyats als de la Ripley de Sigourney Weaver. Per sens dubte, lactor que sobresurt de la resta, en la seva composici daquest androide apassionat del cinema del segle XX i especialment del Peter O'Toole de Lawrence de Arabia, s Michael Fassbender. En una interpretaci molt continguda, lactor alemany sap transmetre tota lartificialitat del personatge i la seva manca democions, a la vegada que resulta un sser inquietant que acaba tenint intencions prpies ms enll de seguir les ordres de Peter Weyland, i que el porten per exemple a infectar al cientfic. Menci a part mereix aquesta escultural Charlize Theron, que est realment imponent com a freda i calculadora cap de lexpedici.

Tenint en compte el final obert de la pellcula, caldr mantenir lesperana que es confirmin les intencions inicials de Ridely Scott, i aquesta aventura es converteixi en un dptic, que posi punt i final a una de les nissagues ms rodones dins el mn de la cincia ficci, i doni resposta als mltiples interrogants que han quedat flotant en una galxia llunyana ms enll dOrion i la Porta de Tannhuser.

Notcies - Cinema Catal . NET
Michael Fassbender en un insant del film


lectures: 605

Una crtica de Marc Serra

23 d'agost de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

per mi, per sota de la saga Alien...
Roc24-08-2012

quin mal d'ulls la paraula precuela -> crec que s preqela en catal
marina24-08-2012

Tens tota la ra Marina, grcies per la correcci, que tindr molt en compte ats que aquest mot cada cop s ms usat. Cal normalitzar la llengua en l'mbit del cinema (i en molts altres), ja que inconscientment ens ve el castell al cap.
Marc28-08-2012

Estic content perqu s'intueix una millora en el cinema de Ridley Scott. Potser mai tornar a ser el d'abans per com a mnim ara ja no fa el ridcul
Cesc28-08-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small